LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1979. Formació: Kate Pierson, Cindy Wilson, Fred Schneider, Ricky Wilson i Keith Strickland. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Wild planet (1980). Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i new wave. Principals cançons: Planet Claire, 52 girls i Rock lobster.  Rànquing britànic: 22. Rànquing nord-americà: 59. El millor: clàssics de la new wave nord-americana com les tres cançons destacades. El pitjor: lluny de ser un gran èxit als Estats Units.

  Lloc de fundació: Athens (Geòrgia – Estats Units).  Formació inicial i clàssica: Kate Pierson (veu i teclats), Cindy Wilson (veu i percussió), Fred Schneider (veu i teclats), Ricky Wilson (guitarra) i Keith Strickland (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 1992.  Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i new wave. Principal àlbum: The B 52’s (1979).  Altres importants: Wild planet (1980) i Whammy ! (1983).  El millor: el debut en llarga durada. El pitjor: una trajectòria que va anar clarament de més a menys. 

  Any d’edició: 1979. Formació: Ric Ocasek, Elliot Easton, Benjamin Orr, David Robinson i Greg Hawkes. Àlbum d’estudi anterior: The Cars (1978). Àlbum d’estudi posterior: Panorama (1980).  Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i new wave. Principals cançons: Let’s go, It’s all i can do i Double life.   Rànquing britànic: 30. Rànquing nord-americà: 3. El millor: Double life. El pitjor: el grup no acabava de enlairar-se al Regne Unit. 

  Any d’edició: 1978. Formació: Ric Ocasek, Elliot Easton, Benjamin Orr, David Robinson i Greg Hawkes. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Candy – O (1979).  Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i new wave. Principals cançons: Good times roll, Just what i needed i You’re all i’ve got tonight.  Rànquing britànic: 29. Rànquing nord-americà: 18. El millor: un clàssic de la new wave nord-americana. El pitjor: no va suposar un súper gran èxit de vendes.

  Lloc de fundació: Boston (Massachusets – Estats Units).  Formació inicial i clàssica: Ric Ocasek (veu i guitarra), Elliot Easton (guitarra i veu), Benjamin Orr (baix i veu), David Robinson (bateria) i Greg Hawkes (teclats, saxofon i percussió).    Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 1987. Gèneres: pop, rock, rock alternatiu i new wave. Principal àlbum: The cars (1978).  Altres importants: Candy - O (1979) i Heartbeat city (1984).  El millor: els dos primers àlbums.  El pitjor: la seva època clàssica va durar simplement una dècada. 

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: aparició de les emissores FM, naixement del canal MTV, escàs risc de les grans discogràfiques i sorgiment dels segells independents. Influències rebudes: pop, rock, rock psicodèlic, rock progressiu, rock electrònic i punk rock.  Influències futures: música indie i alternativa de diferents èpoques.  Principals bandes: The Cars, The B 52’S, Joy Division, Durruti Column (foto), The Cure, Echo & the Bunnymen, Psychedelic Furs, Nick Cave & the Bad Seeds, New Order i The Replacements.  El millor: decantar-se per una música minoritària en una època que no era gens senzill fer-ho. El pitjor: haver de refugiar-se en discogràfiques molt petites i haver de tocar en escenaris alternatius de poques dimensions. 

  Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Astro (veu), Ali Campbell (veu i guitarra), Robin Campbell (guitarra i veu), Earl Falconer (baix), Jim Brown (bateria), Norman Lamont Hassan (percussió), Brian Travers (teclats i saxofon) i  Michael Virtue (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 2024.  Gèneres: reggae, reggae pop i new wave. Principal àlbum: Labour of love (1983).  Altres importants: Geffery Morgan (1984) i Baggariddim (1985).  El millor: l’èxit de covers com “Red red wine” o “I can’t you babe”.  El pitjor: l’animadversió dels puristes del reggae. 

  Any d’edició: 1980. Formació: Bob Marley, Junior Marvin, Al Anderson, Aston Barrett, Carlton Barrett, Carlton Davis, Tyrone Downie, Earl Lindo, Alvin Patterson, Rita Marley, Marcia Griffiths i Judy Mowatt. Àlbum d’estudi anterior: Survival (1979).  Àlbum d’estudi posterior: Confrontation (1983), de caràcter pòstum.  Gèneres: reggae. Principals cançons: Could you be loved, Forever loving jah i Redemption song. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 45. El millor: “Redemption song” és la millor cançó de Marley. El pitjor: mancava molt poc per al final.

  Any d’edició: 1978. Formació: Bob Marley, Junior Marvin, Aston Barrett, Carlton Barrett, Winston Grennan, Tyrone Downie, Alvin Patterson, Glen da Costa, Vincent Gordon, Rita Marley, Marcia Griffiths i Judy Mowatt.  Àlbum d’estudi anterior: Rastaman vibration (1976).  Àlbum d’estudi posterior: Survival (1979).  Gèneres: reggae. Principals cançons: Is this love, Sun is shining i Satisfy my soul. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 50. El millor: “Is this love" es va convertir en un gran hit. El pitjor: però Marley es va apropar molt a barems comercials. 

  Any d’edició: 1974. Formació: Bob Marley, Al Anderson, Aston Barrett, Carlton Barrett i Bernard Harvey.  Àlbum d’estudi anterior: Burnin’ (1973).  Àlbum d’estudi posterior: Rastaman vibration (1976).  Gèneres: reggae. Principals cançons: Lively up yourself, No woman no cry i So jah seh.  Rànquing britànic: 43. Rànquing nord-americà: 92. El millor: “No woman no cry” és un clàssic de la música popular. El pitjor: encara restava fer camí per triomfar plenament a la Gran Bretanya i els Estats Units.

  Lloc de fundació: 1945 (Nine Mile, Middlesex - Jamaica).  Lloc de defunció: 1981 (Miami, Florida – Estats Units).  Formació inicial: Bob Marley (veu i guitarra), Peter Tosh (guitarra, teclats i veu) i Bunny Livingston (percussió i veu).  Formació clàssica: Bob Marley, Peter Tosh, Aston Barrett (baix), Carlton Barret (bateria) i Bunny Wailer (percussió i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 - 1983 (l'últim de caràcter pòstum). Gèneres: reggae. Principal àlbum: Kaya (1978).  Altres importants: Natty dread (1974) i Uprising (1980).  El millor: categoria de mite.  El pitjor: la mort li va arribar als 36 anys. 

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió entre aquest ritme i la música pop – rock. Influències rebudes: ritme originari de Jamaica. Influències futures: diferents revivals del gènere. Principals solistes: Bob Marley, Jimmy Cliff (foto), Peter Tosh i Eddy Grant. Principals bandes: The Wailers, Israel Vibration, The Clash, The Police i UB 40.  El millor: el llegat de Bob Marley.  El pitjor: als puristes no els hi va agradar la fusió amb el rock.