LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1973. Formació: : Gregg Allman, Dicky Betts, Berry Oakley, Jai Johanny Johanson, Butch Trucks, Lamar Williams i Chuck Leavell. Àlbum d’estudi anterior: Eat a peach (1972). Àlbum d’estudi posterior: Win, lose and draw (1975). Gèneres: rock, blues rock, country rock i southern rock. Principals cançons: Wasted words, Ramblin’ man i Jessica. Rànquing britànic: 42. Rànquing nord-americà: 1. El millor: l’instrumental “Jessica”, dedicat a la filla de Betts. El pitjor: Dicky va canviar l’estil de la banda, del blues al country, fet que no va agradar alguns antics fans.

  Any d’edició: 1971. Formació: Gregg Allman, Duanne Allman, Dicky Betts, Berry Oakley, Jai Johanny Johanson i Butch Trucks. Àlbum d’estudi anterior: Idlewild South (1970). Àlbum d’estudi posterior: Eat a peach (1972). Gèneres: rock, blues rock i southern rock. Principals cançons: Statesboro blues, You don’t love me i In Memory of Elizabeth Reed. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 13. El millor: un dels discs en directe més importants de la història del rock. El pitjor: les constants improvisacions poden marejar més d’un oient.

  Lloc de fundació: Macon (Georgia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Gregg Allman (veu i teclats), Duanne Allman (guitarra), Dicky Betts (guitarra), Berry Oakley (Baix), Jai Johanny Johanson (bateria) i Butch Trucks (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2003. Gèneres: rock, blues rock, country rock i southern rock.    Principal àlbum: At Fillmore East (1971). Altres importants: Eat a peach (1972) i Brothers and sisters (1973). El millor: les dots de guitarrista de Duanne Allman. El pitjor: la mort en accident de moto de Duanne, la mateixa circumstància que experimentaria més tard Oakley.

  Any d’edició: 1970. Formació: John Fogerty, Tom Fogerty, Stu Cook i Doug Clifford. Àlbum d’estudi anterior: Willy and the poor boys (1969). Àlbum d’estudi posterior: Pendulum (1970). Gèneres: rock, blues rock, country rock, southern rock i swamp rock.                         Principals cançons: Travelin’ band, Lookin’ out my back door i Who’ll stop the rain. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el sostre del grup californià en gran format. El pitjor: la decadència estava al tocar.  

  Lloc de fundació: El Cerrito (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: John Fogerty (veu i guitarra), Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1972. Gèneres: rock, blues rock, country rock, southern rock i swamp rock.                         Principal àlbum: Cosmo’s factory (1970). Altres importants: Green river (1969) i Willy and the poor boys (1969). El millor: la creativitat sense fre de John Fogerty. El pitjor: després d’un munt de hits, la formació va desaparèixer vertiginosament.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: ús d’estils com rock, blues rock, country rock o rock dur i orgull de pertinença al sud. Influències rebudes: rock, blues rock, country rock i rock dur. Influències futures: rock, blues rock, country rock, rock dur i southern rock de diferents dècades. Principals solistes: Greg Allman (foto). Principals bandes: Creedence Clearwater Revival, Allman Brothers Band, Lynyrd Skynyrd, ZZ Top i Kings of Leon. El millor: bandes emblemàtiques dels 70. El pitjor: que alguns analistes connectin sud dels Estats Units amb racisme.

  Lloc de fundació: Berlín (Berlín - Alemanya). Formació inicial i clàssica: Edgar Fröse (veu, guitarra, teclats i sintetitzadors), Christopher Franke (sintetitzadors) i Peter Baumann (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1974 – 1987. Gèneres: krautrock, rock elèctric, rock experimental, rock progressiu i rock simfònic. Principal àlbum: Phaedra (1974). Altres importants: Rubycon (1975) i Cyclone 1978). El millor: els inicis. El pitjor: abandonar aviat el moviment krautrock.

  Lloc de fundació: Düsseldorf (Rin Nord – Westfàlia - Alemanya). Formació inicial i clàssica: Klaus Dinger (veu, guitarra, baix i banjo) i Michael Rother (guitarra i baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 1975. Gèneres: krautrock, rock progressiu, rock electrònic i rock experimental. Principal àlbum: Neu ! (1972). Altres importants: Neu ! 2 (1973) i Neu ! 1975 (1975). El millor: grup de culte. El pitjor: una trajectòria molt curta.

  Lloc de fundació: Colònia (Nord Rin – Westfàlia). Formació inicial: Malcolm Mooney (veu i harmònica), Michael Karoli (guitarra), Holger Czukay (baix), Jaki Liebezeit (bateria) i Irmin Schmidt (teclats). Formació clàssica: Damo Suzuki (veu), Michael Karoli, Holger Czukay, Jaki Liebezeit i Irmin Schmidt. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1989. Gèneres: krautrock, rock progressiu, rock electrònic i rock experimental. Principal àlbum: Tagomago (1971).   Altres importants: Monster movie (1969) i Ege Bamysasi (1972). El millor: el reivindicat treball “Tagomago”. El pitjor: una mica a l’ombra de Kraftwerk.

  Lloc de fundació: Düsseldorf (Rin Nord – Westfàlia - Alemanya). Formació inicial i clàssica: Ralf Hütter (guitarra i òrgan) i Florian Schneider – Esleben (flauta, violí i percussió). Altres components bàsics: Wolfgang Plank (enginyeria), Klaus Röder (veu i guitarra), Karl Bartos (percussió) i Klaus Flür (percussió). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2003. Gèneres: krautrock, rock progressiu, rock electrònic i rock experimental. Principal àlbum: Autobahn (1974). Altres importants: Kraftwerk (1970) i Rad Aktivitat, rad activity (1975). El millor: una influència cabdal cap a un munt de bandes que usen noves tecnologies. El pitjor: l’últim àlbum data de l’any 2003.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: música electrònica i experimental. Influències rebudes: rock progressiu i simfònic. Influències futures: synth pop, techno i rock electrònic i experimental de diferents dècades. Principals bandes: Kraftwerk, Can, Neu ! i Tangerine Dream. El millor: un moviment revolucionari. El pitjor: no apte per a tots els públics.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Bolonya, Emília - Romanya – Itàlia). Any i lloc de defunció: 2012 (Montreux, Vaud – Suïssa). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 2011. Gèneres: cantautor.    Principal àlbum: Automobili (1976). Altres importants: Com’è profondo il mare (1977) i Lucio Dalla (1979). El millor: reconegut com el principal cantautor italià de la història. El pitjor: les obres més importants daten del segle passat.

  Any i lloc de naixement: 1938 (Milà, Llombardia – Itàlia). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1960 – 2011. Gèneres: pop i rock.   Principal àlbum: Azzurro (1960). Altres importants: Bellissima (1975) i Per sempre (2002). El millor: segurament l’intèrpret italià més cèlebre del pop - rock dels 60 i 70. El pitjor: cap treball des de l’any 2011.

  Any i lloc de naixement: 1940 (Busto Arsizio, Llombardia – Itàlia). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1960 – 2023. Gèneres: cançó melòdica i pop.        Principal àlbum: Il cielo in una stanza (1961). Altres importants: Tintarella di luna (1960). El millor: una portentosa veu. El pitjor: malgrat publicar discs fins fa ben poc, el millor es va quedar als 60 i 70.

  Any i lloc de naixement: 1943 (París, Ile de France – França). Any i lloc de defunció: 2017 (Marnes la Coquette, Ile de France – França). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1961 - 2016. Gèneres: rock.           Principal àlbum: Jeune homme (1968). Altres importants: Rêve et amour (1968) i Rivière... ouvre ton lit, aka jes suis né dans la rue (1969). El millor: potser l’únic referent rocker de la França dels 60. El pitjor: una comparació amb Elvis Presley que el temps no ha deixat massa bé. 

  Any i lloc de naixement: 1934 (Alexandria, Alexandria – Egipte). Any i lloc de defunció: 2013 (Niça, Costa Blava – França). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1961 – 2008. Gèneres: cantautor.    Principal àlbum: Le métèque (1969). Altres importants: Bobino (1970) i Il y avait un jardin (1971). El millor: la popularitat de “le métèque”. El pitjor: el millor de la seva discografia es troba entre finals del decenni dels 60 i inicis de la dècada dels 70.

  Any i lloc de naixement: 1921 (Seta, Llangüedoc – França). Any i lloc de defunció: 1981 (Saint Gely du Fesc, Llangüedoc – França). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1953 – 1976. Gèneres: Cantautor i cançó protesta.          Principal àlbum: Le vent (1953). Altres importants: Les sabots de l‘Hélène (1954) i Ja me suis fuit tout petit (1956).  El millor: una protesta amb ironia i sarcasme. El pitjor: el càncer que li va causar la mort amb 60 anys.

  Any i lloc de naixement: 1929 (Schaerbeek, Brussel·les - Bèlgica). Any i lloc de defunció: 1978 (Bobigny, Ile de France – França) Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1954 – 1977. Gèneres: cantautor. Principal àlbum: Ne me quitte pas (1972), Altres importants: Les marquises (1977) i l’homme de la Mancha (1968). El millor: una enorme influència en un munt de cantautors de diferents països. El pitjor: una mort que li va arribar aviat, només amb 49 anys.

  Any i lloc de naixement: 1924 (París, Ile de France – França). Any i lloc de defunció: 2018 (Mouries, Alt Roine – França). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1953 – 2015. Gèneres: chanson.    Principal àlbum: La bohème (1966). Altres importants: Aznavour (1965) i De t’avoir Aimée (1966). El millor: mite de la cançó francòfona. El pitjor: no aprofundir la seva carrera d’actor. 

  Any i lloc de naixement: 1915 (París, Ile de France – França). Any i lloc de defunció: 1963 (Plascussie, Costa Blava – França) Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1947 – 1956. Gèneres: chanson.    Principal àlbum: La vie en rose (1953). Altres importants: Edit Piaf (1953) i Le bel indiferent (1954). El millor: gran diva de la música francesa. El pitjor: una vida personal complicada. 

  Característiques: chanson, cantautors i música pop - rock a França; festival de Sanremo, cantautors i incipient pop a Itàlia i música electrònica a Alemanya. Influències rebudes: chansoniers clàssics i música pop – rock anglosaxona a França; música melòdica i gènere pop – rock anglosaxó a Itàlia i avantguarda i rock progressiu i simfònic a Alemanya. Influències futures: chansoniers, cantautors i música pop – rock d’altres dècades a França i Itàlia i, pel que fa al Krautrock, synth pop, techno, música electrònica i música experimental. Principals solistes: Edit Piaf, Charles Aznavour, Jacques Brel, Georges Brassens, Georges Moustaki, Johnny Hallyday, Silvie Vartan i Françoise Hardy (França); Domenico Modugno, Adriano Celentano, Mina, Gianni Bella, Patty Bravo (foto) i Gianni Morandi (Itàlia). Principals bandes: Kraftwerk, Can, Neu ! i Tangerine Dream (Alemanya). El millor: l’auge dels cantautors francòfons i el gènere germànic Krautrock, que es va avançar vàries dècades al s