LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 60. Característiques: derivació de la música afroamericana cap a unes característiques més emocionals, sentimentals, rítmiques i comercials. Influències rebudes: gospel, blues i rythm & blues. Influències futures: funk, disco i hip hop. Principals solistes: Ray Charles, James Brown, Diana Ross, Smokey Robinson, Marvin Gaye, Stevie Wonder, Aretha Franklin, Otis Redding, Wilson Pickett i Dionne Warwick (foto). Principals bandes: The Miracles, The Supremes, The Temptations i Four Tops. El millor: una època daurada durant el segon lustre del decenni dels 60. El pitjor: la decadència que va arribar amb la dècada dels 70. 

  Dècada d’inici: 30. Dècada estel·lar: 60. Característiques: gènere unit a actes religiosos i espirituals. Influències rebudes: blues. Influències futures: rythm & blues i soul. Principals solistes: Ray Charles, James Brown, Diana Ross, Smokey Robinson, Marvin Gaye, Stevie Wonder, Aretha Franklin, Otis Redding, Wilson Pickett i Dionne Warwick. Principals bandes: The Miracles, The Supremes, The Temptations i Four Tops. El millor: bressol de molts intèrprets afroamericans. El pitjor: les derivacions posteriors cap a altres gèneres més comercials. 

  País: Estats Units. Estat: Michigan. Habitants (aproximat): 632.000. Cèlebre per: seu del segell discogràfic Tamla Motown i del so Detroit, protagonitzat per bandes com The Stooges i MC5, a més de ser la ciutat on van aparèixer bandes com Suzi Quatro o The White Stripes.

  Lloc de fundació: Detroit (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Levi Stubbs (veu solista), Abdul Fakir (veu), Ronaldo Benson (veu) i Lawrence Payton (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 1997. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul, pop i funk. Principal àlbum: Four Tops (1965). Altres importants: Four Tops Second album (1965) i On top (1966). El millor: sempre amb el mateix quartet. El pitjor: no poder repetir el número u a les llistes de rythm & blues del seu àlbum de debut.

  Lloc de fundació: Detroit (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Eddie Kendricks (veu solista), Paul Williams (veu), Melvin Franklin (veu), Otis Williams (veu), Elbridge Bryant (veu) i David Ruffin (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1964 – 2022. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul, pop i funk.     Principal àlbum: All directions (1972). Altres importants: The temptin’ Temptations (1965) i Gettin’ ready (1966). El millor: el gran èxit del llarg tema “Papa was a rolling stone”. El pitjor: amb els 80 va arribar la decadència. 

  Lloc de fundació: Detroit (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Diana Ross (veu solista), Mary Wilson (veu) i Barbara Martin (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1962 – 1976. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul i pop.             Principal àlbum: The Suprems a go – go (1966). Altres importants: Where did our love go ? (1964) i More hits by The Supremes (1965). Solistes que origina: Diana Ross. El millor: els inicis com a estrella de Ross. El pitjor: l'estrella va acabar eclipsant les seves dues companyes.

  Lloc de fundació: Detroit (Michigan – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Smokey Robinson (veu solista), Ronnie White (veu), Claudette Robinson (veu), Warren Moore (veu), Bobby Rogers (veu) i Marv Tarplin (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1961 – 1978. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul i pop. Principal àlbum: The fabulous Miracles (1963). Altres importants: The Miracles recorded live on stage (1963) i The Miracles doin’ Mickey’s monkey (1963). Solistes que origina: Smokey Robinson. El millor: la personalitat de Robinson, que va arribar a ser vicepresident de la Motown. El pitjor: escassa presència a les llistes al marge de les específiques de rythm & blues.

  Any i lloc de naixement: 1950 ( Saginaw, Michigan – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1962 – 2005. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul, funk, pop, rock, disco i rock experimental. Principal àlbum: Innervisions (1973). Altres importants: Talking book (1972) i Songs in the key of love (1976). El millor: la seva discografia durant el decenni dels anys 70. El pitjor: pel que fa a la dècada dels anys 80 va gravar discs molt comercials.

  Any d’edició: 1971. Àlbum d’estudi anterior: That’s the way love is (1970). Àlbum d’estudi posterior: Let’s get in on (1973). Gèneres: rythm & blues, soul i funk. Principals cançons: What’s going on, Save the children i Mercy, Mercy me (the ecology). Rànquing britànic: 56. Rànquing nord-americà: 6. El millor: considerada una de les obres clau de la música popular del segle XX. El pitjor: els problemes que Gaye va tenir perquè Berry Gordy li edités el disc.

Any i lloc de naixement: 1939 (Washington, Washington DC – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1984 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1961 – 1982. Gèneres: gospel, blues, rythm & blues, soul i funk.            Principal àlbum: What’s going on (1971). Altres importants: Let’s get in on (1973) i I want you (1976). El millor: l’impacte de l’àlbum “What’s going on”. El pitjor: un final trist i tràgic.

  Dècada d’inici: 50. Dècada estel·lar: 60. Característiques: fundació del segell per part de Berry Gordy, fusió entre rythm & blues i pop, totalitat d’intèrprets afroamericans i seu a la industrial ciutat de Detroit. Influències rebudes: gospel, blues, rythm & blues i pop. Influències futures: soul, funk i disco. Principals solistes: Smokey Robinson, Diana Rouss, Marvin Gaye i Stevie Wonder. Principals bandes: Sam & Dave (foto), The Miracles, The Supremes, The Temptations i The Four Tops. El millor: discogràfica que va marcar bona part de la música negra del decenni dels 60. El pitjor: el ritme frenètic al qual Gordy sotmetia els seus artistes.

  Any i lloc de naixement: 1935 (Tupelo, Mississippí – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1977 (Memphis, Tennessee – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període): 1961 – 1977. Gèneres: pop, rock, rythm & blues, country i gòspel. Principal àlbum: From Elvis to Memphis (1969). Altres importants: How great thou art (1967) i That’s the way it is (1970). . El millor: els temes “In the ghetto” i “Suspicious minds”. El pitjor: la lenta i imparable degradació fins el dia de la seva mort.

  Any d’edició: 1966. Formació: Brian Wilson, Carl Wilson, Dennis Wilson, Al Jardine i Mike Love. Àlbum d’estudi anterior: Beach Boys party ! (1965). Àlbum d’estudi posterior: Smiley smile (1967). Gèneres: pop i pop psicodèlic,         Principals cançons: God only knows, I know there is an answer i Caroline, no. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 10. El millor: un treball històric i molt influent. El pitjor: al seu dia no va ser massa comprès, tampoc per als altres components del grup al marge de Brian.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Brian Wilson (veu, baix i piano), Carl Wilson (veu i guitarra), Dennis Wilson (veu i bateria), Al Jardine (veu) i Mike Love (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1962 – 2012. Gèneres: surf, pop, pop psicodèlic i moviment hippy.          Principal àlbum: Pet sounds (1966). Altres importants: Summer days, and Summer nights ! (1965) i Smiley smile (1967). Solistes que origina: Brian Wilson. El millor: el geni de Brian. El pitjor: els seus problemes mentals i psicològics.

  Dècada d’inici: 50. Dècada estel·lar: 60. Característiques: peces senzilles, alegres, festives i desenfadades que parlaven de platges, estius, noies i, evidentment, surf. Influències rebudes: rock’n roll. Influències futures: pop de diferents èpoques. Principals solistes: Dick Dale, Duanne Eddy i Jack Johnson. Principals bandes: The Beach Boys, Del – Tones, Jan & Dean, The Surfaris, The Trashmen i The Ventures (foto). El millor: va marcar el pop nord-americà durant el primer lustre dels 60. El pitjor: poca transcendència de les lletres del les cançons en comparació al folk que triomfava a l’altra costa dels Estats Units.

Característiques: cançons de curt minutatge, senzilles i, en el cas de la surf music, festives i alegres. Influències rebudes: rock’n roll, surf i pop britànic. Influències futures: pop de diferents èpoques. Principals bandes: The Beach Boys, Four Seasons (foto), The Walker Brothers i The Monkees. El millor: una formació que va marcar una època com la californiana The Beach Boys. El pitjor: la llarga ombra de The Beatles.

  País: Estats Units. Estat: Califòrnia. Habitants (aproximat): 3.900.000. Cèlebre per: seu cabdal en les fusions del rock amb el folk i el country, ciutat on van néixer Richie Valens i Frank Zappa i urbs on es es van fundar llegendàries bandes com The Beach Boys, The Byrds, The Mamas & the Papas, Love, The Doors, Crosby, Stills, Nash & Young, The Eagles, Van Halen, Toto, Metallica, Guns & Roses, Red Hot Chili Peppers, Hole, Queens of the Stone Age o Weezer.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: Danny Whitten (veu i guitarra), Nils Lofgren (guitarra), Billy Talbot (baix), Ralph Molina (bateria) i Jack Nitsche (piano). Formació clàssica: Frank Sampedro (guitarra), Billy Talbot i Ralph Molina. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 2009. Gèneres: folk rock i country rock.      Principal àlbum: Crazy Horse (1971). Altres importants: Loose (1972) i At crooked lake (1972). Solistes que origina: Nils Lofgren. El millor: un munt d’anys acompanyant Neil Young en discs, concerts i gires. El pitjor: la mort per sobredosi de Whitten.

  Any d’edició: 1975. Àlbum d’estudi anterior: Tonight’s the night (1975). Àlbum d’estudi posterior: Long may you run (1976). Gèneres: folk rock i country rock.     Principals cançons: Danger bird, Lookin’ for a love i Cortez the killer. Rànquing britànic: 44. Rànquing nord-americà: 25. El millor: un altre Young arran de superar les adversitats emocionals. El pitjor: el músic de Toronto es trobava lluny de repetir l’èxit comercial de “Harvest”.

  Any d’edició: 1975. Àlbum d’estudi anterior: On the beach (1974). Àlbum d’estudi posterior: Zuma (1975). Gèneres: folk rock i country rock.      Principals cançons: Tonight’s the night, Come on baby let’s go downtown i Tired eyes. Rànquing britànic: 48. Rànquing nord-americà: 25. El millor: podríem parlar de la consolidació definitiva de Young. El pitjor: persistien els problemes emocionals que es van iniciar amb “On the beach”.

  Any d’edició: 1972. Àlbum d’estudi anterior: After the gold rush (1970). Àlbum d’estudi posterior: On the beach (1974). Gèneres: folk rock i country rock.     Principals cançons: Heart of gold, Alabama i Words (between the lines of age). Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: l’àlbum i el hit “Heart of gold”, únics números u en la llarga trajectòria del cantautor canadenc. El pitjor: és possible que el treball sigui excessivament higiènic.

  Any d’edició: 1970. Àlbum d’estudi anterior: Everybody knows this is nowhere (1969). Àlbum d’estudi posterior: Harvest (1972). Gèneres: folk rock i country rock.     Principals cançons: After the gold rush, Only love can break your heart i When you dance i can really love. Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: 8. El millor: primer èxit comercial de Young en solitari. El pitjor: la polèmica que va provocar la pista “Southern man”.