LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1969. Àlbum d’estudi anterior: Neil Young (1969). Àlbum d’estudi posterior: After the gold rush (1970). Gèneres: folk rock i country rock.      Principals cançons: Cinnamon girl, Everybody knows this is nowhere i Down by the river. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 34. El millor: podríem afirmar que va ser el primer gran àlbum de Young. El pitjor: treball que va passar desapercebut a la Gran Bretanya.

  Any i lloc de naixement: 1945 (Toronto, Ontario – Canadà). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi d'aquest període): 1969 – 1975. Gèneres: folk rock, country rock i rock.        Principal àlbum: Harvest (1972). Altres importants: Everybody knows this is nowhere (1969) i After the gold rush (1970). El millor: el gran èxit, tant comercial com per part de la crítica, de l’obra “Harvest”. El pitjor: la crisi anímica en què entraria posteriorment.

  Any d’edició: 1970. Formació: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young. Àlbum d’estudi anterior: Crosby, Stills & Nash (1969) Àlbum d’estudi posterior: CSN (1977). Gèneres: folk rock, country rock i moviment hippy. Principals cançons: Teach your children, Almost cut my hair i Helpless. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 1. El millor: la manera en com es van complementar quatre talents. El pitjor: trigarien set anys en confeccionar un altre treball.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: David Crosby (veu i guitarra), Stephen Stills (veu, guitarra, baix i teclats) i Graham Nash (veu i guitarra). Formació clàssica: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young (veu, guitarra, piano i harmònica). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1999. Gèneres: folk rock, country rock i moviment hippy. Principal àlbum: Déja vu (1970). Altres importants: Crosby, Stills & Nash (1969) i CSN (1977). Solistes que origina: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young. Grups que origina: David Crosby & Graham Nash i Manassas. El millor: la col·laboració entre quatre grans músics. El pitjor: les marxes contínues de Young. 

  Any d’edició: 1966. Formació: Stephen Stills, Neil Young, Richie Furay, Bruce Palmer i Dewey Martin. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Buffalo Springfield again (1967). Gèneres: folk rock i country rock.     Principals cançons: For what it’s worth (inclosa més tard), Sit down i think i love you i Nowadays clancy can’t even sing. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 80. El millor: el clàssic d’Stills “For what it’s worth”, tot i que no figurava en el vinil original. El pitjor: escàs èxit comercial.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació: Stephen Stills (veu, guitarra i teclats), Neil Young (veu, guitarra, piano i harmònica), Richie Furay (veu i guitarra), Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1968. Gèneres: folk rock i country rock.     Principal àlbum: Buffalo Springfield (1966). Altres importants: Buffalo Springfield again (1967) i Last time around (1968). Solistes que origina: Stephen Stills i Neil Young. Grups que origina: Crosby, Stills & Nash, Crosby, Stills, Nash & Young i Poco. El millor: l’aparició de grans estrelles com Stills, Young i Furay. El pitjor: el grup es va dissoldre molt aviat. 

  Any d’edició: 1968. Formació: John McGuinn, Gram Parsons, Chris Hillman i Kevin Kelley. Àlbum d’estudi anterior: The notorious Byrds Brothers (1968). Àlbum d’estudi posterior: Dr. Byrds & Mr. Hyde (1969). Gèneres: country rock.         Principals cançons: You ain’t goin’ nowhere, You don’t miss your water i Hickory Wind.. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 77. El millor: la presència de Parsons. El pitjor: les diferències entre McGuinn i Parsons van propiciar la marxa d’aquest i Hillman, que van fundar Flying Burrito Brothers.

  Any d’edició: 1967. Formació: John McGuinn, David Crosby, Chris Hillman i Michael Clarke. Àlbum d’estudi anterior: Fifth dimension (1966). Àlbum d’estudi posterior: The notorious Byrds Brothers (1968). Gèneres: folk rock i rock psicodèlic.             Principals cançons: So you want to be a rock’n roll star, Have you seen her face ? i My back pages. Rànquing britànic: 37. Rànquing nord-americà: 24. El millor: la versió del tema de Bob Dylan “My back pages”. El pitjor: la marxa de Gene Clark. 

  Any d’edició: 1966. Formació: John McGuinn, Gene Clark, David Crosby, Chris Hillman i Michael Clarke. Àlbum d’estudi anterior: Turn ! Turn ! Turn ! (1965). Àlbum d’estudi posterior: Younger than yesterday (1967). Gèneres: folk rock i rock psicodèlic.             Principals cançons: 5 D (fifth dimension), Mr. Spaceman i Eight miles high. Rànquing britànic: 27. Rànquing nord-americà: 24. El millor: el grup va entrar en la moda psicodèlica. El pitjor: el fet no va entusiasmar massa a Clark.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: John (Roger) McGuinn (guitarra i veu), Gene Clark (veu i pandereta), David Crosby (guitarra i veu), Chris Hillman (baix i veu) i Michael Clarke (bateria). Altres components bàsics: Gram Parsons (veu, guitarra, piano i òrgan). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 1973. Gèneres: folk rock, country rock i rock psicodèlic. Principal àlbum: Younger than yesterday (1967). Altres importants: Fifth dimension (1966) i Sweetheart [PGD1]   of the rodeo (1968). Solistes que origina: John (Roger) McGuinn, David Crosby, Chris Hillman i Gram Parsons. Grups que origina:   Crosby, Stills, Nash & Young i Flying Burrito Brothers. El millor: pioners en la fusió de folk i rock arran del cover de Bob Dylan “Mr. tambourine man”. El pitjor: les successives marxes de Clark, Crosby, Hillman i Parsons.   [PGD1]

  Dècada d’inici i estel·lar: 60. Característiques: electrificació del folk, influència del pop – rock del Regne Unit i connexió amb el rock psicodèlic. Influències rebudes: folk. Influències futures: americana. Principals solistes: Bob Dylan. Principals bandes: The Byrds, Buffalo Springfield, The Band, Simon & Garfunkel, Lovin’ Spoonful (foto) i Jefferson Airplane. El millor: una necessària evolució del gènere. El pitjor: l’enuig dels més puristes davant els canvis.

  Lloc: Rhode Island ( Estats Units). Dècada d’inici: 50. Dècada estel·lar: 60. Gèneres: jazz, folk, folk rock i cançó protesta. Principals participants: Pete Seeger, Joan Báez, Bob Dylan, Judy Collins, Phil Ochs, Leonard Cohen i Peter, Paul & Mary. El millor: quan els artistes folk es reunien al final per cantar “With God in our side”. El pitjor: el certamen en què el públic va obligar Dylan a abandonar l’escenari per tocar amb una guitarra elèctrica. 

  Any d’edició: 1970. Formació: Paul Simon i Art Garfunkel. Àlbum d’estudi anterior: Bookends (1968). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: folk i folk pop.          Principals cançons: Bridge over troubled water, El cóndor pasa (if i could) i The boxer. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: es va enfilar al lloc més alt a les dues bandes de l’Atlàntic. El pitjor: la separació posterior.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Paul Simon (guitarra i veu) i Art Garfunkel (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1964 – 1970. Gèneres: folk i folk pop.        Principal àlbum: Bridge over troubled water (1970). Altres importants: Sounds of silence (1966) i The graduate (1968). Solistes que origina: Paul Simon i Art Garfunkel. El millor: segurament, el duo més cèlebre de la història de la música popular. El pitjor: deixar-ho estar en el millor moment.

  Lloc de fundació: Toronto (Ontario - Canadà). Formació inicial i clàssica: Rick Danko (veu i baix), Robbie Robertson (guitarra i veu), Levon Helm (bateria i veu), Richard Manuel (piano, òrgan i veu) i Garth Hudson (piano i òrgan). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1977. Gèneres: folk, folk rock, country rock i americana.             Principal àlbum: Music from big pink (1968). Altres importants: The Band (1969) i Stage fright (1970). El millor: “Music from the big pink” i el seu clàssic “The weight”. El pitjor: que algú recordi el conjunt canadenc essencialment com  a grup d’acompanyament de Bob Dylan. 

  Any d’edició: 1967. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Songs from a room (1969). Gèneres: folk.            Principals cançons: Suzanne, Sisters of Mercy i So long Marianne. Rànquing britànic: 13. Rànquing nord-americà: 83. El millor: clàssics com “Suzanne” o “So long Marianne”. El pitjor: un treball a penes perceptible al Canadà, el seu país.

  Any i lloc de naixement: 1934 (Westmount, Quebec – Canadà). Any i lloc de defunció: 2016 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 2016. Gèneres: folk i folk rock.       Principal àlbum: The songs of Leonard Cohen (1967). Altres importants: Songs from a room (1969) i I’m your man (1988). El millor: un aclamat i elogiat debut.   El pitjor: l’èxit musical li va arribar tard. 

  Any d’edició: 1966. Àlbum anterior: Highway 61 revisited (1965). Àlbum posterior: John Wesley harding (1967). Gèneres: folk rock, rock i blues rock.           Principals cançons: Visions of Johanna, I want you i Just Like a woman. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 9. El millor: possiblement, el millor treball en la llarga, prolífica i aclamada discografia de Dylan. El pitjor: A Dylan se li resistia encara el número u.

  Any d’edició: 1965. Àlbum anterior: Bringing it all back home (1965). Àlbum posterior: Blonde on blonde (1966). Gèneres: folk rock, rock i blues rock.            Principals cançons:   Like a rolling stone, Ballad of a thin man i Desolation road. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 3. El millor: el definitiu pas de Dylan cap a l’electrificació. El pitjor: els problemes que va tenir per fer-ho.

  Any d’edició: 1964. Àlbum anterior: The freewhelin’ Bob Dylan (1963). Àlbum posterior: Another side of Bob Dylan (1964). Gèneres: folk i cançó protesta.         Principals cançons: The times they are a-Changin, With God on our side i North country blues. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 20. El millor: realment, els temps estaven canviant. El pitjor: més èxit a l’altra banda de l’Atlàntic.