LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Pete Townshend (guitarra), Roger Daltrey (veu), John Enwhistle (baix) i Keith Moon (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi d'aquell període): 1965 – 1969. Gèneres: rythm & blues, pop, rock, rock dur, òpera rock i moviment mod.       Principal àlbum: The Who sings My generation (1965). Altres importants: The Who sell out (1967) i Tommy (1969). El millor: deixant de banda The Beatles i The Rolling Stones, potser el grup britànic més popular del decenni dels 60. El pitjor: es comenta que va entrar més per inèrcia que no pas per autenticitat al corrent mod.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 60. Característiques: ús del rythm & blues, participació en la british invasion, roba elegant, conducció de l’scooter Lambretta, protagonisme de la ciutat costera de Brighton, animadversió amb els rockers i consum d’anfetamines. Influències rebudes: blues i rythm & blues. Influències futures: rock dur, revival mod de la segona meitat dels 70 i brit pop. Principals solistes: Juli Driscoll, Rod Stewart, Pete Townshend, Roger Daltrey i Steve Marriott. Principals bandes: The Who, The Kinks, The Small Faces, Steampacket (foto), Humble Pie, The Faces i The Jam. El millor: una de les cultures rock més influents. El pitjor: la crisi durant la dècada dels 80.

  Any d’edició: 1967. Formació: Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker. Àlbum anterior: Fresh Cream (1966). Àlbum posterior: Wheels of fire (1968). Gèneres: blues rock, rock i rock psicodèlic.            Principals cançons: Strange brew, Sunshine of your love i Tales of brave Ulysses. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 4. El millor: un clàssic del blues rock i el rock psicodèlic britànics. El pitjor: més èxit als Estats Units o Austràlia que no pas a la Gran Bretanya.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Eric Clapton (guitarra), Jack Bruce (veu i baix) i Ginger Baker (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1969. Gèneres: blues rock, rock, rock dur i rock psicodèlic.         Principal àlbum: Disraeli gears (1967). Altres importants: Wheels of fire (1968) i Goodbye (1969). Solistes que origina: Eric Clapton i Jack Bruce. Grups que origina: Blind Faith. El millor: els tres millors músics britànics en els seus respectius instruments van formar aquest supergrup. El pitjor: la gestió dels egos no va ser senzilla.

  Lloc de fundació: Newcastle (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Eric Burdon (veu), Alan Price (teclats), Hilton Valentine (guitarra), Chas Chandler (baix) i John Steel (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 1966. Gèneres: rythm & blues i rock.         Principal àlbum: The Animals (1964). Altres importants: Animals Trucks (1965) i Animalisms (1966). Solistes que origina: Eric Burdon i Alan Price. Grups que origina: The New Animals i War. El millor: l’impacte del tema “A house of the rising sun”. El pitjor: les divergències entre Burdon i Price.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Keith Relf (veu i harmònica), Eric Clapton (guitarra), Chris Dreja (guitarra), Paul Samwell – Smith (baix) i Jim McCarty (bateria). Formació clàssica: Keith Relf, Jeff Beck (guitarra), Chris Dreja, Paul Samwell – Smith i Jim McCarty.  Altres components bàsics: Jimmy Page (baix i guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 1967. Gèneres: rythm & blues i rock.         Principal àlbum: For your love (1965). Altres importants: Yardbirds (1966) i Over under sideways down (1966). Solistes que origina: Eric Clapton i Jeff Beck. Grups que origina: Jeff Beck Group i Led Zeppelin. El millor: la presència de tres excel·lents guitarristes com Clapton, Beck i Page. El pitjor: la marxa de Clapton per discrepàncies amb la resta de la banda.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: John Mayall (veu, teclats i harmònica), Eric Clapton (guitarra), John McVie (baix) i Hughie Flint (bateria). Formació clàssica: John Mayall, Peter Green (guitarra), John McVie i Hughie Flint. Altres components bàsics: Mick Taylor (guitarra), Jack Bruce (baix), Mick Fleetwood (bateria) i Keef Hartley (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 2022. Gèneres: blues i rythm & blues.       Principal àlbum: Blues Breakers with Eric Clapton (1966). Altres importants: Crusade (1967) i Bare wires (1968), Solistes que origina: John Mayall i Eric Clapton. Grups que origina: The Bluesbreakers, Cream i Fleetwood Mac. El millor: els extraordinaris músics que van passar pels Bluesbreakers. El pitjor: el profund purisme de Mayall el va allunyar del gran públic.

  Any d’edició: 1969. Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts. Àlbum anterior: Beggar’s Banquet (1968). Àlbum posterior: Sticky fingers (1971). Gèneres: rythm & blues i rock.            Principals cançons: Gimme shelter, Midnight rambler i You can’t Always get what you want. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 3. El millor: clàssics del mític grup anglès com “Gimme shelter”. El pitjor: que no s’inclogués al treball “Honny tonk women”, gravat el mateix any.

  Any d’edició: 1968. Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts. Àlbum anterior: Their satanic majesties request (1967). Àlbum posterior: Let it bleed (1969). Gèneres: rythm & blues i rock.          Principals cançons: No expectations, Parachute woman i Street fighting man. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 5. El millor: un dels treballs més bens valorats dels Stones pel que fa a la crítica. El pitjor: seria l’últim àlbum en què hi participaria activament Jones. 

Any d’edició: 1967.  Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts.  Àlbum anterior: Aftermath (1966).  Àlbum posterior: Their satanic majesties request (1967).  Gèneres: rythm & blues, rock i pop.  Principals cançons (versions britànica i nord-americana): Yesterday’s papers, Let’s spend the night together i Ruby Tuesday.  Rànquing britànic: 3.  Rànquing nord-americà: 2.  El millor: la consolidació del quintet britànic després d’”Aftermath”.  El pitjor: les dues cançons més populars del treball, “Let’s spend the night together” i “Ruby Tuesday”, només van sortir a l’edició dels Estats Units.

Any d’edició: 1966.  Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Brian Jones, Bill Wyman i Charlie Watts.  Àlbum d'estudi anterior: Out of our heads (1965).  Àlbum d'estudi posterior: Between the buttons (1967).  Gèneres: rythm & blues, rock i pop.  Principals cançons (versions britànica i nord-americana): Paint it black, Lady Jane i Out of time.  Rànquing britànic: 1.  Rànquing nord-americà: 2.  El millor: la totalitat de les pistes compostes per Jagger i Richard.  El pitjor: que “Paint it black” no es trobi en la versió nord-americana i “Out of time” en la britànica.