LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any i lloc de naixement: 1947 (Muskegon, Michigan – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2023. Gèneres: rock, rock dur glam rock, so Detroit, protopunk, punk i grunge.          Principal àlbum: Lust for life (1977).   Altres importants: The idiot (1977) i Kill city (1977). El millor: una de les grans influències del punk rock. El pitjor: una crisi que va romandre la totalitat de la dècada dels 80.

  Any d’edició: 1973. Formació: Iggy Pop, Ron Asheton, Dave Alexander i Scott Asheton. Àlbum d’estudi anterior: Fun house (1970). Àlbum d’estudi posterior: The Weirdness (2007). Gèneres: rock, rock dur, glam rock, so Detroit i protopunk.             Principals cançons: Search and destroy, Gimme danger i Raw power. Rànquing britànic: 44. Rànquing nord-americà: 182. El millor: Search and destroy. El pitjor: últim àlbum del quartet durant l’era clàssica. 

  Any d’edició: 1970. Formació: Iggy Pop, Ron Asheton, Dave Alexander i Scott Asheton. Àlbum d’estudi anterior: The Stooges (1969). Àlbum d’estudi posterior: Raw power (1973). Gèneres: rock, rock dur, glam rock, so Detroit i protopunk.             Principals cançons: Loose, TV eye i Fun house. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: un disc força reivindicat al llarg del temps. El pitjor: un desastre comercial.

  Lloc de fundació: Ann Arber (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Iggy Pop (veu), Ron Asheton (guitarra), Dave Alexander (baix) i Scott Asheton (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi de l’època clàssica): 1969 – 1973. Gèneres: rock, rock dur, glam rock, so Detroit i protopunk.             Principal àlbum: Raw power (1973). Altres importants: The Stooges (1969) i Fun house (1970). El millor: el carisma i lideratge del seu cantant. El pitjor: la marxa de Pop per continuar en solitari.

  Any d’edició: 1969. Formació: Rob Tyner, Wayne Kramer, Fred Smith, Michael Davis i Dennis Thompson Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Back in the USA (1970). Gèneres: rock, rock dur, so Detroit i protopunk.       Principals cançons: Ramblin’ Rose, Kick out the jams i Borderline. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 30. El millor: demostració del poder en directe del quintet. El pitjor: no poder-ho transmetre més tard en els treballs als estudis de gravació.

  Lloc de fundació: Lincoln Park (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Rob Tyner (veu), Wayne Kramer (guitarra), Fred Smith (guitarra), Michael Davis (baix) i Dennis Thompson (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 1971. Gèneres: rock, rock dur, so Detroit i protopunk.      Principal àlbum: Kick out the jams (1969). Altres importants: Back in the USA (1970) i High time (1971). El millor: el disc en viu “Kick out the jams”. El pitjor: els seus treballs discogràfics es van vendre poc.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: retorn del rock primigeni, cruesa musical, directes salvatges, dificultats per transmetre els concerts en viu als estudis de gravació i gran influencia del punk rock. Influències rebudes: rock i rock dur. Influències futures: punk rock i rock independent i alternatiu. Principals solistes: Iggy Pop. Principals bandes: MC 5 i The Stooges. El millor: els escenaris. El pitjor: els estudis.   A la foto els membres d’MC 5 i de The Stooges.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: David Johansen (veu i harmònica), Sylvain Sylvain (guitarra), John Thunders (guitarra), Arthur Kane (baix) i Jerry Nolan (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi en etapa inicial): 1973 – 1974. Gèneres: pop, rock i glam rock.       Principal àlbum: New York Dolls (1973). Altres importants: Too much to soon (1974) i One day it will please as to remember even this (2006). El millor: molt reivindicats, per exemple per Morrissey, cantant de The Smiths. El pitjor: les vendes dels seus discs.

  Any d’edició: 1976. Formació: Gene Simmons, Paul Stanley, Ace Frehley i Peter Criss. Àlbum d’estudi anterior: Dressed to kill (1975). Àlbum d’estudi posterior: Rock’n roll over (1976). Gèneres: rock, rock dur i glam rock.            Principals cançons: Detroit rock city, God of thunder i Flaming Youth. Rànquing britànic: 22. Rànquing nord-americà: 11. El millor: un clàssic del hard rock. El pitjor: no va assolit el top 10 a cap de les dues bandes de l’Atlàntic.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Gene Simmons (veu i baix), Paul Stanley (guitarra i veu), Ace Frehley (guitarra) i Peter Criss (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1974 – 2012. Gèneres: rock, rock dur, glam rock i heavy metal. Principal àlbum: Destroyer (1976). Altres importants: Dressed to kill (1975) i Love gun (1977). El millor: l’època clàssica durant la dècada dels 70 del segle XX. El pitjor: de vegades les cares pintades i els números de Simmons semblaven més importats que la pròpia música.

  Any d’edició: 1975. Formació: Freddy Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor Àlbum d’estudi anterior: Sheer heart attack (1974). Àlbum d’estudi posterior: A day in the races (1976). Gèneres: pop, rock, rock dur i glam rock.     Principals cançons: Death on two legs (dedicated to...), The prophet’s song i Bohemian Rhapsody. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 4. El millor: Bohemian Rhapsody. El pitjor: el pas temps no ha deixat massa bé aquest disc.