LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia – Espanya). Formació inicial i clàssica: Lole Montoya (veu) i Manuel Molina (guitarra i veu).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 1990. Gèneres: flamenc. Fusió i world music.       Principal àlbum: Pasaje del agua (1976). Altres importants: Nuevo día – el origen de una leyenda (1975) i Lole y Manuel (1977). El millor: un important seguiment durant el decenni dels 70. El pitjor: la separació,

  Any i lloc de naixement: 1947 (Algesires, Andalusia – Espanya). Any i lloc de defunció: 2014 (Playa del Carmen, Quintana Roo – Mèxic). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1963 – 2014. Gèneres: flamenc, fusió i world music.        Principal àlbum: Fuente y caudal (1973). Altres importants: Almoraima (1976) i Paco de Lucía interpreta a Manuel de Falla (1978). El millor: prestigi a nivell mundial. El pitjor: després de la dècada dels 70, la seva popularitat va minvar.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió del flamenc amb el rock. Influències rebudes: flamenc, rock i rock progressiu. Influències futures: flamenc rock de grups com El Último de la Fila, Los Planetas o Lagartija Nick. Principals solistes: Paco de Lucía i Manolo Sanlúcar. Principals bandes: Lole y Manuel, Triana, Medina Azahara (foto), Los Planetas i Lagartija Nick. El millor: l’èxit internacional de De Lucía. El pitjor: la controvèrsia entre els puristes del flamenc.

  Comunitat autònoma: Madrid. Estat: Espanya. Habitants (aproximat): 3.500.000. Cèlebre per: movida, naixement de solistes com Ramoncín o Rosendo   i fundació de bandes com Los Bravos, Los Brincos, Pekenikes, Leño, Burning, Alaska y los Pegamoides / Dinarama, Nacha Pop, Mecano o Radio Futura.

  Característiques: període àlgid del pop – rock alternatiu i del festival FIM de Benicàssim (foto). Influències rebudes: pop – rock independent anglosaxó, Influències futures: pop – rock alternatiu. Principals solistes: Alejandro Sanz. Principals bandes: Héroes del Silencio, Celtas Cortos, M Clan, Los Planetas, Sexy Sadie i Australian Blonde.. El millor: el grup granadí Los Planetas. El pitjor: crisi de la cançó d’autor.

  Lloc de fundació: Manresa (Bages – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Natxo Tarrés (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix), Oriol Farré (veu i guitarra) i Juanjo Muñoz (veu i guitarra. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2016. Gèneres: pop i folk pop.        Principal àlbum: Oxigen (2007). Altres importants: En privat (1996) i (Mandala) metamorfosi (1997). El millor: unes veus molt sincronitzades. El pitjor: no aconseguir la fama de formacions com Sau, Els Pets o Sopa de Cabra.

  Lloc de fundació: Girona (Gironès – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Adrià Puntí (veu), Jordi Gimbernat (guitarra), Pau Marquès (guitarra), Joan Solà – Morales (baix), Marc Marquès (bateria) i Francesc Terrades (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1990 – 1996. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Bamboo avenue (1992). Altres importants: Raons de pes (1991) i Borinots (1993). El millor: saber aprofitar l’embranzida del pop – rock en català. El pitjor: la dissolució pels projectes de Puntí en solitari.

  Lloc de fundació: Cambrils (Baix Penedès – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Pemi Fortuny (veu i guitarra), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian G. Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix), Jaume Piñol (bateria) i Eduard Font (teclats). Altres components bàsics: Salva Roncero (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1989 – 2019. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Lax’n Busto (1991). Altres importants: Qui est tu ? (1993) i La caixa que puja i baixa (1995). El millor: la dècada dels 90. El pitjor: no estar present a l’històric concert del Palau Sant Jordi.

  Lloc de fundació: la Jonquera (Alt Empordà - Catalunya). Formació inicial: Marc González veu), Quim Mandado (veu, baix i teclats), Josep Maria Corominas (guitarra), Lupe Villar (guitarra), Vìctor Rodríguez (bateria) i Papa Juls (saxofon i harmònica), Formació clàssica: Quim Mandado, Josep Maria Corominas, Lupe Villar, Víctor Rodríguez i Papa Juls. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1988 – 2005. Gèneres: rock dur i heavy metal.     Principal àlbum: Els senyors de les pedres (1988). Altres importants: Terra dels vents (1990) i L’últim segell (1991), El millor: una de les escasses mostres populars de heavy metal en català. El pitjor: la marxa de Marc González.

  Lloc de fundació: Girona (Gironès – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Gerard Quintana (veu), Josep Thió (guitarra), Joan Cardona (guitarra), Francesc Lisicic (baix) i Josep Bosch (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1989 – 2024. Gèneres: pop, rock i blues rock.      Principal àlbum: Plou i fa sol (2001). Altres importants: Sopa de Cabra (1989) i Al·lucinosi (1994). El millor: potser la banda en llengua catalana més popular de la història. El pitjor: la mort de Cardona.

  Lloc de fundació: Constantí (Tarragonès . Catalunya). Formació: Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria i veu) i Falín Cáceres (baix).     Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1989 – 2022. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Com anar al cel i tornar (2007), Altres importants: Bondia (1997) i Agost (2004). El millor: les lletres de Gavaldà. El pitjor: durant els començaments, el trio va tenir l’etiqueta de grup de festa major.

  Lloc de fundació: Vic (Osona – Catalunya). Formació: Carles Sabater (veu) i Pep Sala (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1987 – 1998. Gèneres: pop.           Principal àlbum: Quina nit ! (1990). Altres importants: No puc deixar de fumar (1987) i Concert de mitjanit (1992). El millor: l’enorme èxit del tema “Boig per tu”. El pitjor: la mort sobtada de Sabater.

  Comarca: Osona. País: Catalunya. Habitants (aproximat): 51.000. Cèlebre per: bressol, almenys en part, juntament amb la comarca, de bandes com Los Trogloditas, El Último de la Fila, Duble Buble, Sau, La Iaia, Obeses o Oques Grasses.

  Característiques: època daurada del pop – rock en llengua catalana, històric concert al Palau Sant Jordi (foto) i continuïtat pel que fa a la crisi de la cançó d’autor. Influències rebudes: pop i rock. Influències futures: pop i rock, Principals bandes: Sau, Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït, Lax’n Busto, Umpah Pah i Gossos. El millor: una gran quantitat de joves seguidors de música en català. El pitjor: es deia que va ser un corrent poc original i força subvencionat.

  Any d’edició: 1998. Formació: Danny McNamara, Richard McNamara, Steve Firth i Mike Heaton. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Drawn from memory (2000). Gèneres: pop, pop independent i brit pop.    Principals cançons: All you good good people, My weakness is none of your business i Fireworks.   Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: els temes descrits. El pitjor: un disc desconegut fora de la Gran Bretanya.

  Lloc de fundació: Bailfiff Bridge (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Danny McNamara (veu), Richard McNamara (guitarra), Steve Firth (baix) i Mike Heaton (bateria). Formació clàssica: Danny McNamara, Richard McNamara, Steve Firth, Mike Heaton i Mickey Dale (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1998 – 2022. Gèneres: pop, pop independent i brit pop. Principal àlbum: The Good will out (1998). Altres importants: Out of nothing (2004) i This new day (2006)- El millor: un molt bon debut en gran format. El pitjor: una mica a l’ombra d’altres bandes pop britàniques.

  Any d’edició: 1995. Formació: Gaz Coombes, Mick Quinn i Danny Goffey. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: In it for the money (1997). Gèneres: pop, rock, rock independent i brit pop.      Principals cançons: Caught by the fuzz, Mansize rooster i Alright. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: gran èxit de crítica i públic, El pitjor: no podria mai superar, en dades comercials, el seu triomfant debut. 

  Lloc de fundació: Oxford (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Gaz Coombes (veu, guitarra i teclats), Mick Quinn (baix) i Danny Goffey (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1995 – 2008. Gèneres: pop, rock, rock independent i brit pop.      Principal àlbum: I should coco (1995). Altres importants: In it for the money (1997) i Life in other planets (2002)- El millor: el gran èxit de l’àlbum inicial. El pitjor: va ser el seu únic número u en gran format.

  Lloc de fundació: Cwmaman (Gal·les – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Kelly Jones (veu i guitarra), Richard Jones (baix) i Stuart Cable (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1997 – 2025. Gèneres: pop, rock, rock independent i brit pop.    Principal àlbum: Language, sex, violence. Other ? (2005). Altres importants: You gotta go there to come back (2003) i Pull the pin (2007). El millor: nou dels seus àlbums han arribat al top del rànquing britànic. El pitjor: només un treball ha entrat a les llistes nord-americanes.

  Lloc de fundació: Blackwood (Gal·les – Regne Unit). Formació inicial: James Dean Bradfield (veu i guitarra), Richey Edwards (guitarra), Nicky Wire (baix) i Sean Moore (bateria).   Formació clàssica: James Dean Bradfield, Nicky Wire i Sean Moore. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1992 – 2025. Gèneres: pop, rock, rock independent i brit pop.    Principal àlbum: Everything must go (1996). Altres importants: Generation terrorists (1992) i Journal for plague lovers (2009). El millor: més de tres dècades triomfant, El pitjor: la desaparició d’Edwards.