BACKSTREET BOYS


 






Lloc de fundació: Orlando (Florida – Estats Units).

Formació inicial i clàssica: Nick Carter (veu), Howie Dorough (veu), Brian Littrell (veu), AJ McLean (veu) i Kevin Richardson (veu).

Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1996 – 2022.

Gèneres: pop-          

Principal àlbum: Millennium (1999).

Altres importants: Black & blue (2000) i DNA (2019).

El millor: rèplica americana i masculina de les britàniques Spice Girls.

El pitjor: la flama es va anar apagant a poc a poc.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EUROPA CONTINETAL A LA DÈCADA DELS 90

Imagen
  Característiques: tecno a França, cançó melòdica a Itàlia i electrònica a Alemanya. Influències rebudes: rock electrònic, rock experimental, Krautrok, synth pop i música melòdica italiana dels 50, 60, 70 i 80. Influències futures: rock electrònic, rock experimental, Tecno, postrock i estil melòdic. Principals solistes: Eros Ramazzotti i Laura Pausini (foto). Principals bandes: Kraftwerk i Daft Punk. El millor: el boom del tecno a França. El pitjor: absència de rock pur a Itàlia,
Leer más

THE SEX PISTOLS

Imagen
  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Johnny Rotten (veu), Steve Jones (guitarra), Glen Matlock (baix) i Paul Cook (bateria). Altres components importants: Sid Vicious (baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977. Gèneres: punk.          Principal àlbum: Never mind the bollocks... here The ex Pistols (1977). Altres importants: Spunk (1977) i The great rock’ roll swindle (1979). El millor: el grup més popular del punk rock. El pitjor: l’autodestrucció de Vicious.
Leer más

RUMOURS

Imagen
  Any d’edició: 1977. Formació: Stevie Nicks, Lindsay Buckingham, John McVie, Mick Fleetwood i Christine Perfect. Àlbum d’estudi anterior: Fleetwood Mac (1975). Àlbum d’estudi posterior: Tusk (1979). Gèneres: pop, rock i blues rock.       Principals cançons: Don’t stop, Go your own away i You make loving fun. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el cim comercial del grup. El pitjor: una banda que començava a tenir poc a veure amb els seus orígens. 
Leer más