LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1982. Àlbum d’estudi anterior: Off the wall (1979). Àlbum d’estudi posterior: Bad (1987). Gèneres: rythm & blues, soul, funk, pop i disco.      Principals cançons: The girl is mine, Thriller i Billy Jean. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: número u en un munt d’estats. El pitjor: típic producte comercial dels 80.

  Any i lloc de naixement: 1958 (Gary, Indiana – Estats Units). Any i lloc de defunció: 2009 (Los Angeles, Califòrnia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 2001. Gèneres: rythm & blues, soul, funk, pop i disco.     Principal àlbum: Thriller (1982). Altres importants: Off the wall (1979) i Bad (1987). El millor: els espectaculars rècords de “Thriller”. El pitjor: les excentricitats.

  Dècada d’inici: 80. Dècada estel·lar: 20. Característiques: senzilla assimilació de les cançons, emissores FM, fundació de l’MTV i ús de coreografies en els concerts. Influències rebudes: pop, bubblegum   i disco. Influències futures: pop – rock comercial de les diferents dècades. Principals solistes: Michael Jackson, George Michael, Madonna i Cindy Lauper. Principals bandes: Wham (foto). El millor: milions de còpies venudes. El pitjor: tot per al consum.

  Any d’edició: 1987. Formació: William Reid i Jim Reid. Àlbum d’estudi anterior: Psychocandy (1985). Àlbum d’estudi posterior: Automatic (1989). Gèneres: rock, noise rock i rock independent. Principals cançons: Darklands, Happy when it rains i April skies. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 161. El millor: millors números que el seu antecessor. El pitjor: però crítiques menys espectaculars.

  Any d’edició: 1985. Formació: William Reid, Jim Reid, Douglas Hart i Bobby Gillespie. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Darklands (1987). Gèneres: rock, noise rock i rock independent. Principals cançons: Just like honey, Never understand i You trip me up. Rànquing britànic: 31. Rànquing nord-americà: 188. El millor: unes crítiques excel·lents. El pitjor: part del públic no estava encara preparat per tanta descàrrega.

  Lloc de fundació: East Kilbride (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial: William Reid (veu i guitarra), Jim Reid (guitarra i veu), Douglas Hart (baix) i Bobby Gillespie (bateria). Formació clàssica: William Reid i Jim Reid. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1985 – 2024. Gèneres: rock, noise rock i rock independent.        Principal àlbum: Psychocandy (1985). Altres importants: Darklands (1987) i Automatic (1989). El millor: “Psychocandy” és una obra de culte. El pitjor: la ràpida marxa de Gillespie, líder de Primal Scream.

  Any d’edició: 1992. Formació: Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley Àlbum d’estudi anterior: Goo (1990). Àlbum d’estudi posterior: Experimental jet set, thrash and no star (1994). Gèneres: rock, noise rock i rock alternatiu. Principals cançons: 100%, Drunken Butterfly i Sugar Kane. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 83. El millor: top 10 a la Gran Bretanya. El pitjor: el final de la seva època clàssica.

  Any d’edició: 1990. Formació: Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley Àlbum d’estudi anterior: The whitey album (1989). Àlbum d’estudi posterior:   Dirty (1992). Gèneres: rock, noise rock i rock alternatiu. Principals cançons: Dirty boots, Tunic (song for Karen) i Kool thing. Rànquing britànic: 32. Rànquing nord-americà: 96. El millor: el quartet novaiorquès es començava a consolidar al Regne Unit i apareixia als Estats Units. El pitjor: els disc va de més a menys.

  Any d’edició: 1988. Formació: Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley Àlbum d’estudi anterior: Sister (1987). Àlbum d’estudi posterior: The whitey album (1989). Gèneres: rock, noise rock i rock alternatiu. Principals cançons: Teen age riot, Silver Rocket i Candle. Rànquing britànic: 99. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: un clàssic imprescindible del noise rock. El pitjor: les vendes.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial: Thurston Moore (veu guitarra), Lee Ranaldo (guitarra i veu), Kim Gordon (baix i veu) i Jim Sclavunos (bateria).     Formació clàssica: Thurston Moore, Lee Ranaldo, Kim Gordon i Steve Shelley (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 2009. Gèneres: rock, noise rock i rock alternatiu. Principal àlbum: Daydream nation (1988). Altres importants: Goo (1990) i Dirty (1992). El millor: la compenetració entre les guitarres de Moore i Ranaldo. El pitjor: uns inicis profundament underground.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 80. Característiques: començaments amb The Velvet Underground, potència de les guitarres, ús del feedback i inicis molt indies. Influències rebudes: The Velvet Underground i rock independent i alternatiu. Influències futures: rock independent i alternatiu dels decennis dels 90, 00, 10 i 20. Principals bandes: Sonic Youth, The Jesus & Mary Chain, Hüsker Dhu, Dinosaur Jr. i Pixies. El millor: formacions que han fet història en el rock de caire alternatiu. El pitjor: molts anys lluny dels principals focus. A la foto, els germans Reid, líders de The Jesus & Mary Chain.

  Lloc de fundació: Woking (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Paul Weller (veu, guitarra i baix), Steve White (bateria) i Mick Talbot (teclats).     Formació clàssica: Paul Weller, DC Lee (veu), Steve White i Mick Talbot. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1984 – 1998. Gèneres: pop, blue eyed soul i new wave. Principal àlbum: Our favourite shop (1985). Altres importants: Café bleu (1984) i The coast of loving (1987). El millor: està bé canviar de rumb. El pitjor: però crec que Weller no va superar The Jam.

  Any d’edició: 1987. Formació: Peter Garrett, Jim Moginie, Martin Rotsey, Peter Guilford i Rob Hirst. Àlbum d’estudi anterior: Red sails in the sunset (1984). Àlbum d’estudi posterior: Blue sky mining (1990). Gèneres: rock, rock dur i rock alternatiu.     Principals cançons: Beds are burning, Put down that weapon i The dead heart. Rànquing britànic: 19. Rànquing nord-americà: 21. El millor: “Beds are burning” és un d’aquests temes per al qual no passa el temps. El pitjor: seria el seu sostre fora d’Austràlia i no podrien mai superar aquest treball.

  Lloc de fundació: Sidney (Nova Gal·les del Sud – Austràlia). Formació inicial: Peter Garrett (veu), Jim Moginie (guitarra i teclats), Martin Rotsey (guitarra), Andrew James (baix) i Rob Hirst (bateria i veu). Formació clàssica: Peter Garrett, Jim Moginie, Martin Rotsey, Peter Guilford (Baix i veu) i Rob Hirst. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2022. Gèneres: rock, postpunk, new wave, rock dur i rock alternatiu.      Principal àlbum: Diesel and dust (1987). . Altres importants: Red sails in the sunset (1984) i Blue sky mining (1990). El millor: el sensacional disc “Diesel and dust”. El pitjor: l’èxit fora d’Austràlia no va durar massa temps.

  Any d’edició: 1989. Formació: Black Francis, Kim Deal, Joey Santiago i David Lovering. Àlbum d’estudi anterior: Surfer Rosa (1988).   Àlbum d’estudi posterior: Bossanova (1990). Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, noise rock, surf revival i punk revival. Principals cançons: Debaser, Here comes your man i Monkey gone to heaven. Rànquing britànic: 8. Rànquing nord-americà: 98. El millor: les peces destacades, a més de “Wave of mutiliation” o “Gouge away” El pitjor: no eren profetes a la seva terra.

  Any d’edició: 1988. Formació: Black Francis, Kim Deal, Joey Santiago i David Lovering. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Doolittle (1989). Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, noise rock, surf revival i punk revival. Principals cançons: Bone machine, Gigantic i Where is my mind ?. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Where is my mind ? El pitjor: les vendes.

Lloc de fundació: Boston (Massachusetts – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Black Francis (veu i guitarra), Kim Deal (baix i veu), Joey Santiago (guitarra) i David Lovering (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1988 – 2024. Gèneres: pop, rock, rock alternatiu, noise rock, surf revival i punk revival. Principal àlbum: Doolittle (1989). Altres importants: Surfer Rosa (1988) i Bossanova (1990). El millor: els dos primers treballs de llarga durada. El pitjor: les marxes de Deal.  

  Any d’edició: 1992. Formació: Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry. Àlbum d’estudi anterior: Out of time (1991). Àlbum d’estudi posterior: Monster (1994). Gèneres: pop, rock i folk alternatius. Principals cançons: Drive, Everybody hearts i Man of the moon. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: reconciliació amb els antics fans. El pitjor: potser el seu últim gran disc.

  Any d’edició: 1991. Formació: Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry. Àlbum d’estudi anterior: Green (1988). Àlbum d’estudi posterior: Automatic for the people (1992). Gèneres: pop, rock i folk alternatius. Principals cançons: Losing my religion, Near wild heaven i Shiny happy people. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: arribada al mainstream. El pitjor: tots hem avorrit una mica “Losing my religion”.

  Any d’edició: 1988. Formació: Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry. Àlbum d’estudi anterior: Document (1987). Àlbum d’estudi posterior: Out of time (1991). Gèneres: pop, rock i folk alternatius. Principals cançons: Pop song 89, Stand i Orange crush. Rànquing britànic: 27. Rànquing nord-americà: 12. El millor: consolidació del quartet pel que fa al públic general. El pitjor: el mercat britànic era encara una assignatura pendent.

  Lloc de fundació: Athens (Georgia – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Michael Stipe (veu), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix) i Bill Berry (bateria).     Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 2011. Gèneres: pop, rock i folk alternatius.            Principal àlbum: Out of time (1991). Altres importants: Green (1988) i Automatic for the people (1992). El millor: una de les bandes indie més reivindicades. El pitjor: molts van considerar “Out of time” una clara entrada en el pop – rock comercial.

  Any d’edició: 1987. Formació: PD Heaton, Stan Cullimore, Norman Cook i Dave Hemingway. Àlbum d’estudi anterior: London 0 Hull 4 (1986). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: pop i pop independent.     Principals cançons: The people who grinned themselves to death, Me and the Farmer i Built. Rànquing britànic: 9. Rànquing nord-americà: 177. El millor: el tema que li dona títol. El pitjor: seguidament ho deixarien estar.