LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  País: Estats Units. Estat: Washington. Habitants (aproximat): 800.000. Cèlebre per: seu del grunge i de bandes com Nirvana i Pearl Jam.

  Dècada d’inici: 80. Dècada estel·lar: 90. Característiques: Seattle com a centre, barreja de rock dur i punk, cabells llargs, camisses de llenyataire, animadversió a la fama i popularitat, cert pessimisme i paral·lelisme amb la generació X del cinema. Influències rebudes: so Detroit, rock dur, punk rock i rock independent i alternatiu. Influències futures: rock independent i alternatiu. Principals solistes: Alanis Morisette. Principals bandes: Green River (foto), Screaming Trees, Mudhoney, Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden, Alice & Chains, Foo Fighters, Hole i The Afghan Whigs. El millor: bandes mítiques com Nirvana o Pearl Jam. El pitjor: el brit pop va acabar amb la seva vigència.

  Característiques: continuïtat de la chanson a França, la música melòdica a Itàlia i el krautrock a Alemanya, i boom del pop escandinau al recer d’Abba. Influències rebudes: chanson a França, música melòdica a Itàlia, gènere electrònic a Alemanya i el quartet Abba a Escandinàvia. Influències futures: pop melòdic, dance pop i música tecnificada. Principals solistes: Dalida, Eros Ramazzotti i Laura Pausini. Principals bandes: Kraftwerk, Nena, Opus, Abba, Roxette i A – Ha (foto). El millor: Els països nòrdics. El pitjor: no va ser el millor decenni musical en estats com França i Itàlia.

  Lloc de fundació: Saragossa (Aragó – Espanya). Formació inicial i clàssica: Enrique Bunbury (veu i guitarra), Juan Valdivia (guitarra), Joaquin Cardiel (baix) i Pedro Andreu (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1988 – 1995. Gèneres: rock i rock dur.      Principal àlbum: El mar no cesa (1988). Altres importants: Senderos de traición (1990) i El espíritu del vino (1993). El millor: un extraordinari èxit a finals dels 80. El pitjor: pel meu gust, excés d’èpica.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació: Ana Torroja (veu), José María Cano (teclats) i Nacho Cano (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982 – 1991. Gèneres: pop, synth pop i movida madrilenya.       Principal àlbum: Entre el cielo y el suelo (1986). Altres importants: Mecano (1982) i Descanso dominical (1988). El millor: una de les formacions més populars de tots els temps a Espanya. El pitjor: la deriva ideològica de Nacho Cano.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Jaime Urrutia (veu i guitarra), Ferni Presas (baix) i Edi Clavo (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982 – 1998. Gèneres: pop, rock, folk rock i movida madrilenya.            Principal àlbum: Camino Soria (1987). Altres importants: Cuatro rosas (1985) i Al calor de un amor en el bar (1986). El millor: els anys centrals dels dècada dels 80. El pitjor: amb els 90 va arribar la crisi.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial: Santiago Auserón (veu i guitarra), Enrique Sierra (guitarra), Luis Auserón (baix), Javier Pérez – Grueso (bateria) i Herminio Molero (teclats i sintetitzadors). Formació clàssica: Santiago Auserón, Enrique Sierra, Luis Auserón i Carlos Solrac Velázquez (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 1992. Gèneres: pop, rock, rock llatí i movida madrilenya.            Principal àlbum: Escueladecalor (1989). Altres importants: Música moderna (1980) i La ley del desierto / la ley del mar (1984). El millor: l’èxit d’”Escueladecalor”. El pitjor: Pérez – Grueso i Molero ho van deixar molt aviat.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Alejo Stivel (veu), Ariel Rot (guitarra), Julián Infante (guitarra), Felipe Lipe (baix) i Manolo Iglesias (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 1981. Gèneres: pop, rock i blues rock. Principal àlbum: Rock and roll (1979). Altres importants: Matricula de honor (1978) i Confidencial (1981). El millor: la prolongada carrera, en diferents àmbits, d’Stivel i Rot. El pitjor: la formació inicial ho va deixar estar aviat.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial: Rosendo Mercado (veu i guitarra), Chiqui Mariscal (baix) i Ramiro Penas (bateria). Formació clàssica: Rosendo Mercado, Tony Urbano (baix) i Ramiro Penas. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 1982. Gèneres: rock, blues rock, rock dur i rock urbà.      Principal àlbum: Corre, corre ! (1982). Altres importants: Leño (1979) i Más Madera (1980). El millor: Rosendo és una de les grans figures de la història del rock espanyol. El pitjor: només tres àlbums d’estudi.

  Lloc de fundació: Madrid (Madrid – Comunitat de Madrid). Formació inicial i clàssica: Pepe Risi (veu i guitarra), Enrique Pérez (veu i guitarra), Toño Martín (baix), Ernesto Estepa (bateria) i Johnny Cifuentes (teclats i veu).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1987 – 2013. Gèneres: rock, blues rock, rock urbà i movida madrilenya.            Principal àlbum: Madrid (1978). Altres importants: El fin de la dècada (1979) i Bulevar (1980). El millor: l’autenticitat. El pitjor: les morts de Risi i Martín.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial i clàssica: Antonio Vega (veu i guitarra), Nacho García Vega (veu i guitarra), Carlos Brooking (baix) i Ñete (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 1987. Gèneres: pop, rock i movida madrilenya.      Principal àlbum: Nacha Pop (1980). Altres importants: Buena disposición (1982) i Más números, otras letras (1983). El millor: “Chica de ayer” és tot un clàssic del pop espanyol. El pitjor: els problemas d’Antonio Vega amb les addiccions.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial: Javier Benavente (veu), Eduardo Benavente (veu i guitarra), Nacho Canut (baix) i Johnny Canut (bateria). Formació clàssica: Javier Benavente, Eduardo Benavente, Rafa Balmaseda (baix), Johnny Canut i Anna Curra (teclats i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982. Gèneres: punk i movida madrilenya.            Únic àlbum d’estudi: El acto (1982). El millor: noms il·lustres de la movida. El pitjor: la mort en accident de carretera d’Eduardo Benavente.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació inicial: Alaska (veu i guitarra), Carlos Berlanga (veu), Nacho Canut (baix i teclats), Anna Curra (veu i teclats) i Eduardo Benavente (veu, guitarra i bateria).       Formació clàssica: Alaska, Carlos Berlanga i Nacho Canut. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982 – 1989. Gèneres: pop, rock i movida madrilenya.    Principal àlbum: Canciones profanas (1983). Altres importants: Grandes éxitos (1982) i Deseo carnal (1984). El millor: potser les associacions més arrelades a la movida. El pitjor: els problemes de salut de Berlanga.

  Any i lloc de naixement: 1955 (Madrid, Comunitat de Madrid – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2011. Gèneres: punk i rock.            Principal àlbum: Arañando la Ciudad (1981). Altres importants: Ramoncín y wc ? (1978) i Barriobajero (1979). El millor: pioner del punk estatal. El pitjor: al final va triomfar més com a tertulià.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: Madrid entra en el mapa de la música pop – rock, barreja estilística i govern municipal del socialista Miguel Tierno Galván. Influències rebudes: pop, rock, punk, rock urbà, synth pop i new wave. Influències futures: pop, rock, punk i synth pop. Principals bandes: Alaska i los Pegamoides / Dinarama, Paràlisis Permanente, Nacha Pop, Burning, Leño, Coz, Radio Futura, Gabinete Caligari, Mecano, Objetivo Birmania, Olé Olé, Los Zombis (foto), Loquillo y los Trogloditas i El Último de la Fila. El millor: l’edat d’or de la música rock a Espanya ? El pitjor: crítiques de ser un corrent molt subvencionat.

  Característiques: crisi de la cançó d’autor i explosió de la movida madrilenya. Influències rebudes: pop, rock, punk, rock urbà, synth pop i new wave. Influències futures: pop, rock, punk i synth pop. Principals solistes: Ramoncín. Principals bandes: Alaska i los Pegamoides / Dinarama, Parálisis Permanente, Nacha Pop, Burning, Leño, Coz, Radio Futura, Gabinete Caligari, Mecano, Objetivo Birmania, Olé Olé (foto) y Los Zombis. El millor: per alguns experts, el millor decenni del pop – rock espanyol. El pitjor: música molt heterogènia.

  Lloc de fundació: L’Esquirol (Osona – Catalunya). Formació inicial i clàssica: Mari Martínez (veu), Jaume Coromina (veu), Ramon Ferrer (guitarra), Francesc Latorre (baix), Leonci Coromina (bateria), Lluïsa Latorre (teclats) i Pep Poblet (saxofon i clarinet).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1985 - 1991. Gèneres: pop.             Principal àlbum: Clava’t (1986). Altres importants: Urbi et orbi (1985) i Vides exemplars (1988). El millor: l’èxit de “Clava’t”, tant en format single com d’elapé. El pitjor: arribar a l’època d’or de popularitat del pop – rock en català en certa decadència.

  Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès – Catalunya). Membre fix:   Carlos Garriga (veu i guitarra). Altres integrants bàsics: Dani Nel·lo (saxofon). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 - 2019 . Gèneres: pop i rock. Principal àlbum: Rebeldes con causa (1986).  Altres importants: Cerveza, chicas y rockabilly ! (1981) i Más allà del bien y del mal (1988). El millor: les dots de guitarrista de Garriga. El pitjor: deriva molt comercial amb temes com “Mediterráneo”.  

  Any d’edició: 1986. Formació: Manolo García i Quimi Portet. Àlbum d’estudi anterior: Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (1985). Àlbum d’estudi posterior: Como la cabeza al sombrero (1988). Gèneres: pop, rock, flamenc pop i movida madrilenya.      Principals cançons: Insurrección, Aviones plateados i Los Ángeles no tienen hélices. El millor: un dels grans treballs de la història del pop – rock estatal. El pitjor: la gent que simplement es va quedar en “Insurrección”.

  Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès – Catalunya). Formació inicial i clàssica:   Manolo García (veu) i Quimi Portet (guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1985 – 1995. Gèneres: pop, rock, flamenc pop i movida madrilenya.      Principal àlbum: Enemigos de lo ajeno (1986). Altres importants: Como la cabeza al sombrero (1988) i Astronomía raonable (1993). El millor: potser la millor formació del pop – rock espanyol de la història. El pitjor: els hi va costar consolidar-se en l’època de los Burros.

  Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès – Catalunya). Formació inicial i clàssica: José Maria Sanz Loquillo (veu), Sabino Méndez (guitarra), Ricard Puigdomènech (guitarra), Josep Simón (baix), Jordi Vila (bateria) i Sergio Fecé (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 2006. Gèneres: rock i movida madrilenya.             Principal àlbum: El ritmo del garage (1983). Altres importants: La mafia del baile (1985) i Mis problemas con las mujeres (1987). El millor: la personalitat de Loquillo i les composicions de Sabino Méndez. El pitjor: que tots dos simpatitzessin per un partit polític tan tòxic com Ciutadans.

  Característiques: crisi dels cantautors, una època amb molt poca creació en llengua catalana i auge de les bandes catalanes que usaven el castellà. Influències rebudes: pop, rock i punk. Influències futures: pop, rock i rock alternatiu. Principals solistes: Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Joan Baptista Humet (foto) i Enric Hernáez. Principals bandes: La Trinca, Loquillo y Trogloditas, El Último de la Fila, Rebeldes, Duble Buble i Sau. El millor: la gran etapa de les formacions Loquillo y los Trogloditas i El Último de la Fila, que d’alguna manera es van unir a la movida madrilenya. El pitjor: aquella generació no estava massa per a la cançó política que havia triomfat als anys 60 i 70.

  Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Tim Booth (veu), Larry Gott (guitarra), Jim Glennie (baix) i Gavan Whelan (bateria).     Formació clàssica: Tim Booth, Larry Gott, Saul Davies (guitarra i violí), Jim Glennie, David Baynton – Power (bateria) i Andy Diagram (trompeta). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1986 – 2024. Gèneres: pop, rock, rock independent, madchester i brit pop.        Principal àlbum: Gold Mother (1990). Altres importants: Seven (1992) i Yummy (2024). El millor: quatre dècades d’activitat. El pitjor: haver d’esperar al 2024 per assolir el número u.