LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial: Al Kooper (teclats), Steve Katz (veu i guitarra), Jim Fielder (baix), Bobby Colomby (bateria), Fred Lipsius (teclats i saxofon), Randy Brecker (trompeta), Jerry Weiss (trompeta) i Dick Halligan (trombó). Formació clàssica: David Clayton – Thomas (veu), Steve Katz, Jim Fielder, Bobby Colomby, Fred Lipsius, Dick Halligan, Lew Soloff (trompeta), Chuck Wienfield (trompeta) i Dave Bargeron (trombó). Altres components bàsics:   Jerry Fisher (veu) Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1980. Gèneres: jazz rock, pop i rock.         Principal àlbum: Child is Father to the man (1968). Altres importants: Blood, Sweat & Tears (1968) i Blood, Sweat & Tears 3 (1970). Solistes que origina: Al Kooper. El millor: la inclusió del cantant Clayton – Thomas els va donar a conèixer a un públic més ampli. El pitjor: la marxa de Kooper després del treball inicial.

  Lloc de fundació: Chicago (Illinois – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Peter Cetera (veu i baix), Terry Kath (veu i guitarra), Robert Lamm (veu i teclats), Danny Seraphine (bateria), Lee Loughnane (trompeta), James Pankow (trombó) i Walter Parazider (saxofon i pandereta). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2022. Gèneres: jazz rock, pop, rock i AOR.           Principal àlbum: Chicago V (1972). Altres importants: Chicago VI (1973) i Chicago VII (1974). Solistes que origina: Peter Cetera, Terry Kath i Robert Lamm. El millor: una de les bandes cabdals de la dècada dels 70 als Estats Units. El pitjor: la deriva pop i AOR que va desembocar en el clàssic hit “If you Leave me now”.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Doncaster, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2021. Gèneres: jazz, jazz rock i world music.        Principal àlbum: Apocalypse (1974). Altres importants: The inner mounting flame (1971) i Visions of the emerald beyond (1975). Grups que origina: Maharavishnu Orchestra. El millor: els temps de la Maharavishnu Orchestra. El pitjor: poca repercussió comercial en els rànquings aliens al jazz.

  Any i lloc de naixement: 1941 (Chelsea, Massachusetts – Estats Units). Any i lloc de defunció: 2021 (Tampa, Florida – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 2021. Gèneres: jazz i jazz rock.      Principal àlbum: Return to forever (1972). Altres importants: Paris Concert (1971) i Light as a feather (1972). Grups que origina: Return to Forever. El millor: l’època de Return to Forever. El pitjor: el millor del pianista es va quedar al segle XX.

  Any i lloc de naixement: 1926 (Alton, Illinois – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1991 (Santa Monica, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1951 – 2019 (els darrers treballs es van editar com a pòstums). Gèneres: jazz i jazz rock.        Principal àlbum: Round about midnight (1957). Altres importants: Legrand jazz (1958) i Kind of blue (1959). El millor: un dels inqüestionables mites del jazz del segle XX. El pitjor: la situació va començar a declinar durant el decenni dels anys 80.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió del jazz amb el rock i aportacions a l’avantguarda musical. Influències rebudes: jazz i rock. Influències futures: rock progressiu, krautrok i avantguarda Principals solistes: Nina Simone (foto), Miles Davies, Chick Corea i John McLaughlin. Principals bandes: Return to Forever, Chicago, Blood Sweat & Tears i Maharavishnu Orchestra. El millor: una trobada necessària entre els dos grans gèneres del segle XX. El pitjor: les crítiques dels puristes del jazz.

  País: Estats Units. Estat: Louisiana. Habitants (aproximat): 390.000. Cèlebre per: aparició del jazz.

  Dècada d’inici: 10. Dècada estel·lar: 40. Característiques: orígens a Nova Orleans, importància d’instruments com el contrabaix, la bateria, la trompeta o el piano, fusió amb el rock i un estil de caràcter sofisticat. Influències rebudes: blues, ragtime i dixieland. Influències futures: swing, cool jazz, rock, jazz rock, rock progressiu i avantguarda. Principals solistes: Ella Fitzgerald (foto), Billi Hollyday, Nina Simone, Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker, Thelonius Monk, Charles Mingus i Miles Davis. El millor: podria tractar-se del gran gènere del segle XX abans de l’aparició del rock. El pitjor: precisament veure’s enfosquit per la nova moda rockera.

  Any d’edició: 1976. Àlbum d’estudi anterior: The basement tapes (1975). Àlbum d’estudi posterior: Street legal (1978). Gèneres: rock, folk rock i blues rock.            Principals cançons: Hurricane, Joey i Sara. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el retorn a la protest song amb el popular tema “Hurricane”. El pitjor: potser l’última obra mestra del cantautor nord-americà. 

  Any d’edició: 1975. Àlbum d’estudi anterior: Blood on the tracks (1975). Àlbum d’estudi posterior: Desire (1976). Gèneres: rock, folk rock i blues rock.           Principals cançons: Odds and ends, Million dollar bash i Lo and behold, Rànquing britànic: 8. Rànquing nord-americà: 7. El millor: arrodonir un 1975 excel·lent. El pitjor: cap tema del disc es va convertir en clàssic. 

  Any d’edició: 1975. Àlbum d’estudi anterior: Planet waves (1974). Àlbum d’estudi posterior: The basement tapes (1975). Gèneres: rock, folk rock i blues rock.           Principals cançons: Tangled up in bleu, Meet me in the Morning i If you see here, say hello. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 1. El millor: possiblement el millor treball de Dylan al marge del decenni dels anys 60. El pitjor: una vida personal llavors força inestable.

  Any d’edició: 1969. Àlbum d’estudi anterior: John Wesley Harding (1967). Àlbum d’estudi posterior: Self portrait (1970). Gèneres: country rock.         Principals cançons: Girl from the North country (amb Johnny Cash), To be Alone with you i Lay lady lay. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 3. El millor: un nou gir de Dylan, aquest cop cap al country. El pitjor: l’etapa estranya i decebedora que estava a punt d’arribar. 

  Any i lloc de naixement: 1941 (Duluth, Minnesota – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període): 1969 – 2023. Gèneres: folk, rock, blues rock i country rock.         Principal àlbum del període: Blood on the tracks (1975). Altres importants: Nashville skylyne (1969) i The basement tapes (1975). El millor: obres molt ben valorades per la crítica com “Blood on the tracks” i “The basement tapes”. El pitjor: uns inicis dels 70 estanys i preocupants.

  Any d’edició: 1978. Formació: Ray Davies, Dave Davies, Andy Pyle, Mick Avory i John Gosling. Àlbum d’estudi anterior: Sleepwalker (1977). Àlbum d’estudi posterior: Low budget   (1979). Gèneres: pop, rock i blues rock.       Principals cançons: Misfits, Low life i A rock’n roll fantasy. Rànquing britànic: no entrada. Rànquing nord-americà: 40. El millor: un punt de lucidesa en temps foscos. El pitjor: no va ser un disc llegendari com els clàssics àlbums de la dècada dels 60.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica del període : Ray Davies (veu i guitarra), Dave Davies (guitarra i veu), John Dalton (baix), Mick Avory (bateria) i John Gosling (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període): 1971 – 1993. Gèneres: pop, rock, blues rock i òpera rock.           Principal àlbum: Misfits (1978). Altres importants: Everybody’s in show-biz (1972) i State of confusion (1983). Solistes que origina: Ray Davies i Dave Davies. El millor: encara que sense tanta freqüència, el talent de Ray Davies seguia emergint. El pitjor: una etapa terriblement irregular.

  Any d’edició: 1973. Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon. Àlbum d’estudi anterior: Who’s next (1971). Àlbum d’estudi posterior: The Who by numbers (1975). Gèneres: rock, rythm & blues, blues rock, rock dur, rock psicodèlic, rock progressiu, world music i òpera rock. Principals cançons: The real me, I’m one i Love reign o’er me. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 2. El millor: mítica radiografia de la generació mod. El pitjor: no va poder situar-se a dalt de tot de les llistes britàniques i de Billboard. 

  Any d’edició: 1971. Formació: Pete Townshend, Roger Daltrey, John Entwhistle i Keith Moon. Àlbum d’estudi anterior: Tommy (1969). Àlbum d’estudi posterior: Quadrophenia (1973). Gèneres: rock, blues rock, rock dur, rock psicodèlic, rock progressiu i world music. Principals cançons: Baba O’Riley, Behind blue eyes i Won’t get fooled again. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 4. El millor: penso que és, i amb certa diferència, la millor obra del mític conjunt britànic. El pitjor: sembla ser que en principi Townshend volia confeccionar una òpera rock i no se’n va sortir.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació: Pete Townshend (guitarra), Roger Daltrey (veu), John Entwhistle (baix) i Keith Moon (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi d’aquest període): 1971 – 2019. Gèneres: rock, rythm & blues, blues rock, rock dur, rock psicodèlic, rock progressiu, world music i òpera rock.           Principal àlbum del període: Who’s next (1971). Altres importants: Quadrophenia (1973) i Who are you ? (1978). Solistes que origina: Pete Townshend i Roger Daltrey. El millor: l’extraordinari treball “Who’s next”. El pitjor: la mort de Moon.

  Any d’edició: 1982. Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Ron Wood, Bill Wyman i Charlie Watts. Àlbum d’estudi anterior: Emotional rescue (1980). Àlbum d’estudi posterior: Undercover (1983). Gèneres: rock, blues rock, soul i música disco.      Principals cançons: Start me up, Hang fire i Waiting for a friend. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: clàssics com Start me up i Hang fire. El pitjor: última gran obra de la llegendària banda anglesa. 

  Any d’edició: 1978. Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Ron Wood, Bill Wyman i Charlie Watts. Àlbum d’estudi anterior: Black and blue (1976). Àlbum d’estudi posterior: Emotional rescue (1980). Gèneres: rock, blues rock, soul, funk i música disco.         Principals cançons: Miss you, When the whip comes down i Beast of burden. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: la meravellosa “Beast of burden”. El pitjor: una entrada a la disco music que segurament no va agradar a tothom.