LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Justine Frischmann (veu i guitarra), Annie Holland (baix) i Justin Welch (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1995 – 2000. Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principal àlbum: Elastica (1995). Altre important: The menace (2000) El millor: un àlbum de títol homònim que va ser un   gran èxit de crítica i públic. El pitjor: només dos treballs d’estudi.

  çççççççç Any d’edició: 1996. Formació: Simon Fowler, Stephen Craddock, Damon Minchella i Oscar Harrison. Àlbum d’estudi anterior: Ocean Colour Scene (1992). Àlbum d’estudi posterior: Marchin’ already (1997). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent, brit pop i mod revival.   Principals cançons: The day we caught the train, The circle i One for the road. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: el padrinatge de Paul Weller. El pitjor: en aquest cas els Estats Units no se’n van fer ressò,

  Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Simon Fowler (veu i guitarra), Stephen Craddock (guitarra, teclats i veu), Damon Minchella (baix) i Oscar Harrison (bateria i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1992 – 2013. Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent, brit pop i mod revival.   Principal àlbum: Moseley shoals (1996). Altres importants: Marchin’ already (1997) i One from the modern (1999). El millor: Moseley shoals. El pitjor: no va aconseguir el focus mediàtic d’altres bandes brit pop com Oasis o Blur.

  Any d’edició: 1997. Formació: Noel Gallagher, Liam Gallagher, Paul Arthurs, Paul McGuigan i Alan White. Àlbum d’estudi anterior: (What’s the story) morning glory (1995). Àlbum d’estudi posterior: Standing of the shoulder of giants (2000). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principals cançons: Magic pie, Stand by me i Don’t go away. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 2. El millor: el millor resultat als Estats Units. El pitjor: el fallit intent d’emular el “Hey Jude !” de The Beatles amb “All around the world”.

  Any d’edició: 1995. Formació: Noel Gallagher, Liam Gallagher, Paul Arthurs, Paul McGuigan i Alan White. Àlbum d’estudi anterior: Definitely maybe (1994). Àlbum d’estudi posterior: Be here now (1997). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principals cançons: Wonderwall, Don’t look back in anger i Morning glory. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 4. El millor: british invasion segona part. El pitjor: mai m’ha entusiasmat “Wonderwall”.

  Any d’edició: 1994. Formació: Noel Gallagher, Liam Gallagher, Paul Arthurs, Paul McGuigan i Tony McCarroll. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: What’s the story) morning glory (1995). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principals cançons: Rock’n roll star, Shakermaker i Live forever. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 58. El millor: l’òpera prima d’un grup britànic més venuda des del “Please, please me” de The Beatles. El pitjor: un treball una mica irregular.

  Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Noel Gallagher (guitarra i veu), Liam Gallagher (veu), Paul Arthurs (guitarra), Paul McGuigan (baix) i Tony McCarroll (bateria),     Formació clàssica: Noel Gallagher, Liam Gallagher, Paul Arthurs, Paul McGuigan i Alan White (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1994 – 2008. Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principal àlbum: (What’s the story) morning glory (1995), Altres importants: Definitely maybe (1994) i Be here now (1997). El millor: la banda més famosa i popular del brit pop. El pitjor: les baralles entre els germans Gallagher.

  Any d’edició: 1997. Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree. Àlbum d’estudi anterior: The great escape (1995). Àlbum d’estudi posterior: 13 (1999). Gèneres: pop, rock psicodèlic i rock independent.   Principals cançons: Beetlebum, Song 2 i On your own. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 61. El millor: confirmació a la Gran Bretanya i primer top 100 a Billboard. El pitjor: el brit pop havia quedat enrere.    

  Any d’edició: 1995. Formació: Damon Albarn, Graham Coxon Alex James i Dave Rowntree. Àlbum d’estudi anterior: Parklife (1994). Àlbum d’estudi posterior: Blur (1997). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principals cançons: Stereotypes, Country house i The universal. . Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 150. El millor: The universal. El pitjor: Country house.

  Any d’edició: 1994. Formació: Damon Albarn, Graham Coxon Alex James i Dave Rowntree. Àlbum d’estudi anterior: Modern life is rubbish (1993). Àlbum d’estudi posterior: The great escape (1995). Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.            Principals cançons: End of the century, Parklife i To the end. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: sense entrada, El millor: el cim creatiu de la banda britànica. El pitjor: sense notícies del disc a l’altra banda de l’Atlàntic.  

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Damon Albarn (veu, guitarra i teclats), Graham Coxon (guitarra), Alex James (baix) i Dave Rowntree (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1991 – 2023. Gèneres: pop, rock psicodèlic, rock independent i brit pop.           Principal àlbum: Parklife (1994), Altres importants: The great escape (1995) i Blur (1997), El millor: Parklife. El pitjor: els projectes d’Albarn al marge del grup van donar certa inestabilitat.  

  Any d’edició: 1996. Formació: Brett Anderson, Richard Oakes, Mat Osman, Simon Gilbert i Neil Codling. Àlbum d’estudi anterior: Dog man star (1994) Àlbum d’estudi posterior: Head music (1999). Gèneres: pop, glam pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: Trash, Lazy i Beautiful ones. . Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 17. El millor: retorn al top de les llistes britàniques..   El pitjor: la crisi era molt a prop.  

  Any d’edició: 1994. Formació: Brett Anderson, Bernard Butler, Mat Osman i Simon Gilbert. Àlbum d’estudi anterior: Suede (1993) Àlbum d’estudi posterior: Coming up (1996). Gèneres: pop, glam pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: We are the pigs, The power i New generation. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 35 El millor: potser el millor disc del brit pop. . El pitjor: la marxa de Butler després de la gravació,

  Any d’edició: 1993. Formació: Brett Anderson, Bernard Butler, Mat Osman i Simon Gilbert. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Dog man star (1994). Gèneres: pop, glam pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: So Young, Animal nitrate i The drowners. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 14. El millor: el duo compositor format per Anderson i Butler. El pitjor: no va arribar-hi la cantant, guitarrista i líder d’Elastica Justine Frischmann.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Brett Anderson (veu), Bernard Butler (guitarra i teclats), Mat Osman (baix) i Simon Gilbert (bateria).   Formació clàssica: Brett Anderson, Richard Oakes (guitarra), Mat Osman, Simon Gilbert i Neil Codling (teclats i guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2025. Gèneres: pop, glam pop, pop independent i brit pop.         Principal àlbum: Dog man star (1994). Altres importants: Suede (1993) i Coming up (1996). El millor: la banda més regular el brit pop. El pitjor: la marxa de Butler.

  Any d’edició: 1998. Formació: Jarvis Cocker, Mark Webber, Steve Mackay, Nick Banks i Candida Doyle. Àlbum d’estudi anterior: Different class (1995). Àlbum d’estudi posterior: We love life (2001). Gèneres: pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: The fear, Dishes i Sylvia. Rànquing britànic: 1, Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: completada una magnífica trilogia. El pitjor: potser un disc una mica irregular.

  Any d’edició: 1995. Formació: Jarvis Cocker, Russell Senior, Mark Webber, Steve Mackay, Nick Banks i Candida Doyle. Àlbum d’estudi anterior: His’n hers (1994). Àlbum d’estudi posterior: This is hardcore (1998). Gèneres: pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: Common people, Something changed i Underwear. Rànquing britànic: 1, Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: primer número u en gran format de la banda de Sheffield. El pitjor: Estats Units seguia lluny.

  Any d’edició: 1994. Formació: Jarvis Cocker, Russell Senior, Steve Mackay, Nick Banks i Candida Doyle. Àlbum d’estudi anterior: Separations (1992). Àlbum d’estudi posterior: Different class (1995). Gèneres: pop, pop independent i brit pop. Principals cançons: Have you seen her lately ?, Babies i Do you remember the first time ? Rànquing britànic: 9. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Pulp veu la llum. El pitjor: però només a la Gran   Bretanya.

  Lloc de fundació: Sheffield (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Jarvis Cocker (veu i guitarra), Simon Hinkler (guitarra, baix, teclats i mandolina), Peter Boam (guitarra i teclats), Wayne Furniss (guitarra i teclats), David Hinkler (teclats i trombó) i Garry Wilson (bateria). Formació clàssica: Jarvis Cocker, Russell Senior (guitarra i violí), Mark Webber (guitarra), Steve Mackey (baix), Nick Banks (bateria) i Candida Doyle (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 2025. Gèneres: pop, pop independent i brit pop. Principal àlbum: Different class (1995).   Altres importants: His’n hers (1994) i This is hardcore (1998). El millor: la trilogia d’àlbums significats. El pitjor: una autèntica travessa pel desert abans de triomfar.  

  Dècada: 90. Característiques: moviment molt influenciat pel pop britànic dels anys 60 i 70. Influències rebudes: pop, pop psicodèlic, glam rock i moviment mod. Influències futures: pop, pop psicodèlic i pop alternatiu i independent, Principals bandes: Pulp, Suede, Blur, Oasis, The Charlatans, Teenage Funclub, Ocean Colour Scene, Elastica, Manic Street Preachers, Stereophonics, Supergrass, Bluetones (foto) i Embrace. El millor: corrent dominant del pop – rock britànic durant la dècada dels 90. El pitjor: acusacions de poca originalitat.