LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Estat: Regne Unit. País: Escòcia. Habitants (aproximat): 630.000.. Cèlebre per: grups com Simple Minds, Deacon Blue, The Jesus & Mary Chain, Primal Scream, Teenage Fanclub, Belle & Sebastian, Travis, Franz   Ferdinand i Mogwai,

  País: Estats Units. Estat: Massachusetts. Habitants (aproximat): 670.000. Cèlebre per: tant la ciutat com les rodalies, seu de grups com Aerosmith, Boston, The Cars, Pixies, Dinosaur Jr i The Lemonheads.

  Lloc de fundació: Bristol (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: i clàssica: Bett Gibbons (veu), Adrian Utley (guitarra, baix i teclats) i Geoff Barrow (bateria i teclats).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1994 – 2008. Gèneres: trip hop, rock independent, rock psicodèlic, rock electrònic i rock experimental. Principal àlbum: Dummy (1994). Altres importants: Portishead (1997) i Third (2008). El millor: les aclamacions a l’àlbum de debut. El pitjor: 11 anys de parèntesi entre el segon i el tercer treball.

  Any d’edició: 2006. Formació: Brian Molko, Stefan Olsdal i Steve Hewitt. Àlbum d’estudi anterior: Sleeping with ghosts (2003). Àlbum d’estudi posterior: Battle for the sun (2009)- Gèneres: pop i rock alternatiu.         Principals cançons: Infra – red. Because i want you i Song to say goodbye. Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: 180. El millor: un disc força complet. El pitjor: la música de Placebo no tenia ressò a l’altre costat de l’Atlàntic.  

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Brian Molko (veu i guitarra), Stefan Olsdal (baix) i Robert Schultzberg (bateria).   Formació clàssica: Brian Molko, Stefan Olsdal i Steve Hewitt (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1996 – 2022. Gèneres: pop i rock independents. Principal àlbum: Meds (2006). Altres importants: Placebo (1996) i Black market music (2000). El millor: la regularitat. El pitjor: bateria inestable.

  Any d’edició: 1996. Formació: Stuart Murdoch, Stevie Jackson, Stuart David, Richard Colburn, Chris Geddes, Mick Cooke, Sarah Martin i Isobel Campbell Àlbum d’estudi anterior: Tigermilk (1996). Àlbum d’estudi posterior: The boy with the arab strap (1998). Gèneres: pop, folk pop i pop independent. Principals cançons: Seeing other people, Like Dylan in the movies i The fox in the snow. Rànquing britànic: 13. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Like Dylan in the movies. El pitjor: sense repercussió a Amèrica. `

  Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial: Stuart Murdoch (veu i guitarra), Stevie Jackson (guitarra), Stuart David (baix), Richard Colburn (bateria), Chris Geddes (teclats), Mick Cooke (trompeta), Joe Togher (violí) i Isobel Campbell (violoncel). Formació clàssica: Stuart Murdoch, Stevie Jackson, Stuart David, Richard Colburn, Chris Geddes, Mick Cooke (trompeta), Sarah Martin (violí) i Isobel Campbell. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1996 – 2023. Gèneres: pop, folk pop i pop independent. Principal àlbum: If you’re feeling sinister (1996). Altres importants: The boy with the arab strap (1998) i Dear catastrophe waitress (2003). El millor: una de les formacions clau del boom alternatiu de Glasgow. El pitjor: potser el millor del grup escocès va quedar en el segle passat.

  Any d’edició: .2000 Formació: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Ed O’Brien, Colin Greenwood i Philip Selway. Àlbum d’estudi anterior: OK computer (1997). Àlbum d’estudi posterior: Amnesiac (2001). Gèneres: pop, rock, rock independent., rock electrònic i rock experimental           Principals cançons: Everything in its right place, .The national anthem i Optimistic. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: número u a les dues bandes de l’Atlàntic. El pitjor: inici de l’època més inaccessible.

  Any d’edició: 1997. Formació: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Ed O’Brien, Colin Greenwood i Philip Selway. Àlbum d’estudi anterior: The bends (1995). Àlbum d’estudi posterior: Kid A (2000). Gèneres: pop, rock, rock independent., rock electrònic i rock experimental           Principals cançons: Let down, Karma Police i Climbing up the walls. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 21. El millor: un dels discs alternatius més importants de la història. El pitjor: el quintet britànic encara s’estava fent conèixer a Amèrica.  

  Any d’edició: 1995. Formació: Thom Yorke, Jonny Greenwood, Ed O’Brien, Colin Greenwood i Philip Selway. Àlbum d’estudi anterior: Pablo honey (1993). Àlbum d’estudi posterior: OK computer (1997). Gèneres: pop, rock i rock independent.        Principals cançons: The bends, Fake plàstic trees i Street spirit (fade out). Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 88. El millor: un treball molt complet. El pitjor: alguns crítics poden pensar que Radiohead encara no s’havia arriscat prou.

  Lloc de fundació: Abingdon (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Thom Yorke (veu i guitarra), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix) i Philip Selway (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2016. Gèneres: pop, rock, rock independent, rock electrònic i rock experimental.         Principal àlbum: OK computer (1997). Altres importants: The bends (1995) i Kid A (2000). El millor: els elogis de la crítica a “OK computer”. El pitjor: una deriva força complicada després del seu àlbum estel·lar.

  Any d’edició: 1991. Formació: Bobby Gillespie, Andrew Innes, Robert Young, Henry Olsen, Phillip Tomanov i Martin Duffy. Àlbum d’estudi anterior: Primal Scream (1989). Àlbum d’estudi posterior: Give out but don’t give up (1994). Gèneres: rock, dance rock, rock psicodèlic, house, rave i rock independent. Principals cançons: Come together, Loaded i Damaged. Rànquing britànic: 8. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: himnes rave com “Come together i “Loaded”. El pitjor: un tipus de música que no arrela als Estats Units.

  Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial: Bobby Gillespie (veu), Jim Navajo (guitarra), Andrew Innes (guitarra), i Robert Young (baix). Formació clàssica: Bobby Gillespie, Andrew Innes, Robert Young, Phillip Tomanov (bateria) i Martin Duffy (tecals). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1987 – 2024. Gèneres: rock, dance rock, rock psicodèlic, house, rave i rock independent.       Principal àlbum: Screamadelica (1991). Altres importants: Give out but don’t give up (1994) i Vanishing point (1997). El millor: Screamadelica. El pitjor: el guitarrista Jim Navajo només va formar part del grup en l’àlbum inicial.

  Any d’edició: 1991. Formació: David Gedge, Peter Solowka, Keith Gregory i Simon Smith. Àlbum d’estudi anterior: Bizarro (1989). Àlbum d’estudi posterior: Watusi (1994). Gèneres: rock i rock independent.   Principals cançons: Dalliance, Dare i Suck. Rànquing britànic: 13. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: els elogis de la crítica. El pitjor: sense ressò a Amèrica.

  Lloc de fundació: Leeds (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: David Gedge (veu i guitarra), Peter Solowka (guitarra), Keith Gregory (baix) i Simon Smith (bateria).     Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1987 – 2016. Gèneres: rock i rock independent.   Principal àlbum: Seamonsters (1991). Altres importants: Bizarro (1989) i Watusi (1994). El millor: Seamonsters. El pitjor: Gedge ha acabat sent l’únic membre estable de la banda anglesa.

  Any d’edició: 1997. Formació: Norman Blake, Raymond McGinley, Gerard Love i Paul Quinn. Àlbum d’estudi anterior: Grand prix (1995). Àlbum d’estudi posterior: Howdly ! (2000). Gèneres: pop, folk pop, pop independent i brit pop. Principals cançons:   Ain’t that enough, I don’t want control of you i Your love is the place Where i come from Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: el seu millor resultat a la Gran Bretanya. El pitjor: potser el seu darrer gran disc.

  Any d’edició: 1995. Formació: Norman Blake, Raymond McGinley, Gerard Love i Paul Quinn. Àlbum d’estudi anterior: Thirteen (1993). Àlbum d’estudi posterior: Songs from northern Britain (1997). Gèneres: pop, folk pop, pop independent i brit pop. Principals cançons:   Sparky’s dream, Verisimilitude i Neil jung. Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: primer top 10 a la Gran Bretanya. El pitjor: inadvertit als Estats Units.  

  Any d’edició: 1991. Formació: Norman Blake, Raymond McGinley, Gerard Love i Brendan O’Hare. Àlbum d’estudi anterior: The king (1991). Àlbum d’estudi posterior: Thirteen (1993). Gèneres: pop, folk pop i pop independent. Principals cançons: The concept, What you do to me i Star sign. Rànquing britànic: 22. Rànquing nord-americà: 137. El millor: molts experts el consideren el millor disc del grip. El pitjor: resultats molt mediocres a l’altra banda de l’Atlàntic.

  Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Norman Blake (veu i guitarra), Raymond McGinley (guitarra i veu), Gerard Love (baix i veu) i Brendan O’Hare (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1990 – 2023. Gèneres: pop, folk pop, pop independent i brit pop.           Principal àlbum: Grand prix (1995). Altres importants: Bandwagonesque (1991) i Songs from northern Britain (1997). El millor: unes cançons boniques i harmonioses. El pitjor: la inestabilitat a la bateria.

  Any d’edició: 1998. Formació: Jonathan Donahue, Sean Mackowiak, Dave Fridmann, Jimmy Chambers, Adam Snyder i Suzanne Thorpe. Àlbum d’estudi anterior: See you on the other side (1995). Àlbum d’estudi posterior: All is dream (2001). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i rock alternatiu. Principals cançons: Holes, Opus 40 i Goddess on a hiway. Rànquing britànic: 27. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: els tres temes descrits, El pitjor: un desastre comercial als Estats Units.