LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Freddy Mercury (veu), Brian May (guitarra), John Deacon (baix) i Roger Taylor (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1973 – 1995 (l’últim pòstum després de la mort de Mercury). Gèneres: pop, rock, rock dur i glam rock.    Principal àlbum: A night at the opera (1975). Altres importants: A day in the races (1976) i A kind of magic (1986). El millor: la personalitat del seu cantant i líder. El pitjor: durant el decenni dels 80, el quartet es va acostar força a conceptes molt comercials.

  Any i lloc de naixement: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 2010. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: ... but serously (1989). Altres importants: Face value (1981) i No jacket required (1985). El millor: alternar perfectament la seva carrera personal amb la de Genesis. El pitjor: acusat d’apropar-se molt al pop – rock més comercial.

  Any i lloc de naixement: Chobham (Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2023. Gèneres: pop, rock, rock progressiu i rock experimental.    Principal àlbum: Peter Gabriel 1 (1977). Altres importants: Peter Gabriel 3 (1980) i So (1986). El millor: el risc en els seus primers discs en solitari. El pitjor: l’apropament al gran públic amb alguns temes de “So”,

  Any d’edició: 1974. Formació: Peter Gabriel, Steve Hackett, Mike Rutherford, Phil Collins i Tony Banks.   Àlbum d’estudi anterior: Selling England by the pound (1973). Àlbum d’estudi posterior: A trick on the tail (1976). Gèneres: pop, rock, rock progressiu i glam rock.    Principals cançons: The lamb lies down on Broadway, In the cage i Carpet crawlers.   Rànquing britànic: 10. Rànquing nord-americà: 41. El millor: per a alguns analistes, l’obra magna de la formació britànica. El pitjor: les divergències entre Gabriel i la resta del grup van originar la marxa del cantant i líder.

  Any d’edició: 1973. Formació: Peter Gabriel, Steve Hackett, Mike Rutherford, Phil Collins i Tony Banks.   Àlbum d’estudi anterior: Foxtrot (1972). Àlbum d’estudi posterior: The lamb cries down on Broadway (1974). Gèneres: pop, rock, rock progressiu i glam rock.    Principals cançons: Dancing with the moonlit knight, I know what i like (in your wardrobe) i Firth of fifth. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 70. El millor: el millor èxit a les llistes britàniques de l’era Gabriel. El pitjor: una classificació discreta a Billboard.

  Lloc de fundació: Godalming (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Peter Gabriel (veu i flauta), Anthony Phillips (guitarra), Mike Rutherford (baix), John Silver (bateria) i Tony Banks (teclats)     Formació clàssica: Peter Gabriel, Steve Hackett (guitarra), Mike Rutherford, Phil Collins (bateria i veu) i Tony Banks.   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1997. Gèneres: pop, rock, rock progressiu i glam rock.    Principal àlbum: The lamb cries down on Broadway (1974). Altres importants: Foxtrot (1972) i Selling England by the pound (1973). El millor: l’època liderada per Gabriel. El pitjor: la deriva comercial amb Collins com a frontman.

  Any d’edició: 1975. Formació: Bryan Ferry, Phil Manzanera, John Gustafson, Paul Thompson, Andy Mackay i Eddie Jobson. Àlbum d’estudi anterior: Country life (1974). Àlbum d’estudi posterior: Manifesto (1979). Gèneres: pop, rock, glam rock i art rock.      Principals cançons: Love is the drug, End of the line i Both ends Burning. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 50. El millor: Love is a drug. El pitjor: fi d’una etapa. 

  Any d’edició: 1972. Formació: Bryan Ferry, Brian Eno, Phil Manzanera, Graham Simpson, Paul Thompson i Andy Mackay. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: For your pleasure (1973). Gèneres: pop, rock, glam rock i art rock. Principals cançons: Re – make / re – model, Ladytron i The bob (medley). Rànquing britànic: 10. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: una òpera prima molt ben valorada per la crítica. El pitjor: sense notícies a l’altra banda de l’Atlàntic.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Bryan Ferry (veu i teclats), Brian Eno (sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Paul Thompson (bateria) i Andy Macka y (saxofon i oboè).      Formació clàssica: Bryan Ferry, Phil Manzanera, John Gustafson (baix), Paul Thompson, Andy Mackay i Eddie Jobson (sintetitzadors). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 1982. Gèneres: pop, rock, glam rock i art rock.     Principal àlbum: Roxy Music (1972). Altres importants: Country life (1974) i Siren (1975). El millor: la personalitat i carisma de Ferry. El pitjor: la ràpida marxa d’Eno.

  Any d’edició: 1973. Formació: Ian Hunter, Mick Ralphs, Pete Watts i Dale Griffin Àlbum d’estudi anterior: All the young dudes (1972). Àlbum d’estudi posterior: The Hoople (1974). Gèneres: pop, rock i glam rock.       Principals cançons: All the way from Memphis, Honaloochie Boogie i Ballad of Mott the Hoople.   Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: 35. El millor: el seu únic top 10 a la Gran Bretanya. El pitjor: s’acostava el final.

  Any d’edició: 1972. Formació: Ian Hunter, Mick Ralphs, Pete Watts, Dale Griffin i Verden Allen. Àlbum d’estudi anterior: Brain capers (1971). Àlbum d’estudi posterior: Mott (1973). Gèneres: pop, rock i glam rock.         Principals cançons: Sweet Jane, All the young dudes i One of the boys. Rànquing britànic: 21. Rànquing nord-americà: 89. El millor: “All the young dudes” és un dels millors covers de la història. El pitjor: no va suposar un extraordinari èxit comercial, sobretot als Estats Units.

  Lloc de fundació: Hereford (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Ian Hunter (veu, guitarra i piano), Mick Ralphs (guitarra), Pete Watts (baix), Dale Griffin (bateria) i Verden Allen (òrgan).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1974. Gèneres: pop, rock i glam rock.       Principal àlbum: All the young dudes (1972). Altres importants: Mott (1973) i The Hoople (1974). . El millor: Hunter, almenys durant uns anys, es va convertir en una de les grans estrelles del glam rock. El pitjor: banda una mica enfosquida per altres formacions del moviment.

  Any d’edició: 1972. Formació: Marc Bolan, Mickey Finn, Steve Currie i Bill Legend. Àlbum d’estudi anterior: Electric warrior (1971). Àlbum d’estudi posterior: Tanx (1973). Gèneres: pop, rock i glam rock.         Principals cançons: Metal guru, Telegram Sam i Ballrooms of mars. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 17. El millor: la consolidació del quartet. El pitjor: no va tenir la transcendència del seu predecessor.

  Any d’edició: 1971. Formació: Marc Bolan, Mickey Finn, Steve Currie i Bill Legend. Àlbum d’estudi anterior: T Rex (1970). Àlbum d’estudi posterior: The slider (1972). Gèneres: pop, rock i glam rock.       Principals cançons: Cosmic dancer, Get it on i Girl. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 32. El millor: un dels àlbums símbol del glam rock. El pitjor: en un principi no s’hi va incloure el súper hit “20th century boy”.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Marc Bolan (veu, guitarra i teclats) i Steve Peregrin Took (bateria, percussió, teclats i veu).   Formació clàssica: Marc Bolan, Mickey Finn (baix, bateria i percussió), Steve Currie (baix) i Bill Legend (bateria i pandereta). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1982 (els darrers pòstums després de la mort de Bolan). Gèneres: folk rock, pop, rock i glam rock.    Principal àlbum: Electric warrior (1971). Altres importants: The slider (1972) i Tanx (1973). El millor: Bolan ha estat una figura a bastament reivindicada al llarg dels anys. El pitjor: uns començaments folk i hippys que no es van consolidar.

  Any d’edició: 1989. Àlbum d’estudi anterior: Mastrial (1986). Àlbum d’estudi posterior: Magic and loss (1992). Gèneres: rock, rock urbà i cantautor. Principals cançons: Romeo had Juliette, Dirty Boulevard i Busload of faith. Rànquing britànic: 14. Rànquing nord-americà: 40. El millor: el renaixement del compositor de Brooklyn. El pitjor: Reed ho seguia tenint difícil al seu país.

  Any d’edició: 1973. Àlbum d’estudi anterior: Transformer (1972). Àlbum d’estudi posterior: Sally can’t dance (1974). Gèneres: rock, rock urbà, protopunk, òpera rock i cantautor.        Principals cançons: Men of good fortune, Caroline says ! i How do you think it feels ? Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: 98. El millor: disc reivindicat a partir d’un anys més tard de la seva edició. El pitjor: considerat un treball depriment.