DOG MAN STAR


 








Any d’edició: 1994.

Formació: Brett Anderson, Bernard Butler, Mat Osman i Simon Gilbert.

Àlbum d’estudi anterior: Suede (1993)

Àlbum d’estudi posterior: Coming up (1996).

Gèneres: pop, glam pop, pop independent i brit pop.

Principals cançons: We are the pigs, The power i New generation.

Rànquing britànic: 3.

Rànquing nord-americà: 35

El millor: potser el millor disc del brit pop. .

El pitjor: la marxa de Butler després de la gravació,


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ROCK LAIETÀ

Imagen
  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: arribada a Barcelona del moviment hippy i avantguardes com el rock psicodèlic i el rock progressiu. Influències rebudes: pop, rock, folk, rock psicodèlic, rock progressiu, rumba, nova cançó i moviment hippy. Influències futures: pop, rock, folk i rumba catalans de les següents dècades. Principals solistes: Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Gato Pérez I Toti Soler. Principals bandes: Ia & Batiste (foto), Maquina, Om, Orquestra Plateria i Companyia Elèctrica Dharma. El millor: una Barcelona moderna, intel·lectual i avantguardista. El pitjor: la desaparició de l’antic Zeleste.
Leer más

THE SEX PISTOLS

Imagen
  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Johnny Rotten (veu), Steve Jones (guitarra), Glen Matlock (baix) i Paul Cook (bateria). Altres components importants: Sid Vicious (baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977. Gèneres: punk.          Principal àlbum: Never mind the bollocks... here The ex Pistols (1977). Altres importants: Spunk (1977) i The great rock’ roll swindle (1979). El millor: el grup més popular del punk rock. El pitjor: l’autodestrucció de Vicious.
Leer más

ORIOL TRAMVIA

Imagen
  Any i lloc de naixement: 1951 (Barcelona, Barcelonès - Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 2019. Gèneres: rock, folk rock, nova cançó, cantautor i rock laietà. Principal àlbum: Bèstia ! (1976). Altres importants: Bèstia 2 ! (1994) i Radio club Haarlem jazz (1997). El millor: Bèstia ! El pitjor: només un elapé en la seva etapa clàssica.
Leer más