LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Dècada: 60. Característiques: recorregut per totes les tendències de la música popular al Regne Unit del decenni dels 60. Influències rebudes: blues i rock. Influències futures: pop, rock, blues rock, moviment mod, rock psicodèlic, rock progressiu, rock simfònic, rock experimental o punk rock de diferents èpoques. Principals bandes: The Beatles, The Rolling Stones, The Yardbirds, The Animals, The Who, The Kinks, The Small Faces, Pink Floyd, Soft Machine, King Crimson, Led Zeppelin i Deep Purple. El millor: la capital britànica es va erigir en una de les inqüestionables capitals de la cultura pop – rock. El pitjor: el focus del flower power de San Francisco li va fer molt la competència en qüestió de protagonisme. A la foto, una instantània del film de The Beatles “A hard day’s night”.

  Any d’edició: 1970. Àlbum d’estudi anterior: Electric sound (1969). Àlbum d’estudi posterior: Living in the material world (1973). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principals cançons: My sweet Lord, What is life ? i All things must pass. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: moltes de les cançons que no va poder col·locar als discs de The Beatles van aparèixer en aquest triple àlbum. El pitjor: les acusacions de plagi de la sensacional “My sweet Lord”.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Liverpool, Anglaterra – Regne Unit). Any i lloc de defunció: 2001 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 2002. Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principal àlbum: All things must pass (1970). Altres importants: Living on the material world (1973) i George Harrison (1979). El millor: el triple àlbum “All things must pass”. El pitjor: a poc a poc es va anar apagant.

  Any d’edició: 1973. Formació de The Wings: Paul McCartney, Linda McCartney i Danny Lane. Àlbum d’estudi anterior: Red rose speedway (1973). Àlbum d’estudi posterior: Venus and mars (1975). Gèneres: pop i rock.   Principals cançons: Band on the run, Jet i Helen Wheels. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el primer gran triomf de McCartney al Marge de The Beatles. El pitjor: fins llavors havia estat eclipsat pels seus excompanys John Lennon i George Harrison.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Liverpool, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2020. Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Band on the run (1973). Altres importants: Venus and mars (1975) i Pipes of Peace (1983). El millor: quan va decidir fundar el grup The Wings. El pitjor: el nivells comercials que va assolir durant la dècada dels 80.

  Any d’edició: 1971. Àlbum d’estudi anterior: John Lennon / Plàstic Ono Band (1970). Àlbum d’estudi posterior: Some time in New York City (1972). Gèneres: pop i rock. Principals cançons: Imagine, Jealous gay i Oh Yoko ! Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: l’impacte imperdurable del tema que li dona títol. El pitjor: una cançó, però, que te l’han fet avorrir.

  Any i lloc de naixement: 1940 (Liverpool, Anglaterra – Regne Unit). Any i lloc de defunció: 1980 (Nova York, Nova York – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1984 (l’últim treball va tenir caràcter pòstum) Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i rock experimental.    Principal àlbum: Imagine (1971). Altres importants: Walls and bridges (1974) i Double fantasy (1980). El millor: l’àlbum “Imagine” i, sobretot, la peça de títol homònim. El pitjor: una trajectòria en solitari molt irregular.

  Any d’edició: 1970. Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: Abbey road (1969). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: pop, rock i rock psicodèlic.           Principals cançons: Let it Be, The long and winding road i Get back ! Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: la cançó que li dona títol. El pitjor: la gravació va ser un autèntic turment.

  Any d’edició: 1969. Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: The Beatles – the white album (1968). Àlbum d’estudi posterior: Let it be (1970). Gèneres: pop, rock i rock psicodèlic.            Principals cançons: Come together, Something i Here comes the sun. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el protagonisme de Harrison amb “Here comes the sun” i “Somerhing”, el seu primer i únic single amb el grup anglès. El pitjor: una cara B molt estranya.

  Any d’edició: 1968. Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: Magical mistery tour (1967). Àlbum d’estudi posterior: Abbey road (1969). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principals cançons: While my guitar gently weeps, Happiness is the warm gun i Julia. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: segurament l’àlbum més arriscat dels Fab Four. El pitjor: que no s’inclogués la meravellosa “Hey Jude !”, editada com a single el mateix any.

  Any d’edició: 1967. Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: Revolver (1966). Àlbum d’estudi posterior: The Beatles – the white album (1968). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principals cançons: With a little Help from my friends, Lucy in the sky with diamonds i A day in the life. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: segons el parer de vàries enciclopèdies, la millor obra pop – rock de tots els temps. El pitjor: que no s’incloguessin al treball “Strawberry fields forever” i “Penny lane”.

  Any d’edició: 1966. Formació [PGD1]   : John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: Rubber soul (1965). Àlbum d’estudi posterior: Sgt. Pepper’s lonely hearts club band (1967). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principals cançons: Eleanor Rigby, Here, there and everywhere i Tomorrow never knows. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: per a alguns experts en el grup de Liverpool, el seu millor àlbum. El pitjor: la diversió “Yellow submarine”.   [PGD1]

  Any d’edició: 1965. Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Àlbum d’estudi anterior: Help ! (1965). Àlbum d’estudi posterior: Revolver (1966). Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principals cançons: Norweggian wood (the bird has flown), Nowhere man i In my life.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: primer pas de la banda britànica cap una important evolució musical. El pitjor: l’ensucrada “Michelle”. 

  Lloc de fundació: Liverpool (Anglaterra – Regne Unit). Formació clàssica: John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi durant aquest període): 1965 – 1970. Gèneres: pop, rock, rock psicodèlic i world music. Principal àlbum: Sgt. Pepper’s lonely hearts club band (1967). Altres importants: The Beatles – the white album (1968) i Abbey road (1969). Solistes que origina: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Grups que origina: Plastic Ono Band i The Wings. El millor: l’evolució i la maduresa que va assolir el mític quartet anglès. El pitjor: les divergències entre Lennon i McCartney, les quals van desembocar en la dissolució.

  Any d’edició: 1971. Formació [PGD1]   : Jim Morrison, Ray Manzarek, Robby Krieger i John Densmore. Àlbum d’estudi anterior: Morrison hotel – Hard rock cafe (1070). Àlbum d’estudi posterior: Other voices (1971). Gèneres: rock, blues rock i rock psicodèlic. Principals cançons: Love her madly, LA woman i Riders of a storm. Rànquing britànic: 28. Rànquing nord-americà: 9. El millor: el definitiu retorn als orígens. El pitjor: últim treball gravat amb Morrison abans de la seva mort.   [PGD1]

  Any d’edició: 1967. Formació: Jim Morrison, Ray Manzarek, Robby Krieger i John Densmore. Àlbum d’estudi anterior: Cap. Àlbum d’estudi posterior: Strange days (1967). Gèneres: rock, blues rock i rock psicodèlic.            Principals cançons: Break on through (to the other side), Light my fire i The end. Rànquing britànic: 43. Rànquing nord-americà: 2. El millor: l’inquietant i psicodèlica pista “The end”. El pitjor: és possible que el quartet californià no pogués superar mai aquesta òpera prima.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Jim Morrison (veu), Ray Manzarek (teclats i baix), Robby Krieger (guitarra) i John Densmore (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1972. Gèneres: rock, blues rock i rock psicodèlic.            Principal àlbum: The Doors (1967). Altres importants: Morrison hotel – Hard Rock cafe (1070) i LA woman (1971). El millor: el carisma de Morrison. El pitjor: els escàndols provocats pel cantant i líder del quartet.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 60. Característiques: temes llargs, lletres estranyes i críptiques, música molt elaborada, confecció d’àlbums temàtics, connexió amb el flower power i experiències amb substàncies al·lucinògenes com l’LSD. Influències rebudes: pop i rock. Influències futures: rock progressiu, rock simfònic, krautrock, postpunk, escena Madchester, brit pop i pop - rock independent i alternatiu. Principals solistes: Donovan i Jimi Hendrix. Principals bandes: The Beatles, The Beach Boys, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, The Big Brother & the Holding Company, Jimi Hendrix Experience, The Doors, Cream, Pink Floyd, Soft Machine, Iron Butterfly i Caravan (foto). El millor: va significar una important tomb en la música pop – rock, tant als Estats Units com a la Gran Bretanya. El pitjor: un estil difícil i complicat.

  Lloc: illa de Wight (Regne Unit). Dècada d’inici:  60. Dècada estel·lar: 60. Gèneres: pop, rock, folk rock, blues rock, rock psicodèlic, world music i moviment hippy. Principals participants: Joan Báez, Bob Dylan, Donovan, Richie Havens, Jimi Hendrix, Joni Mitchell, The Who, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Ten Years After, The Doors, Jethro Tull, Emerson, lake & Palmer, Move i Supertramp. El millor: la històrica presència de Bob Dylan l’any 1969. El pitjor: que Jimi Hendrix i Jim Morrison pràcticament realitzessin les seves últimes actuacions al certamen de 1970.

  Lloc: Woodstock (Nova York – Estats Units). Any: 1969. Gèneres: pop, rock, folk rock, blues rock, rock psicodèlic, world music i moviment hippy. Principals participants: Joan Báez, Ravi Shankar, Richie Havens, Jimi Hendrix, Janis Joplin, The Who, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, The Incredible String Band, Ten Years After, Sha Na Na i Santana. El millor: el mig milió de persones que s’hi van congregar, sense haver de lamentar pràcticament incidents. El pitjor: el caos organitzatiu del certamen.

  Lloc: Monterey (Califòrnia – Estats Units). Any: 1967. Gèneres: pop, rock, folk rock, blues rock, rock psicodèlic, world music i moviment hippy. Principals participants: Ravi Shankar, Otis Redding, Simon & Garfunkel, The Mamas & the Papas, The Who, Jefferson Airplane, Buffalo Springfield, Big Brother & the Holding Company i Jimi Hendrix Experience. El millor: va obrir simbòlicament l’estiu de la pau i l’amor. El pitjor: les baixes a última hora de The Beach Boys i Cream.