LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Lemmy Kilmister (veu i baix), Eddie Clarke (guitarra) i Phil Taylor (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2015.  Gèneres: rock dur, punk rock, heavy metal i new wave of british heavy metal. Principal àlbum: Ace of spades (1980).  Altres importants: Bomber (1979) i Iron fist (1982). El millor: barrejar heavy i punk.  El pitjor: la mort de Lemmy va suposar la fi del trio. 

  Lloc de fundació: Boston (Massachusets – Estats Units).  Formació inicial i clàssica: Steven Tyler (veu i teclats), Joe Perry (guitarra), Brad Whitford (guitarra), Tom Hamilton (baix) i Joey Kramer (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1973 – 2012.  Gèneres: glam rock, rock dur i heavy metal. Principal àlbum: Toys in the attic (1975).  Altres importants: Rocks (1976) i Get a grip (1993).  El millor: la seva primera etapa als anys 70. El pitjor: les addiccions. 

  Lloc de fundació: Sidney (Nova Gal·les del Sud - Austràlia). Formació inicial: Angus Young (guitarra), Malcolm Young (guitarra), Bon Scott (veu), Rob Bailey (baix) i Peter Clack (bateria). Formació clàssica: Angus Young, Malcolm Young, Brian Johnson (veu), Cliff Williams (baix) i Phil Rudd (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 2020. Gèneres: rock, blues rock, rock dur i heavy metal. Principal àlbum: Back in black (1980). Altres importants: For those about to rock we salute you (1981) i Flick on the switch (1983).  El millor: la banda heavy mítica per excel·lència.  El pitjor: la mort d'Scott. 

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: radicalització del hard rock, new wave of the british heavy metal, aparició de subgèneres com el thrash metal i sorgiment de l’anomenat heavy de perruqueria.  Influències rebudes: rock dur.  Influències futures: heavy metal d’altres dècades.  Principals solistes: Meat Loaf (foto) i Gary Nugent.  Principals bandes: AC / DC, Aerosmith, Motörhead, Iron Maiden, Rainbow, Whitesnake, Def Leppard, Scorpions, Metallica, Guns & Roses, Bon Jovi i Europe.  El millor: la trajectòria de grups com AC /DC o Iron Maiden. El pitjor: la suavització per arribar al gran públic. 

  Any d’edició: 1988. Formació: J Mascis, Lou Barlow i Murph. Àlbum d’estudi anterior: You’re all living over me (1987).  Àlbum d’estudi posterior: Green mind (1991).  Gèneres: punk, hardcore, noise rock i rock alternatiu. Principals cançons: Freak scene, No bones i Pond sound.  Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Com el seu antecessor, molt reivindicat pel públic indie.  El pitjor: a l’escàs èxit de vendes, s’hi va afegir la mala maror al grup.

  Any d’edició: 1987. Formació: J Mascis, Lou Barlow i Murph. Àlbum d’estudi anterior: Dinosaur (1985). Àlbum d’estudi posterior: Bug (1988).  Gèneres: punk, hardcore, noise rock i rock alternatiu. Principals cançons: Little fury things, Raisans i In a jar.  Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Raisans.  El pitjor: comercialment parlant, un desastre. 

  Lloc de fundació: Amherst (Massachusets – Estats Units).  Formació inicial i clàssica: J Mascis (veu i guitarra), Lou Barlow (baix) i Murph (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1985 – 2021. Gèneres: punk, hardcore, noise rock i rock alternatiu. Principal àlbum: You’re living all over me (1987).  Altres importants: Bug (1988) i Beyond (2007).  El millor: una carrera inicial molt reivindicada i un retorn estel·lar de la formació clàssica. El pitjor: les marxes temporals de Barlow i Murph. 

  Lloc de fundació: Saint Paul (Minnesota - Estats Units).  Formació inicial i clàssica: Bob Mould (veu i guitarra), Greg Norton (baix) i Grant Hart (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 1987.  Gèneres: hardcore, punk i rock alternatiu. Principal àlbum: New day rising (1985).  Altres importants: Flip your wig (1985) i Zen arcade (1984).  El millor: New day rising.  El pitjor: una carrera bàsicament limitada en l’escena underground. 

  Any d’edició: 1995. Formació: Mark Olson, Gary Louris, Marc Perlman i Karen Grotberg. Àlbum d’estudi anterior: Hollywood town hall (1992). Àlbum d’estudi posterior: Sounds of lies (1997). Gèneres: folk i country alternatius. Principals cançons: I’d run away, Bad time i See hem on the street. Rànquing britànic: 61. Rànquing nord-americà: 112. El millor: la banda nord-americana es va fer conèixer al Regne Unit. El pitjor: Olson va marxar després d’aquest disc.

  Any d’edició: 1992. Formació: Mark Olson, Gary Louris, Marc Perlman I Ken Callahan.  Àlbum d’estudi anterior: Blue Earth (1989). Àlbum d’estudi posterior: Tomorrow the green grass (1995). Gèneres: folk i country alternatius. Principals cançons: Waiting for the sun, Crowded in the wings i Nevada, California. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 192. El millor: Crowded in the wings. El pitjor: es va vendre molt poc. 

  Lloc de fundació: Minneapolis (Minnesota – Estats Units). Formació inicial: Mark Olson (veu i guitarra), Gary Louris (veu i guitarra), Marc Perlman (baix) i Norm Rogers (bateria).  Formació clàssica: Mark Olson, Gary Louris, Marc Perlman, Tim O’Reagan (bateria) i Karen Grotberg (teclats i veu).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1986 – 2020.  Gèneres: folk i country alternatius. Principal àlbum: Tomorrow the green grass (1995).  Altres importants: Hollywood town hall (1992) i Mockingbird time (2011).  El millor: la conjunció harmònica entre Olson i Louris.  El pitjor: la marxa de Mark. 

  Lloc de fundació: Minneapolis (Minnesota - Estats Units).  Formació inicial: Paul Westenberg (veu i guitarra), Bob Stinson (guitarra), Tommy Stinson (baix) i Chris Mars (bateria).    Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 - 1990.  Gèneres: punk i rock alternatiu. Principal àlbum: Let it be (1984). Altres importants: Hootenanny (1983) i Tim (1985).  El millor: els treballs “Let it be “ i “Tim”.  El pitjor: que tinguessin tan poca repercussió pel que fa a les vendes. 

  Any d’edició: 1993. Formació: Bernard Sumner, Peter Hook, Stephen Morris i Gillian Gilbert. Àlbum d’estudi anterior: Technique (1989).  Àlbum d’estudi posterior: Get ready (2001).  Gèneres: dance, synth pop, rock electrònic i rock independent. Principals cançons: Regret, World i Ruined in a day. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 11. El millor: Regret.  El pitjor: últim gran disc del conjunt britànic. 

  Any d’edició: 1989. Formació: Bernard Sumner, Peter Hook, Stephen Morris i Gillian Gilbert. Àlbum d’estudi anterior: Brotherhood (1986).  Àlbum d’estudi posterior: Republic (1993).  Gèneres: dance, synth pop, rock electrònic i rock independent. Principals cançons: All the way, Round & round i Run.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 32. El millor: Run.  El pitjor: que a la versió allargada de la cançó no es trobi en el treball.

  Any d’edició: 1983.  Formació: Bernard Sumner, Peter Hook, Stephen Morris i Gillian Gilbert. Àlbum d’estudi anterior: Movement (1981).  Àlbum d’estudi posterior: Low – life (1985).  Gèneres: postpunk, new wave, dance, synth pop, rock electrònic i rock independent. Principals cançons: Age of consent, Your silent face i Blue Monday. Rànquing britànic: 4.  Rànquing nord-americà: sense entrada.  El millor: Your silent face. El pitjor: que inicialment no formés part del disc el clàssic “Blue Monday”. 

  Lloc de fundació: Salford (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Bernard Sumner (veu i guitarra), Peter Hook (baix), Stephen Morris (bateria) i Gillian Gilbert (teclats).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 2015.  Gèneres: postpunk, new wave, dance, synth pop, rock electrònic i rock independent. Principal àlbum: Technique (1989).  Altres importants: Power, corruption and lies (1983) i Republic (1993).  El millor: seguir després de Joy Division.  El pitjor: la crisi posterior a “Republic”. 

  Any d’edició: 2001.  Formació: Nick Cave, Blixa Bargeld, Martyn P. Casey, Mick Harvey, Jim Sclavunos, Conway Savage, Thomas Wydler i Warren Ellis. Àlbum d’estudi anterior: The boutman’s call (1997).  Àlbum d’estudi posterior: Nocturama (2003).  Gèneres: rock, art rock i rock alternatiu. Principals cançons: As i sat sadly by her side, Love letter i Fifteen feet of pure white snow.  Rànquing britànic: 15. Rànquing nord-americà: 180.  El millor: l’estabilitat en els Bad Seeds.  El pitjor: Cave no arribava al gran públic nord-americà. 

  Any d’edició: 1997. Formació: Nick Cave, Blixa Bargeld, Martyn P. Casey, Mick Harvey, Jim Sclavunos, Conway Savage, Thomas Wydler i Warren Ellis. Àlbum d’estudi anterior: Murder ballads (1996).  Àlbum d’estudi posterior: No more shall we part (2001).  Gèneres: rock, art rock i rock alternatiu. Principals cançons: Into my arms, People ain’t no good i (Are you) the one that i’ve been Waiting for you ? Rànquing britànic: 22. Rànquing nord-americà: 155. El millor: un parèntesi de calma i tranquil·litat. El pitjor: Cave seguia molt lluny de l’èxit a Amèrica. 

  Any d’edició: 1996.  Formació: Nick Cave, Blixa Bargeld, Martyn P. Casey, Mick Harvey, Jim Sclavunos, Conway Savage i Thomas Wydler. Àlbum d’estudi anterior: Let love in (1994).  Àlbum d’estudi posterior: The boutman’s call (1997).  Gèneres: rock, art rock i rock alternatiu. Principals cançons: Stagger Lee, Henry Lee i Where the wild roses grow. Rànquing britànic: 8. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: l’èxit en estats com el Regne Unit o la natal Austràlia.  El pitjor: els Estats Units. 

  Lloc de fundació: Melbourne (Victoria – Estats Units).  Formació inicial: Nick Cave (veu i òrgan), Blixa Bargeld (guitarra), Hugo Race (guitarra), Barry Adamson (baix i veu) i Mick Harvey (bateria i teclats).  Formació clàssica: Nick Cave, Blixa Bargeld, Hugo Race, Barry Adamson, Mick Harvey i Thomas Wydler (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1984 – 2024.  Gèneres: rock, postpunk, rock gòtic, art rock, rock alternatiu i rock industrial. Principal àlbum: Murder ballads (1996).  Altres importants: The boutman’s call (1997) i No more shall we part (2003).  El millor: Cave és una icona de l’indie rock.  El pitjor: li va costar molt arrencar pel que fa a l’èxit de vendes.