Entradas

TALES FROM TOPOGRAFIC OCEANS

Imagen
  Any d’edició: 1973. Formació: Jon Anderson, Steve Howe, Chris Squire, Andy White i Rick Wakeman. Àlbum d’estudi anterior: Close to the edge (1972). Àlbum d’estudi posterior: Relayer (1974). Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic i avantguarda. Principals cançons: The revealing science of God (dance of the dawn), The remembering (high the Memory) i The ancient (giants under the sun). Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 6. El millor: un dels punts àlgids de la formació britànica. El pitjor: la inestable presència de Wakeman al grup.

YES

Imagen
  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Jon Anderson (veu), Peter Banks (guitarra), Chris Squire (baix), Bill Bruford (bateria) i Toni Kaye (teclats). Formació clàssica: Jon Anderson, Steve Howe (guitarra), Chris Squire, Bill Bruford i Rick Wakeman (teclats). Altres components bàsics: Alan White (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2023. Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic i avantguarda.    Principal àlbum: Tales from topografic oceans (1973). Altres importants: The Yes album (1971) i Going for the one (1977). Solistes que origina: Rick Wakeman. Grups que origina: Jon & Vangelis i Asia. El millor: el carisma d’Anderson fusionat amb la qualitat instrumental d’Squire, Howe o Wakeman. El pitjor: la impossibilitat de contractar el teclista grec Vangelis a causa d’un conveni del sindicat de músics britànics. 

NICE

Imagen
  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Keith Emerson (veu i teclats), Lee Jackson (guitarra i baix), David O’List (guitarra i trompeta) i Brian Davison (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1969. Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic i avantguarda.    Principal àlbum: The thoughts of Emerlist Davjack (1968). Altres importants: Ars longa vita brevis (1968) i Nice (1969). Solistes que origina: Keith Emerson. Grups que origina: Emerson, Lake & Palmer. El millor: l’espectacularitat d’Emerson als teclats. El pitjor: la dissolució per part de Keith per unir-se a Greg lake i Carl Palmer.

IN THE COURT OF THE CRIMSON KING

Imagen
  Any d’edició: 1969. Formació: Robert Fripp, Greg Lake, Michael Giles, Ian McDonald i Peter Sinfield. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: In the Wake of Poseidon (1970). Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic, avantguarda i jazz rock. Principals cançons: 21st century schizoid man, Epitaph i The court of the Crimson king. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 28. El millor: un clàssic del rock progressiu. El pitjor: únic treball de llarga durada gravat amb el quintet fundador.

KING CRIMSON

Imagen
  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Robert Fripp (guitarra), Greg Lake (veu i baix), Michael Giles (bateria), Ian McDonald (teclats i saxofon) i Peter Sinfield (lletres). Formació clàssica: Robert Fripp, Peter Sinfield, John Wetton (veu, baix i teclats) i Bill Bruford (bateria). Altres components bàsics: Peter Giles (veu i baix), Mel Collins (saxofon i flauta), Gordon Haskell (veu i baix), Andy McCulloch (bateria) i David Cross (violí i viola). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2003. Gèneres: rock progressiu, rock simfònic, rock psicodèlic, avantguarda i jazz rock.       Principal àlbum: In the court of Crimson king (1969). Altres importants: In the Wake of Poseidon (1970) i Lark’s things in aspic (1973). Grups que origina: Emerson, Lake & Palmer. El millor: la banda de rock progressiu més ben valorada per la crítica. El pitjor: els continus canvis de personal efectuats per...

ROCK SIMFÒNIC

Imagen
  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: temes de llarg minutatge, lletres elaborades, perícia instrumental, certa intel·lectualitat, en ocasions grandiloqüència i àlbums de caràcter conceptual. Influències rebudes: música clàssica, jazz, rock i rock psicodèlic. Influències futures: jazz rock, krautrok, new wave, synth pop, techno i rock alternatiu. Principals solistes: Vangelis, Mike Oldfield i Alan Parsons. Principals bandes: King Crimson, Nice, Atomic Rooster, Yes, Iron Butterfly, Jethro Tull, Emerson, Lake & Palmer, Genesis, Kraftwerk, Can, Neu !, Tangerine Dream, Supertramp, Electric Light Orchestra, Alan Parsons Project, Afrodite Child (foto) i Jon & Vangelis. El millor: la idea innovadora de fusionar sons de la música clàssica amb els del rock. El pitjor: pretensions massa elevades. 

ROCK PROGRESSIU

Imagen
  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: temes de llarg minutatge, lletres elaborades, perícia instrumental, certa intel·lectualitat, en ocasions grandiloqüència i àlbums de caràcter conceptual. Influències rebudes: jazz, rock i rock psicodèlic. Influències futures: jazz rock, krautrok, new wave, synth pop, techno i rock alternatiu. Principals solistes: Vangelis, Mike Oldfield i Alan Parsons. Principals bandes: King Crimson, Nice, Atomic Rooster (foto), Yes, Iron Butterfly, Jethro Tull, Emerson, Lake & Palmer, Genesis, Kraftwerk, Can, Neu !, Tangerine Dream, Supertramp, Electric Light Orchestra, Alan Parsons Project, Afrodite Child i Jon & Vangelis. El millor: la tècnica instrumental dels diferents músics. El pitjor: el gènere va acabar d’alguna manera esgotant.