LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any i lloc de naixement: 1943 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 2012. Gèneres: cantautor, noca cançó catalana i folk. Principal àlbum: Mediterráneo (1971). Altres importants: Ara que tinc 20 anys (1967) i Dedicado a Antonio Machado, poeta (1969). El millor: un símbol i una llegenda a Catalunya, l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina. El pitjor: es va negar a actuar a Eurovisió per no poder fer-ho en català i, més tard, el seu pas al castellà, no va satisfer a alguns dels seus companys “jutges”. 

  Any i lloc de naixement: 1940 (Xàtiva,   la Costera - País Valencià). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1964 – 2011. Gèneres: cantautor, noca cançó catalana i folk.     Principal àlbum: Raimon a l’Olympia (1966). Altres importants: Raimon en directe (1968) i Raimon a Montserrat (1969). El millor: l’impacte del tema “Al vent”. El pitjor: que es parli massa de la seva cançó emblema i poc de la resta de la seva extensa i prolífica trajectòria.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: seguiment de compositors francòfons com Jacques Brel, Georges Brassens o Georges Moustaki, lletres de protesta contra la dictadura franquista i renaixença cultural de la llengua catalana. Influències rebudes: cançó d’autor francòfona. Influències futures: cantautors de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol i rock laietà. Principals solistes: Raimon, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Núria Feliu (foto), Guillermina Motta, Marina Rossell, Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Pau Riba i Jaume Sisa. Principals bandes: La Trinca. El millor: el període àlgid de la història de la música popular catalana. El pitjor: amb la fi de la dictadura i l’adveniment de la democràcia, els diferents cantautors van perdre transcendència.

  Característiques: naixement de la nova cançó catalana i el moviment dels Setze Jutges i presència de bandes que van adoptar el pop – rock britànic i que es van expressar en castellà. Influències rebudes: cançó d’autor francòfona i pop – rock del Regne Unit. Influències futures: cantautors i formacions de pop rock tant de Catalunya com de la resta de l’estat espanyol. Principals solistes: Raimon i Joan Manuel Serrat. Principals bandes: Duo Dinámico, Sírex, Mustang, Salvajes i Lone Star (foto). El millor: la irrupció de l’històric moviment dels Setze Jutges de la nova cançó catalana. El pitjor: la llengua catalana i la música pop – rock no van congeniar llavors.

  Any i lloc de naixement: 1920 (Benarès, Benarès - Índia). Any i lloc de defunció: 2012 (San Diego, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1956 – 2012. Gèneres: folk indi, fusió i world music.         Principal àlbum: The sounds of India (1968). Altres importants: Ravi Shankar at the Monterey International pop festival (1967) i At the Woodstock festival (1969). El millor: la seva actuació, discurs inclòs, a l’històric festival de Woodstock. El pitjor: Occident el va descobrir tard. 

  Dècada d’inici: 50. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió de la música pop – rock amb estils populars d’estats d’Europa, l’Amèrica Llatina, l’Índia o el món àrab. Influències rebudes: músiques populars d’Europa,   l’Amèrica Llatina, l’Índia i els estats àrabs. Influències futures: músiques del món de diferents dècades. Principals solistes: George Harrison, John McLaughlin, Carlos Santana, Cat Stevens i Ravi Shankar. Principals bandes: The Beatles, The Who, The Grateful Dead, Maharavishnu Orchestra i Santana. El millor: resultats en algun cas extraordinaris. El pitjor: potser hi va haver una època en què es va abusar de la fusió.   A la foto, Shankar i Harrison.

  Any i lloc de naixement: Autlán (Jalisco – Mèxic). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1973 – 2021. Gèneres: rock, rock llatí, world music, fusió, rock psicodèlic i jazz rock. Principal àlbum: Supernatural (1999). Altres importants: Amigos (1976) i Moonflower (1977). El millor: grans dots de guitarrista. El pitjor: el triomf massiu amb “Supernatural” va venir presidit pel factor comercial.

  Any d’edició: 1970. Formació: Carlos Santana, Gregg Rolie, David Brown, Mark Schrieve, José Chepito Areas i Michael Carabello. Àlbum d’estudi anterior: Santana (1969). Àlbum d’estudi posterior: Santana III (1971). Gèneres: rock, rock llatí, world music, fusió i rock psicodèlic. Principals cançons: Oye como va, Black magic woman i Samba pa tí. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 1. El millor: sempre m’ha emocionat “Samba pa tí”. El pitjor: ni Carlos ni la banda no podrien mai superar aquesta obra.

  Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Carlos Santana (guitarra i veu), Gregg Rolie (veu i teclats), David Brown (baix), Mark Schrieve (bateria), José Chepito Areas (percussió) i Michael Carabello (percussió). Altres components bàsics: Neal Schon (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 - 1972. Gèneres: rock, rock llatí, world music, fusió i rock psicodèlic.        Principal àlbum: Abraxas (1970). Altres importants: Santana (1969) i Santana III (1971). Solistes que origina: Carlos Santana. El millor: Abraxas. El pitjor: Carlos va decidir canviar l’orientació de la seva música i començar la carrera en solitari. 

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 20 del segle XXI. Característiques: influència dels estats llatins americans, esclat amb la immigració llatina i gran importància de la percussió. Influències rebudes: estils i ritmes de països de l’Amèrica Central i del Sud. Influències futures: gèneres llatins de diferents èpoques. Principals solistes de l’època: Heb Alpert, Celia Cruz, Tito Puente, Rubén Blades i Carlos Santana. Principals bandes de l`època: Heb Alpert & the Tijuana Brass (foto), Love i Santana. El millor: el boom de la formació fundada pel guitarrista d’origen mexicà Carlos Santana. El pitjor: particularment, em costa molt de pair el rock llatí de les darreres dècades.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Rod Stewart (veu), Ron Wood (guitarra), Ronnie Lane (baix), Kenny Jones (bateria) i Ian McLagan (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 1973. Gèneres: rock, blues rock i hard rock.         Principal àlbum: As nod is a good as a wink... to a blind horse (1971). Altres importants: Long Player (1971) i Ooh la la (1973). Solistes que origina: Rod Stewart. El millor: el carisma d’Stewart. El pitjor: la carrera paral·lela del vocalista en solitari no va agradar a la resta de components de la banda. 

  Any i lloc de naixement: 1950 (Beckenham, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 2021. Gèneres: pop, rock, blues rock i hard rock. Principal àlbum: Frampton comes alive ! (1976). Altres importants: I’m in you (1977) i Where i should be (1979). El millor: el directe “Frampton comes alive !”. El pitjor: la seva imatge va amagar una mica les seves extraordinàries dots de guitarrista.

  Lloc de fundació: Moreton (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Steve Marriott (veu i guitarra), Peter Frampton (guitarra i veu), Greg Ridley (baix) i Jerry Shirley (bateria): Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1981. Gèneres: rock, blues rock i hard rock.         Principal àlbum: Smokin’ (1972). Altres importants: As safe as yesterday is (1969) i Eat it (1973). Solistes que origina: Steve Marriott i Peter Frampton. El millor: la trobada entre Marriott i un joveníssim Frampton. El pitjor: el grup no compta amb la llegenda d’Small Faces, la primera banda liderada per Steve.