LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1971. Formació: Ian Anderson, Martin Barre, Jeffrey Hammond, Clive Bunker i John Evan. Àlbum d’estudi anterior: Benefit (1970). Àlbum d’estudi posterior: Thick as a brick (1972). Gèneres: rock progressiu i folk rock.            Principals cançons: Aqualung, Cross – eyed Mary i Locomotive breath. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 7. El millor: molt probablement, l’obra més recordada de la banda britànica. El pitjor: no assolir el número u a les llistes del Regne Unit, tal com havia fet “Stand up”.

  Lloc de fundació: Blackpool (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Ian Anderson (veu, teclats i flauta), Mick Abrahams (guitarra), Glenn Cornick (baix) i Clive Bunker (bateria). Formació clàssica: Ian Anderson, Martin Barre (guitarra), Jeffrey Hammond (baix), Barriemore Barlow (bateria) i John Evan (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 2023. Gèneres: rock progressiu, folk rock i hard rock.      Principal àlbum: Aqualung (1971). Altres importants: Stand up (1969) i Thick as a brick (1972). El millor: el carisma d’Anderson, el seu líder. El pitjor: amb els anys 80 el conjunt anglès va passar clarament a un segon pla.

  Any d’edició: 1972. Formació: Ian Gillan, Ritchie Blackmore, Roger Glover, Ian Peace i Jon Lord. Àlbum d’estudi anterior: Fireball (1971). Àlbum d’estudi posterior: Who do we think we are (1973). Gèneres: blues rock, hard rock i rock progressiu. Principals cançons: Highway star, Smoke on the water i Space truckin. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 7. El millor: el clàssic “Smoke on the water”, amb un riff de guitarra històric. El pitjor: potser va suposar l´últim àlbum d’estudi llegendari de la banda britànica.

  Any d’edició: 1970. Formació: Ian Gillan, Ritchie Blackmore, Roger Glover, Ian Peace i Jon Lord. Àlbum d’estudi anterior: Deep Purple (1969). Àlbum d’estudi posterior: Fireball (1971). Gèneres: blues rock, hard rock i rock progressiu.   Principals cançons: Speed king, Child in time i Flight of the rat. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 143. El millor: Child in time. El pitjor: un treball que va passar pràcticament desapercebut a l’altra banda de l’Atlàntic. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Rod Evans (veu), Ritchie Blackmore (guitarra), Nick Simper (baix), Ian Peace (bateria) i Jon Lord (teclats). Formació clàssica: Ian Gillan (veu), Ritchie Blackmore, Roger Glover (baix), Ian Peace i Jon Lord. Altres components bàsics: David Coverdale (veu), Glenn Hugues (baix) i Steve Morse (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1921. Gèneres: rock simfònic, rock progressiu, blues rock i hard rock.   Principal àlbum: Machine head (1972). Altres importants: Deep Purple in rock (1970) i Fireball (1971). Solistes que origina: Ian Gillan. Grups que origina: Rainbow i Whitesnake. El millor: l’època amb el quintet estel·lar format per Gillan,  Blackmore, Glover, Peace i Lord. El pitjor: uns començaments simfònics que no van acabar de consolidar-se.

  Any d’edició: 1971. Formació: Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham. Àlbum d’estudi anterior: Led Zeppelin III (1970). Àlbum d’estudi posterior: Houses of the holy (1973). Gèneres: blues rock, folk rock i hard rock.   Principals cançons: Rock’n roll, Stairway to heaven i When the levee breaks. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 2. El millor: “Stairway to heaven”. El pitjor: no va arribar a dalt de tot de les llistes nord-americanes. 

  Any d’edició: 1969. Formació: Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham. Àlbum d’estudi anterior: Led Zeppelin (1969). Àlbum d’estudi posterior: Led Zeppelin III (1970). Gèneres: blues rock i hard rock.      Principals cançons: Whole lotta love, Heartbreaker i Living loving maid (she’s just a woman). Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: “Whole lotta love” es va convertir en un autèntic clàssic. El pitjor: era un grup encara en certa transició. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Jimmy Page (guitarra), Robert Plant (veu), John Paul Jones (baix) i Paul Bonham (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1979. Gèneres: blues rock, folk rock i hard rock.   Principal àlbum: Led Zeppelin IV (1971). Altres importants: Led Zeppelin II (1969) i Physical graffiti (1975). Solistes que origina: Jimmy Page i Robert Plant. Grups que origina: Jimmy Page & Robert Plant. El millor: una genuïna stadium band. El pitjor: la mort de Bonham va significar la dissolució de la banda britànica.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: enduriment del blues i el rock, vocalistes amb portentoses veus, gran importància de les guitarres solistes i un dels gèneres capdavanters del decenni dels 70. Influències rebudes: blues, rythm & blues, rock i blues rock. Influències futures:   heavy metal, thrash metal, speed metal i hardcore. Principals bandes: Led Zeppelin, Deep Purple, The Who, Free, Herd (foto), Humble Pie, The Faces i Jethro Tull. El millor: bandes mítiques com Led Zeppelin i Deep Purple. El pitjor: un gènere molt enfocat al Regne Unit i al públic masculí. 

  Any d’edició: 1976. Formació: Don Henley, Glenn Frey, Randy Meisner, Don Felder i Joe Walsh. Àlbum d’estudi anterior: One of these nights (1975).  Àlbum d’estudi posterior: The long run (1979). Gèneres: country, country pop i country rock. Principals cançons: Hotel California, New kid in town i Life in the first line. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: unes vendes espectaculars i la condició d’indiscutible clàssic del tema que li dona títol. El pitjor: va significar el principi de la fi de l’època clàssica de la banda californiana. 

  Any d’edició: 1975. Formació: Don Henley, Glenn Frey, Bernie Leadon, Randy Meisner i Don Felder Àlbum d’estudi anterior: On the border (1974). Àlbum d’estudi posterior: Hotel California (1976). Gèneres: country, country pop i country rock.           Principals cançons: One of these nights, Lyin’ eyes i Take it in the limit. Rànquing britànic: 8. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el tema de títol homònim. El pitjor: disc ràpidament eclipsat pel boom mundial de “Hotel California”.

  Any d’edició: 1973. Formació: Don Henley, Glenn Frey, Bernie Leadon I Randy Meisner. Àlbum d’estudi anterior: The Eagles (1972). Àlbum d’estudi posterior: On the border (1974). Gèneres: country, country pop i country rock.         Principals cançons: Doolin – Dalton, Desperado, Tequila sunrise Rànquing britànic: 39. Rànquing nord-americà: 41. El millor: cançons com la que li dona títol i “Tequila sunrise”. El pitjor: no va arribar al top 40 de Billboard.  

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia - Estats Units). Formació inicial: Don Henley (veu i bateria), Glenn Frey (veu i guitarra), Bernie Leadon (guitarra, banjo i veu) i Randy Meisner (baix i veu). Formació clàssica: Don Henley, Glenn Frey, Bernie Leadon, Randy Meisner i Don Felder (guitarra). Altres components bàsics: Joe Walsh (guitarra i veu) i Timothy B. Schmit (baix i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 1979 (etapa clàssica). Gèneres: country, country rock, country pop i AOR.            Principal àlbum: Hotel California (1976). Altres importants: Desperado (1973) i One of these nights (1975). Solistes que origina: Don Henley, Glenn Frey i Joe Walsh. El millor: una de les formacions de més èxit de la dècada dels 70. El pitjor: amb el pas dels anys, més pop i menys country.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Dewey Bunnell (veu i guitarra), Dan Peek (guitarra, baix, teclats i veu) i Gerry Beckley (baix i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 1979. Gèneres: country, country pop i AOR.         Principal àlbum: America (1971). Altres importants: Holiday (1974) i Hearts (1975). El millor: belles peces com “A horse with no name”, “I want you” i “Sister Golden hair”. El pitjor: exemple clar de produccions higièniques. 

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia, Estats Units). Formació inicial: Richie Furay (veu i guitarra), Jim Messina (guitarra), Rusty Young (guitarra i teclats) i George Grantham (bateria). Formació clàssica: Richie Furay, Jim Messina, Rusty Young, Timothy B. Schmit (baix) i George Grantham Altres components bàsics: Paul Cotton (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2013. Gèneres: country, country rock, country pop i AOR.           Principal àlbum: From the inside (1971). Altres importants: Pickin’ up the pieces (1969) i Poco (1970). Solistes que origina: Richie Furay i Jim Messina. El millor: la presència de llegendes del country rock com Furay, Messina i Schmit. El pitjor: la marxa dels fundadors Richie i Jim.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: Gram Parsons (veu, guitarra i teclats), Chris Hillman (guitarra i mandolina), Pete Kleinow (guitarra) i Chris Ethridge (baix). Formació clàssica: Gram Parsons, Chris Hillman, Pete Kleinow, Bernie Leadon (veu i guitarra) i Michael Clarke (bateria). Altres components bàsics: Gene Parsons (veu, guitarra, bateria i harmònica). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2023. Gèneres: country i country rock.      Principal àlbum: The gilded Palace of sin (1969). Altres importants: Burrito deluxe (1970) i The Flying Burrito Brothers bross (1971). Solistes que origina: Gram Parsons. El millor: la unió entre els exByrds Parsons i Hillman. El pitjor: Gram moriria aviat i la banda s’hauria de reinventar.

  Any i lloc de naixement: 1946 (Winter Haven, Florida – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1973 (Joshua Tree, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1973 – 1974. Gèneres: country i country rock.      Principal àlbum: GP (1973). Altre: Grievous angel (1974), de caràcter pòstum. El millor: considerat l’artífex en la fusió entre country i rock. El pitjor: la seva escassa permanència al llegendari grup The Byrds.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió entre el country i el rock i posterior deriva cap el pop i l’AOR. Influències rebudes: country i rock. Influències futures: country pop, country folk, AOR i americana. Principals solistes: Gram Parsons, Bob Dylan, Neil Young, Elvis Costello, Ryan Adams i Taylor Swift. Principals bandes: The International Submarine Band (foto), The Byrds, Buffalo Springfield, Crosby, Stills, Nash & Young, Flying Burrito Brothers, Poco, The Eagles, America, Wilco, The Jayhawks, Band of Horses i Kings of Leon. El millor: bandes històriques com Flying Burrito Brothers o The Eagles. El pitjor: excés comercial i higiènic en algunes produccions.

  País: Estats Units. Estat: Tennessee. Habitants (aproximat): 716.000. Cèlebre per: ciutat considerada com a la gran capital del gènere country.

  Any i lloc de naixement: 1932 (Kingsland, Arkansas – Estats Units). Any i lloc de defunció: 2003 (Nashville, Tennessee, Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1957 – 2014 (els últims àlbums de caràcter pòstum). Gèneres: country, western i bluegrass.       Principal àlbum: At Folsom prison (1968). Altres importants: I walk the line (1964) i Hello, i’m Johnny Cash (1970). El millor: un dels grans mites de la música popular nord-americana. El pitjor: li va costar força arrancar. 

  Dècada d’inici: 20. Dècada estel·lar: 50. Característiques: música d’arrel d’alguns estats del sud dels Estats Units i important influència per al rock. Influències rebudes: folk i western. Influències futures: rock, bluegrass, americana, country pop i country rock. Principals solistes: Chet Atkins, Johnny Cash, Patsy Cline, Emmylou Harris (foto), Buddy Holly, Jerry Lee Lewis, Loretta Lynn, Bill Monroe, Dolly Parton, Elvis Presley, Jimmie Rodgers, Linda Ronsdstadt,  i Hank Williams. Principals bandes: The Carter Family. El millor: amb el jazz i el blues va ser el gènere musical de més èxit als Estats Units abans de la irrupció del rock. El pitjor: un estil de poca repercussió als estats septentrionals.