LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  País: Estats Units. Estat: Califòrnia. Habitants (aproximat): 816.000. Cèlebre per: origen del flower power, punt de trobada hippy a la cruïlla Height / Astbury i seu de bandes com The Grateful Dead, Jefferson Airplane, The Big Brother & the Holding Company, Country Joe & the Fish o Santana.

  Any d’edició: 1968. Formació: Mike Heron, Robin Williamson, Judy Dyble, Richard Thompson, Licorice McKechnie, Dolly Collins i David Snell Àlbum d’estudi anterior: The 500 espirits or the layers of the onion (1967). Àlbum d’estudi posterior: Changing horses (1969). Gèneres: folk, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy. Principals cançons: The minotaur’s song, A very cellular song i Mercy i cry city. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 161. El millor: treball de culte. El pitjor: una obra molt particular.

  Lloc de fundació: Edimburg (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial: Mike Heron (veu, guitarra i sitar), Clive Palmer (veu, guitarra i banjo) i Robin Williamson (veu, guitarra, violí i mandolina). Formació clàssica: Mike Heron, Robin Williamson, Judy Dyble (veu), Richard Thompson (veu), Licorice McKechnie (címbals i veu), Dolly Collins (òrgan i flauta) i David Snell (arpa). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1974. Gèneres: folk, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy.            Principal àlbum: The hangman’s beautiful daughter (1968). Altres importants: The 500 espirits or the layers of the onion (1967) i Changing horses (1969). El millor: autenticitat hippy. El pitjor: una autenticitat que els va allunyar del públic al marge del flower power.

  Any d’edició: 1967. Formació: Arthur Lee, Johnny Echols, Bryan McClean, Ken Forssi i Michael Stuart – Ware. Àlbum d’estudi anterior: Da capo (1966). Àlbum d’estudi posterior: For sail (1969). Gèneres: pop, pop psicodèlic, world music i moviment hippy. Principals cançons: Alone again or, The red telephone i Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale. Rànquing britànic: 24. Rànquing nord-americà: 154. El millor: un dels treballs més reivindicats de la història de la música popular. El pitjor: pràcticament imperceptible a les llistes de Billboard.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: Arthur Lee (veu, harmònica i percussió), Johnny Echols (guitarra), Bryan McClean (guitarra), Ken Forssi (baix) i Alban Pfisterer (bateria). Formació clàssica: Arthur Lee, Johnny Echols, Bryan McClean, Ken Forssi i Michael Stuart – Ware (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1974 (període inicial). Gèneres: pop, pop psicodèlic, world music i moviment hippy.       Principal àlbum: Forever Changes (1967). Altres importants: For sail (1969) i Out here (1969). Solistes que origina: Arthur Lee. El millor: Forever Changes. El pitjor: formació que va passar desapercebuda per al gran públic.

  Any d’edició: 1966. Formació: Sam Phillips, Cass Elliot, Michele Phillips i Denny Doherty. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: The Mamas & the Papas (1966). Gèneres: pop, folk pop, pop psicodèlic i moviment hippy.   Principals cançons: Monday monday, Go where you wanna go i California Dreamin’.. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 1. El millor: clàssics com Monday monday i California dreamin’. El pitjor: no van poder superar aquest debut.

  Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Sam Phillips (veu i guitarra), Cass Elliot (veu), Michele Phillips (veu) i Denny Doherty (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1971. Gèneres: pop, folk pop, pop psicodèlic i moviment hippy.   Principal àlbum: If i can believe your eyes and ears (1966). Altres importants: The Mamas & the Papas (1966) i Deliver (1967). Solistes que origina: Sam Phillips i Cass Elliott. El millor: versió amable i festiva del flower power. El pitjor: la mort d’Elliot una vegada el quartet ja s’havia dissolt.

  Any d’edició: 1971. Àlbum d’estudi anterior: I got dem ol’ Kozmic blues again mama ! (1969). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.         Principals cançons: Cry Baby !, A woman left lonely i Mercedes Benz. Rànquing britànic: 20. Rànquing nord-americà: 1. El millor: un valor simbòlic extraordinari. El pitjor: el treball va ser editat després de la mort de la cantant.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Port Arthur, Texas – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1970 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1971 (l’últim editat com a pòstum). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principal àlbum: Pearl (1971). Altres importants: Chip thrills (1968), gravat amb Big brother & the Holding Company, i I got dem ol’ Kozmic blues again mama ! (1969). El millor: una veu impressionant. El pitjor: mai va tenir l’estabilitat psíquica necessària.

  Any d’edició: 1968. Formació: Janis Joplin, Peter Albin, Sam Andrew, David Getz i James Gurley Àlbum d’estudi anterior: Big Brother & the Holding Company (1967). Àlbum d’estudi posterior: Be a brother (1970). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principals cançons: Piece of my heart, Summertime i Ball and chain.   Rànquing britànic: no entrada. Rànquing nord-americà: 1. El millor: Piece of my heart. El pitjor: la marxa posterior de Joplin. 

  Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Janis Joplin (veu), Peter Albin (guitarra), Sam Andrew (guitarra), David Getz (baix) i James Gurley (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1971 (primera etapa). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principal àlbum: Cheap thrills (1968). Altres importants: Big Brother & the Holding Company (1967) i Be a brother (1970). Solistes que origina: Janis Joplin. El millor: l’època amb Joplin de vocalista. El pitjor: la marxa de la cantant texana va situar la banda californiana clarament en un segon pla.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Seattle, Washington – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1970 (Londres, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1968. Gèneres: rock, blues rock , rock psicodèlic i moviment hippy.        Principal àlbum: Are you experienced ? (1967). Altres importants: Axis: bold as love (1967) i Electric ladyland (1968). El millor: considerat per a molts experts el millor guitarrista de la història de la música popular. El pitjor: una fragilitat mental que va acabar amb la seva vida.

  Any d’edició: 1968. Formació: Jimi Hendrix, Noel Redding i Mitch Mitchell. Àlbum d’estudi anterior: Axis: bold as love (1967). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principals cançons: Have you ever been (to electric ladyland) ?, Crosstown traffic i Voodoo chile. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 1. El millor: top a Billboard. El pitjor: fi d’una extraordinària història, tot i que molt curta.

  Any d’edició: 1967. Formació: Jimi Hendrix, Noel Redding i Mitch Mitchell. Àlbum d’estudi anterior: Are you experienced ? (1967). Àlbum d’estudi posterior: Electric ladyland (1968). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principals cançons: Spanish castle magic, Little Wind i Castels made of sand. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 3. El millor: la bellesa de “Little Wind”. El pitjor: menys clàssics que en el seu antecessor.

  Any d’edició: 1967. Formació: Jimi Hendrix, Noel Redding i Mitch Mitchell. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Axis: bold as love (1967). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principals cançons: Purple haze, Hey Joe ! i The Wind cries Mary. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 5. El millor: un dels grans debuts de la història. El pitjor: “Purple haze” i “Hey Joe !” no figuraven en el treball original.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Jimi Hendrix (veu i guitarra), Noel Redding (baix) i Mitch Mitchell (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1968. Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principal àlbum: Are you experienced ? (1967). Altres importants: Axis: bold as love (1967) i Electric ladyland (1968). Solistes que origina: Jimi Hendrix. Grups que origina: Band of Gypsys. El millor: una històrica trilogia d’àlbums. El pitjor: la dissolució va significar l’inici del final per al gran guitarrista nord-americà.

  Any d’edició: 1969. Formació: Grace Slick, Paul Kantner, Marty Balin, Jorma Kaukonen , Jack Casidy i Spencer Dryden. Àlbum d’estudi anterior: Crown of creation (1968). Àlbum d’estudi posterior: Bark (1971).    Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy. Principals cançons: We can be together, Good shepherd i Volunteers. Rànquing britànic: 34. Rànquing nord-americà: 13. El millor: efervescència de la protesta hippy contra la Guerra del Vietnam. El pitjor: el darrer gran àlbum del conjunt californià.

  Any d’edició: 1967. Formació: Grace Slick, Paul Kantner, Marty Balin, Jorma Kaukonen , Jack Casidy i Spencer Dryden. Àlbum d’estudi anterior: Jefferson Airplane (1966). Àlbum d’estudi posterior: After bathing at baxter’s (1967). Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy.            Principals cançons: Somebody to love, Comin’ back to me i White rabbit. Rànquing britànic: no entrada. Rànquing nord-americà: 3. El millor: l’himne psicodèlic “White rabbit”. El pitjor: treball inadvertit al Regne Unit. 

  Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia - Estats Units). Formació inicial: Signe Anderson (veu), Paul Kantner (guitarra i veu), Marty Balin (guitarra i veu), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casidy (baix) i Alex Spence (bateria). Formació clàssica: Grace Slick (veu), Paul Kantner, Marty Balin, Jorma Kaukonen, Jack Casidy i Spencer Dryden (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1989. Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy.            Principal àlbum: Surrealistic Pillow (1967). Altres importants: Crown of creation (1968) i Volunteers (1969). Solistes que origina: Marty Balin. Grups que origina: Jefferson Starship, Starship i Hot Tuna. El millor: el reivindicat àlbum “Surrealistic Pillow”. El pitjor: les transformacions en Jefferson Starship i Starship.

  Any d’edició: 1969. Formació: Jerry Garcia, Bob Weir, Phil Lesh, Bill Kreutzmann, Mickey Hart, Ron McKernan i Tom Constanten. Àlbum d’estudi anterior: Aoxomoxoa (1969). Àlbum d’estudi posterior: Workingman’s dead (1970). Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy. Principals cançons: Dark star, St Stephen i Turn on your love light. Rànquing britànic: no entrada. Rànquing nord-americà: 64. El millor: aquest àlbum que va simular un directe va representar la solució. El pitjor: molt lluny de ser un èxit comercial, especialment al Regne Unit. 

  Lloc de fundació: Palo Alto (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Jerry Garcia (veu i guitarra), Bob Weir (guitarra), Phil Lesh (baix), Bill Kreutzmann (bateria) i Ron McKernan (òrgan). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1990. Gèneres: rock, blues rock, rock psicodèlic i moviment hippy.        Principal àlbum: Live / dead (1969). Altres importants: Workingman’s dead (1970) i American beauty (1970). El millor: possiblement, la banda més genuïnament hippy. El pitjor: els hi va costar molt reflectir els seus vibrants directes en els estudis de gravació.

  Any d’edició: 1966. Àlbum d’estudi anterior: Fairytale (1965). Àlbum d’estudi posterior: Mellow Yellow (1967). Gèneres: folk, folk rock, rock psicodèlic i moviment hippy.            Principals cançons: Sunshine Superman, Legend of a girl child Linda i Season of the witch. Rànquing britànic: 25. Rànquing nord-americà: 11. El millor: Legend of a girl child Linda. El pitjor: és possible que la cançó que li dona títol sigui excessivament comercial.