LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Fernando Arbex (bateria), Juan Pardo (veu i guitarra), Antonio Morales Junior (veu i guitarra) i Manuel González (baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1964 – 1970. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Los Brincos (1964). Altres importants: Brincos II (1966) i Contrabando (1968). Solistes que origina: Juan Pardo i Antonio Morales Junior. Grups que origina: Juan y Junior. El millor: l’estada d’Arbex a Anglaterra va ser fructífera. El pitjor: les marxes de Pardo i Morales.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial: Alfonso Sanz (guitarra i saxofon), Lucas Sanz (guitarra), Tony Luz (guitarra), Ignacio Martín (baix, teclats i harmònica) i Jorge Matey (bateria). Formació clàssica: Alfonso Sanz, Lucas Sanz, Tony Luz, Ignacio Martín i Félix Arribas (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1996. Gèneres: pop instrumental. Principal àlbum: Los Pekenikes (1966). Altres importants: Los Pekenikes II (1967) i Alarma (1969). El millor: teloners de The Beatles a Madrid. El pitjor: les limitacions de no comptar amb vocalista.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Phil Trim (veu), Julián Luis Angulo (guitarra), Ray Gómez (guitarra), Enrique Gómez (baix), José Lipiani (bateria), Ignacio Pérez (teclats) i Alberto Vega (saxofon i clarinet). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 1976. Gèneres: pop, rock i rock simfònic. Principal àlbum: Mamy blue (1971). Altre important: Top Pops of Pop Tops (1976). Solistes que origina: Phil Trim. El millor: l’èxit internacional de la cançó “Mamy blue”. El pitjor: només dos elapés i un d’ells recopilatori. 

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Mike Kennedy (veu), Tony Martínez (guitarra), Miguel Vicens (baix), Pablo Sanllehí (bateria) i Manolo Fernández (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1966 – 1969. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Black is black (1966). Altres importants: Los chicos con las chicas (1967) i Dame un poco de amor (1968). Solistes que origina: Mike Kennedy. El millor: la banda més internacional de la història del pop – rock hispà. El pitjor: la mort de Fernández en accident circulatori.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Linares – Andalusia - Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 2022. Gèneres: cançó mel+odica i pop.        Principal àlbum: Canta... (1966). Altres importants: Digan lo que digan (1967) i En carne viva (1981). El millor: un autèntic fenomen de masses a l’Espanya dels 60 i 70. El pitjor: un símbol del franquisme.

  Característiques: protagonisme de la cançó melòdica i de la incipient música pop – rock. Influències rebudes: chanson francesa i pop – rock britànic. Influències futures: cançó melòdica i gènere pop – rock d’altres èpoques. Principals solistes: Raphael i Marisol. Principals bandes: Los Bravos, Pop Tops, Los Brincos i Los Canarios (foto). El millor: el triomf internacional de bandes com los Bravos i The Pop Tops. El pitjor: el rerefons de la dictadura franquista va poder ser clau perquè encara no apareguessin grans cantautors al marge de Catalunya.

  Lloc de fundació: Barcelona (Catalunya – Espanya). Formació inicial: Antoni Miquel Leslie (veu), Josep Fontseré (guitarra), Manuel Madruga (guitarra), Guillermo Rodríguez (Baix) i Rafael Carrasco (bateria). Formació clàssica: Antoni Miquel Leslie, Josep Fontseré, Manuel Madruga, Guillermo Rodríguez i Lluís Gomis (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 2002. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Los Sírex (1965). Altres importants: Sírex (1978) i Ni más ni menos (1980). El millor: teloners en l’històric concert de The Beatles a Barcelona. El pitjor: el millor del quintet es va quedar en la llunyana dècada dels 60.

  Lloc de fundació: Barcelona (Catalunya – Espanya). Formació inicial i clàssica: Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra), Antoni Mercader (guitarra), Miguel Navarro (baix) i Tony Mier (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1962 – 2000. Gèneres: beat i pop. Principal àlbum: Tercer (1964). Altres importants:   Primer (1962) i Segon (1963). El millor: cèlebres covers com el “Yellow submarine” de The Beatles, el “Sounds of silence” de Simon & Garfunkel i el “The young ones” de Cliff Richard & the Shadows.   El pitjor: un èxit molt fonamentat en versions del pop britànic. 

  Lloc de fundació: Barcelona (Catalunya – Espanya). Formació inicial i clàssica: Ramon Arcusa (veu) i Manolo de la Calva (guitarra i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1962 – 2011. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Duo Dinámico (1962). Altres importants: El gran Duo Dinámico (1965) i Manolo y Ramón (1970). El millor: pioners del pop – rock espanyol. El pitjor: van passar clarament a un segon pla amb l’adveniment de la movida madrilenya. 

  Lloc de fundació: Canet de Mar (Maresme – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Toni Cruz (veu), Josep Maria Mainat (veu) i Miquel Àngel Pasqual (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2007. Gèneres: nova cançó catalana i folk.           Principal àlbum: Nou de Trinca (1981). Altres importants: Festa major (1970) i L’orgue dels gats (1971). El millor: l’humor i la ironia de les seves peces. El pitjor: certs dubtes en la tasca de productors televisius de Cruz i Mainat. 

  Any i lloc de naixement: 1947 (Palma de Mallorca, Mallorca - Illes Balears). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 2020. Gèneres: cantautora, noca cançó catalana, folk i músiques del món.                       Principal àlbum: Alenar (1977). Altres importants: A l’Olympia (1975) i Cançons de la nostra Mediterrània (1982). El millor: una admirable, llarga i prolífica trajectòria. El pitjor: certa decadència a partir del decenni dels 90.

  Any i lloc de naixement: 1948 (Verges, Baix Empordà – Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2007. Gèneres: cantautor, noca cançó catalana, folk i cançó protesta.    Principal àlbum: L’estaca (1973). Altres importants: I si canto trist... (1974) i Viatge a Ítaca (1975). El millor: mite de la cultura catalana. El pitjor: la seva activitat a la xarxa social X.