LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any i lloc de naixement: 1941 ( Duluth, Minnesota – Estats Units).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi durant aquest període): 1961 – 1967. Gèneres: folk, cançó protesta, rock i blues rock. Principal àlbum: Blonde on blonde (1966). Altres importants: Another side of Bob Dylan (1964) i Highway 61 revisited (1965). El millor: un dels grans mites de la cultura nord-americana del segle XX. El pitjor: un accident de moto que a punt va estar d’acabar amb la seva vida.

  Any i lloc de naixement: 1941 (Staten Island, Nova York – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1960 – 2018. Gèneres: folk, cançó protesta i gospel.          Principal àlbum: Farewell Angelina (1965). Altres importants: Joan Báez (1960) i Joan Báez / 5 (1964). El millor: una llarguíssima, prolífica i exemplar carrera. El pitjor: després del decenni dels 60, el seu èxit va minvar.

  Any i lloc de naixement: 1919 (Nova York, Nova York – Estats Units). Any i lloc de defunció: 2014 (Nova York, Nova York – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1940 – 2012. Gèneres: folk i cançó protesta. Principal àlbum: God bless the grass (1966). Altres importants: Folk songs for young people (1959) i Waist deep in the big muddy and other love songs (1967). El millor: referent de molts folk singers. El pitjor: durant l’època daurada del folk era ja un músic veterà.

  Any i lloc de naixement: 1912 (Okemah, Oklahoma - Estats Units). Any i lloc de defunció: 1967 (Nova York, Nova York - Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1940 – 1964. Gèneres: folk i cançó protesta.          Principal àlbum: Woody Guthrie sings folk songs (1962). Altres importants: Bound of glory (1956) i Ballads of Sacco and Vanzetti (1960). El millor: els seus valors polítics i socials. El pitjor: molt allunyat dels principals focus comercials.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 60. Característiques: col·lectiu defensor de conceptes com la pau o els drets humans, ús d’instruments acústics i trobades anuals al festival de Newport. Influències rebudes: Woody Guthrie i Pete Seeger. Influències futures: folk pop i folk rock. Principals solistes: Joan Báez, Bob Dylan, Judy Collins, Phil Ochs i Leonard Cohen. Principals bandes: Peter, Paul & Mary (foto), Kingston Trio, The Band i Simon & Garfunkel. El millor: els inicis d’una gran estrella com Dylan. El pitjor: la polèmica quan el cantautor de Duluth aviat va optar per l’electrificació del gènere.

  Estat: Regne Unit. País: Anglaterra. Habitants (aproximat): 277.000. Cèlebre per: una de les localitats bàsiques de la cultura mod i seu dels enfrontaments amb els rockers

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Steve Marriott (veu i guitarra), Ronnie Lane (baix), Kenny Jones (Bateria) i Ian McLagan (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1968. Gèneres: rythm & blues, rock, pop, moviment mod i òpera rock.   Principal àlbum: Ogden’s nut gone flake (1968). Altres importants: Small Faces 1 (1966) i Small Faces 2 (1967). Solistes que origina: Steve Marriott. Grups que origina: Humble Pie i Faces. El millor: genuïna banda mod. El pitjor: una trajectòria força curta.

  Any d’edició: 1967. Formació: Ray Davies, Dave Davies, Pete Quaife i Mick Avory. Àlbum anterior: Face to face (1966). Àlbum posterior: The Kinks are the Village green preservation society (1968). Gèneres: pop, rock, rythm & blues i music hall.      Principals cançons: Death of a clown, Afternoon tea i Waterloo sunset. Rànquing britànic: 35. Rànquing nord-americà: 153. El millor: per a molts experts el millor àlbum del grup anglès. El pitjor: el treball va tenir més èxit a Alemanya que  a la Gran Bretanya.

  Any d’edició: 1966. Formació: Ray Davies, Dave Davies, Pete Quaife i Mick Avory. Àlbum anterior: The Kink Kontroversy (1965). Àlbum posterior: Something else by The Kinks (1967). Gèneres: pop, rock, rythm & blues i music hall.      Principals cançons: Rosie won’t you please come home, Too much on my mind i Sunny Afternoon. Rànquing britànic: 12. Rànquing nord-americà: 135. El millor: un clàssic del pop – rock britànic de la dècada dels 60. El pitjor: no va arribar al top 100 de les llistes de Billboard.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Ray Davies (veu i guitarra), Dave Davis (guitarra i veu), Pete Quaife (baix) i Mick Avory (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi d’aquest període): 1964 – 1970. Gèneres: pop, rock, rythm & blues, music hall, òpera rock i moviment mod. Principal àlbum: Something else by The Kinks (1967). Altres importants: Face to Face (1966) i The Kinks are the Village green preservation society (1968). El millor: el geni compositiu de Ray Davies. El pitjor: poca transcendència als Estats Units.

  Any d’edició: 1969. Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Enwhistle i Keith Moon. Àlbum anterior: The Who sell out (1967). Àlbum posterior: Who’s next (1971). Gèneres: rythm & blues, rock i òpera rock. Principals cançons: Pinball wizard, I’m free i Seel me, feel me. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 4. El millor: la primera òpera rock composta per Townshend. El pitjor: segurament no és el disc més recordat del quartet britànic.

  Any d’edició: 1967. Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon. Àlbum anterior: A quick one happy Jack (1966). Àlbum posterior: Tommy (1969). Gèneres: rythm & blues, rock i pop. Principals cançons: Armenia city in the sky, Mary Anne with the shaky hand i I can see for miles. Rànquing britànic: 13. Rànquing nord-americà: 48. El millor: la definitiva confirmació del quartet britànic. El pitjor: el gran salt a l’altra banda de l’Atlàntic continuava lluny.

  Any d’edició: 1965. Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon. Àlbum anterior: cap. Àlbum posterior: A quick one happy Jack (1966). Gèneres: rythm & blues, rock i pop.             Principals cançons: I don’t mind, My generation i The kids are alright. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: no va entrar a les llistes. El millor: clàssic mod. El pitjor: un treball inadvertit als Estats Units.