LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Chicago (Illinois – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Billy Corgan (veu i guitarra), James Iha (guitarra), D’arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlin (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1991 – 2024. Gèneres: rock, rock dur, rock simfònic i rock alternatiu.     Principal àlbum: Siamese dream (1993). Altres importants: Mellon Collie and the infinite sadness (1995) i Adore (1998). El millor: Siamese dream i el doble de Mellon Collie. El pitjor: les marxes de tots els membres fundadors excepte Corgan, tot i que Iha i Chamberlin tornarien.

  Any d’edició: 2002. Formació: Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante i Chad Smith. Àlbum d’estudi anterior: Californication (1999). Àlbum d’estudi posterior: Stadium Arcadium (2006). Gèneres: rock, funk, rap, rock dur i rock alternatiu. Principals cançons: By the way, Universally Speaking i Dosed. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 2. El millor: top a la Gran Bretanya. El pitjor: encara no als Estats Units.

  Any d’edició: 1999. Formació: Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante i Chad Smith. Àlbum d’estudi anterior: One hot minute (1995). Àlbum d’estudi posterior: By the way (2002). Gèneres: rock, funk, rap, rock dur i rock alternatiu. Principals cançons: Scar tissue, Otherside i Californication. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 3. El millor: pistes com les destacades, a més d’”Around the world”. El pitjor: es resistia el número u.

  Any d’edició: 1991. Formació: Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante i Chad Smith. Àlbum d’estudi anterior:  Mother's milk  (1989). Àlbum d’estudi posterior: One hot minute (1995). Gèneres: rock, funk, rap, rock dur i rock alternatiu. Principals cançons: Breaking the girl, Suck my kiss i Under the bridge. Rànquing britànic: 25. Rànquing nord-americà: 3. El millor: primer gran èxit als Estats Units. El pitjor: no tant a la Gran Bretanya.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: Anthony Kiedis (veu), Flea (baix), Jack Sherman (guitarra) i Cliff Martínez (bateria). Formació clàssica: Anthony Kiedis, Flea, John Frusciante (guitarra) i Chad Smith (Bateria). Altres components bàsics: Hillel Slovak (guitarra) i Dave Navarro (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1984 – 2022. Gèneres: rock, funk, rap, rock dur i rock alternatiu. Principal àlbum: Californication (1999). Altres importants: Blood sugar sex magik (1991) i By the way (2002). El millor: treballs com “Californication” o “By the way”. El pitjor: la mort per sobredosi d’Slovak.

  Any i lloc de naixement: 1966 (Anaheim, Califòrnia – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1997 (Memphis, Tennessee – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1994. Gèneres: rock, folk rock, blues rock i rock alternatiu.         Principal àlbum: Grace (1994). Altres importants: Sketches for my sweetheart the drunk (1998) i You and i (2016), tots dos pòstums. El millor: “Grace”, el seu únic treball d’estudi. El pitjor: una mort prematura.

  Any i lloc de naixement: 1974 (Ottawa, Ontario – Canadà). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1991 – 2022. Gèneres: pop, rock, grunge i rock alternatiu. Principal àlbum: Jagged little pill (1995). Altres importants: Supposed former infatuation funkie (1998) i Under rug swept (2002). El millor: el gran èxit de “Jagged little pill” i el seu hit “Ironic”. El pitjor: complicat trobar la frontera entre comercial i independent.

  Any d’edició: 1994. Àlbum d’estudi anterior: Stereopathetic soulmanure (1994). Àlbum d’estudi posterior: One fool in the grave (1994). Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic, rock electrònic i rock alternatiu. Principals cançons: Looser, Pay no mind (snoozer) i Nitemare hippy girl. Rànquing britànic: 41. Rànquing nord-americà: 13. El millor: primera aparició a les llistes. El pitjor: potser gravar quatre àlbums l’any 1994 va ser un excés.

  Any i lloc de naixement: 1970 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2019. Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic, rock electrònic i rock alternatiu.      Principal àlbum: Mellow gold (1994). Altres importants: Odelay (1996) i Guero (2005), El millor: el prestigi d’àlbums com “Mellow gold” o “Odelay”. El pitjor: “Odelay” em costa molt.

  Any d’edició: 2000. Àlbum d’estudi anterior: Is this desire ? (1998). Àlbum d’estudi posterior: Uh huh her (2004). Gèneres: rock, blues rock, avantguarda i rock independent. Principals cançons: Big exit, Good fortune i This is love. Rànquing britànic: 23. Rànquing nord-americà: 42. El millor: cim de popularitat. El pitjor: alguna acusació d’apropament a sectors comercials.

  Any d’edició: 1995. Àlbum d’estudi anterior: Rid of me (1993). Àlbum d’estudi posterior: Is this desire ? (1998). Gèneres: rock, blues rock, avantguarda i rock independent.         Principals cançons: To bring you my love, C’mon Billy i Down by the water. Rànquing britànic: 12. Rànquing nord-americà: 40. El millor: podríem parlar de la consolidació de Harvey. El pitjor: pel que fa a la Gran Bretanya, un treball menys venut que el seu antecessor.

  Any d’edició: 1993. Àlbum d’estudi anterior: Dry (1992). Àlbum d’estudi posterior: To bring you my love (1995). Gèneres: rock, blues rock, avantguarda i rock independent.         Principals cançons: Missed, Legs i 50ft queenie. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 158. El millor: el millor treball de Harvey. El pitjor: pobres resultats als Estats Units.

  Any i lloc de naixement: 1969 (Bridport, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1992 – 2023. Gèneres: rock, blues rock, avantguarda i rock independent.         Principal àlbum: Rid of me (1993). Altres importants: To bring you my love (1995) i Stories from the city, stories from the sea (2000). El millor: la gran diva de la música indie britànica. El pitjor: quan va deixar de col·laborar amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis.

  Any i lloc de naixement: 1959 (Old Trafford, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1988 – 2020. Gèneres: pop i pop independent.     Principal àlbum: Viva hate (1988). Altres importants: Your Arsenal (1992) i Vauxhall and i (1994). El millor: seguir l’estela de The Smiths. El pitjor: es trobava a faltar el tàndem que va fer amb Johnny Marr.

  Any i lloc de naixement: 1958 (Woking, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1992 – 2025. Gèneres: rock, punk, new wave, moviment mod, blue eyed soul i rock alternatiu.      Principal àlbum: Stanley road (1995). Altres importants: Illumination (2002) i 22 dreams (2008). El millor: consideració de llegenda. El pitjor: però penso que el més important ho Va fer amb The Jam.

  Dècada d’inici: 90. Dècada estel·lar: 90. Característiques: el rock de caire alternatiu i indie va arribar pràcticament a ser un fenomen de masses. Influències rebudes: pop, rock, punk rock, rock psicodèlic, rock electrònic, rock experimental i rock alternatiu i independent. Influències futures: rock alternatiu i independent. Principals solistes: Paul Weller, Morrissey, PJ Harvey, Beck, Alanis Morisette i Jeff Buckley. Principals bandes: Nick Cave & the Bad Seeds, REM, INXS, Sonic Youth, Pixies, Dinosaur Jr., The Jesus & Mary Chain, Red Hot Chili Peppers, Weezer, Mudhoney, Soundgarden, Nirvana, Pearl Jam, Hole, The Afghan Whigs, The Smashing Pumpkins, Pavement, Green Day, Foo Fighters, Mercury Rev, Sebadoh, Stereolab, Tortoise, No Doubt, New Radicals, Teenage Fanclub, Adorable (foto), The Wedding Present, Primal Scream, Radiohead, Belle & Sebastian, Pulp, Suede, Blur, Oasis, Ocean Colour Scene, Saint – Etienne, Placebo, Manic Street Preachers, Supergrass, ...

  Any d’edició: 1997. Formació: Richard Ashcroft, Nick McCabe, Simon Tong, Simon Jones i Peter Salisbury. Àlbum d’estudi anterior: A northern soul (1995). Àlbum d’estudi posterior: Forth (2008). Gèneres: pop, rock, punk revival, rock independent i shoegazing. Principals cançons: Bitter sweet symphony, The drugs don’t work i Lucky man. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 23. El millor: el gran èxit de “Bitter sweet symphony”. El pitjor: la denúncia de The Rolling Stones per plagi.

  Lloc de fundació: Wigan (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Richard Ashcroft (veu i guitarra), Nick McCabe (guitarra i teclats), Simon Jones (baix) i Peter Salisbury (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1993 – 2008. Gèneres: pop, rock, punk revival, rock independent i shoegazing.                       Principal àlbum: Urban hymns (1997). Altres importants: A northern soul (1995) i Forth (2008). El millor: Urban hymns. El pitjor: només tres treballs de llarga durada en la seva etapa clàssica.