LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any i lloc de naixement: 1981 (McComb, Mississipí – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1999 – 2016. Gèneres: pop i dance pop.   Principal àlbum: Oops ! I did it again (2000). Altres importants: ... baby one more time (1999) i Britney (2001). El millor: sis números u en àlbums. El pitjor: els problemes parentals.

  Característiques: estil molt assimilable, radiofórmules, grans discogràfiques, importància de la imatge i concerts en grans estadis. Influències rebudes: pop, dance pop i disco. Principals solistes: Madonna, Britney Spears, Alicia Keys (foto), Beyoncé, Rihanna. Lady Gaga, Miley Cyrus, Shakira, Taylor Swift, Bud Bunny, Adele i Robin Williams. Principals bandes: Spice Girls, Bakstreet Boys i Take That. El millor: milions i milions de beneficis. El pitjor: on està l’autenticitat ?

  Lloc de fundació: París (Île de France – França). Formació inicial i clàssica: Thomas Bangalter i Guy – Manuel de Homem – Christo. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1997 – 2013. Gèneres: disco, dance, house, techno i rock electrònic.    Principal àlbum: Random acces memories (2013).  Altres importants: Discovery (2001) i Human after all (2005). El millor: la formació francesa més internacional amb Phoenix. El pitjor: només quatre àlbums d’estudi. 

  Característiques: tecno a França, cançó melòdica a Itàlia i electrònica a Alemanya. Influències rebudes: rock electrònic, rock experimental, Krautrok, synth pop i música melòdica italiana dels 50, 60, 70 i 80. Influències futures: rock electrònic, rock experimental, Tecno, postrock i estil melòdic. Principals solistes: Eros Ramazzotti i Laura Pausini (foto). Principals bandes: Kraftwerk i Daft Punk. El millor: el boom del tecno a França. El pitjor: absència de rock pur a Itàlia,

  Lloc de fundació: Gijón (Astúries – Espanya). Formació inicial: i clàssica: Fran Fernández (veu i guitarra), Tito Valdés (baix) i Roberto Nicieza (bateria).     Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2004. Gèneres: pop i pop alternatiu.          Principal àlbum: Pizza pop (1993). Altres importants: Aftershave (1994) i Australian Blonde (1996). El millor: que “Chup chup” fos utilitzada pel film “Historias del Kronen” i l’anunci d’una multinacionals de refrescs. El pitjor: línia descendent.

  Lloc de fundació: Palma de Mallorca (Balears – Espanya). Formació inicial i clàssica: Miki Serra (veu i guitarra), Jaime García (veu i guitarra), José Luis Sampol (baix) i Toni Toledo (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1994 – 2006. Gèneres: pop i pop alternatiu.          Principal àlbum: Butterflies (2000). Altres importants: Lost and found (2003) i Translate (2006). El millor: una de les bandes cabdals de la millor època del rock independent estatal, El pitjor: la marxa de Serra.

  Lloc de fundació: Múrcia (Múrcia – Espanya). Formació inicial i clàssica: Carlos Tarque (veu), Ricardo Ruipérez (guitarra), Santi Campillo (guitarra), Pascual Saura (baix), Juan Antonio Otero (bateria) i Íñigo Uribe (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1995 – 2016. Gèneres: pop, rock, blues rock i country rock.        Principal àlbum: Usar y tirar (1999). Altres importants: Coliseum (1997) i Defectos personales (2002). El millor: la regularitat. El pitjor: com a membres inicials només queden Tarque i Ruipérez.

  Lloc de fundació: Valladolid (Castellà i Lleó – Espanya). Formació inicial i clàssixa: Jesús Cifuentes (veu i guitarra), César Cuenca (guitarra), Óscar García (baix), Nacho Castro (bateria), Nacho Martín (teclats), Luis de Tejada (violí), Carlos Soto (flauta, gaita i whistle) i Goyo Yeves (saxofon, flauta i whistle).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1989 – 2024. Gèneres: pop, rock i música celta,    Principal àlbum: Cuéntame un cuento (1991). Altres importants: Tranquilo majete (1993) i En estos días inciertos (1996), El millor: la popularitat del tema “20 de abril”. El pitjor: el grup es va desinflar amb l’arribada del nou segle.

  Lloc de fundació: Saragossa (Aragó – Espanya). Formació inicial i clàssica: Enrique Bunbury (veu i guitarra), Juan Valdivia (guitarra), Joaquín Cardiel (baix) i Pedro Andreu (bateria); Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1988 – 1996. Gèneres: rock i rock dur. Principal àlbum: El mar no cesa (1988). Altres importants: Senderos de traición (1990) i El espiíritu del vino (1993). El millor: un públic molt fidel. El pitjor: potser excés d’èpica.

  Lloc de fundació: Salvatierra (Llanada Alavesa – Euskadi). Formació inicial i clàssica: Evaristo Páramos (veu), Txarli (guitarra), Sume (guitarra), Abel (baix) i Fernandito (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1984 – 20o3. Gèneres: rock, punk, ska i reggae.   Principal àlbum: Salve (1984). Altres importants: Revolución (1985) i No somos nada (1986). El millor: el carisma del seu cantant i líder. El pitjor: els temps no els han recordat tant com a Kortatu.

  Lloc de fundació: Irún (Bajo Bidasoa – Euskadi). Formació inicial i clàssica: Fermín Muguruza (veu i guitarra), Íñigo Muguruza (baix i veu) i Treku Armendáriz (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1985 – 1988. Gèneres: rock, punk, ska i reggae. Principal àlbum: Kortatu (1985). Altres importants: El estado de las cosas (1986) i Azken guda dantza (1988), El millor: referent de moltes bandes. El pitjor: la mort d’Íñigo.

  Dècada d’inici: 80. Dècada estel·lar: 80. Característiques: gran influència del punk rock i temàtiques radicals davant un entorn polèmic. Influències rebudes: rock i punk rock. Influències futures: rock i punk rock. Principals bandes: Kortatu, La Polla Récords, Eskorbuto, Barricada (foto) i Negu Gorriak.     El millor: una altra forma de protesta que no sigui la dels cantautors. El pitjor: una època dura a Euskadi.

  País: Andalusia. Estat: espanya. Habitants (aproximat): 687.000. Cèlebre per: seu principal del rock andalús.

  Lloc de fundació: Vigo (Galícia – Espanya). Formació inicial i clàssica: Germán Coppini (veu), Miguel Costas (guitarra i veu), Alberto Torrado (guitarra i baix) i Julián Hernández (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982 – 2016. Gèneres: rock, punk i rock gallec.    Principal àlbum: Bailaré sobre tu tumba (1985). Altres importants: Menos mal que nos queda Portugal (1984) i De hoy no pasa (1987), El millor: el grup més popular del rock gallec. El pitjor: la marxa de Coppini.

  Comunitat autònoma: Galícia. Estat: Espanya. Habitants (aproximat): 294.000. Cèlebre per: seu del rock gallec, de solistes com Carlos Núñez i de grups com Sinestro Total, Derribos Arias, Golpes Bajos o Os Resentidos.

  Dècada d’inici: 80. Dècada estel·lar: 80. Característiques: protagonisme de la ciutat portuària de Vigo. Influències rebudes: pop. rock, punk i world muisc. Influències futures: pop, rock, punk i world music. Principals solistes: Carlos Núñez. Principals bandes: Derribos Arias (foto), Siniestro Total, Golpes Bajos i Os Resentidos. El millor: la trobada amb la movida madrilenya. El pitjor: als anys 90 ja va entrar en decadència.

  Any d’edició: 1998. Formació: Jota Rodríguez, Florent Muñoz, Miguel López i Paco Rodríguez. Àlbum d’estudi anterior: Pop (1996). Àlbum d’estudi posterior: Unidad de desplazamiento (2000). Gèneres: pop i pop alternatiu.          Principals cançons: Segundo premio, Toxicosmos i La Copa de Europa. El millor: un dels treballs més emblemàtics de la història del pop – rock espanyol. El pitjor: la gravació no va ser precisament una bassa d’oli.

  Lloc de fundació: Granada (Andalusia – Espanya). Formació inicial: Jota Rodríguez (veu i guitarra), Florent Muñoz (guitarra), May Oliver (baix) i Paco Rodríguez (bateria).   Formació clàssica: Jota Rodríguez, Florent Muñoz, Miguel López (baix) i Paco Rodríguez. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1994 – 2022. Gèneres: pop, pop alternatiu i fusió,            Principal àlbum: Una semana en el motor de un autobús (1998); Altres importants: Súper 8 (1994) i Pop (1996). El millor: Una semana en el motor de un autobús, El pitjor: la ràpida marxa d’Oliver.

  Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia – Espanya). Formació inicial i clàssica: Jesús de la Rosa (veu i teclats), Eduardo Rodríguez (guitarra) i Juan José Palacios (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 1983. Gèneres: flamenc. Fusió, world music i rock progressiu.   Principal àlbum: Hijos del agobio (1977). Altres importants: El patio (1975) i Sombra y Luz (1979). El millor: sentiments i passió. El pitjor: les morts de De la Rosa i Palacios.