LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1982. Formació: Kevin Rowland, Kevin Adams, Giorgio Kilkenny, Seb Shelton, Mickey Billingham, Brian Maurice, Paul Speare i Jim Paterson.  Àlbum d’estudi anterior: Searching for the young rebels (1980). Àlbum d’estudi posterior: Don’t stand me down (1985). Gèneres: pop, rock, blue eyed soul, música celta i new wave. Principals cançons: The celtic soul brothers (more, please, thank you), Jackie Wilson said (i’m in heaven when you smile) i Come on Eileen.   Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 14. El millor: el hit “come on Eileen”. El pitjor: Rowland va fer molts canvis de personal en referència a l’àlbum de debut.

  Any d’edició: 1980. Formació: Kevin Rowland, Kevin Archer, Pete Williams, Andy Growcott, Pete Saunders, Geoffrey Blythe, Steve Spooner i Jim Paterson. Àlbum d’estudi anterior: Cap. Àlbum d’estudi posterior: Too – rye - ay (1982). Gèneres: pop, rock, blue eyed soul, música celta i new wave. Principals cançons: Burn it down, I’m just looking i Geno.  Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 31. El millor: temes com els tres descrits i “Tell me when my light turns green”, El pitjor: quasi cap músic acompanyant de Rowland continuaria al següent disc. 

  Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra – Regne Unit).  Membre fix: Kevin Rowland (veu, guitarra i teclats).  Formació inicial:  Kevin Rowland, Kevin Archer (guitarra i veu), Pete Williams (baix), Andy Growcott (bateria), Pete Saunders (teclats), Geoffrey Blythe (saxofon), Steve Spooner (saxofon) i Jim Paterson (trombó).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 1985.  Gèneres: pop, rock, blue eyed soul, música celta i new wave. Principal àlbum: Searching for the young rebels (1980).  Altres importants: Too – rye - ay (1882) i Don’t stand me down (1985).  El millor: l’òpera prima.  El pitjor: una eina molt personal de Rowland. 

  Any d’edició: 1982. Formació: Graham McPherson, Chris Foreman, Mark Bedford, Dan Woodgate, Mike Barson i Lee Thompson.  Àlbum d’estudi anterior: 7 (1981).  Àlbum d’estudi posterior: Keep moving (1984).  Gèneres: rock, ska i new wave. Principals cançons: Tomorrow’s (just Another day), Our house i Madness (is all in the mind).  Rànquing britànic: 10. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: possiblement, “Our house” sigui el tema més recordat del grup londinenc. El pitjor: sense notícies dels Estats Units.

  Any d’edició: 1979. Formació: Graham McPherson, Chris Foreman, Mark Bedford, Dan Woodgate, Mike Barson i Lee Thompson. Àlbum d’estudi anterior: cap.  Àlbum d’estudi posterior: Absolutely (1980).  Gèneres: rock, ska i new wave. Principals cançons: On step beyond, My girl i Night boat to Cairo.  Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 128. El millor: My girl.  El pitjor: no va arribar al top 100 de Billboard. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Graham McPherson (veu), Chris Foreman (guitarra), Mark Bedford (baix), Dan Woodgate (bateria), Mike Barson (teclats) i Lee Thompson (saxofon i veu).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 1923.  Gèneres: rock, ska i new wave. Principal àlbum: The rise and fall (1982). Altres importants: One step beyond (1979) i Keep moving (1984).  El millor: la formació britànica ska més regular.  El pitjor: va anar a poc a poc perdent força. 

  Any d’edició: 1979. Formació: Terry Hall, Neville Staple, Roddy Radiaton, Lynval Golding, Horace Panter, John Bradbury i Jerry Dammers. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: More Specials (1980). Gèneres: rock, ska i new wave. Principals cançons: A message to you Rudy, Do the dog i Monkey man. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 84. El millor: un disc imprescindible per comprendre l’ska britànic.  El pitjor: no superarien mai aquesta obra. 

  Lloc de fundació: Coventry (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Terry Hall (veu), Neville Staple (veu), Roddy Radiaton (guitarra i veu), Lynval Golding (guitarra, harmònica i veu), Horace Panter (baix), John Bradbury (bateria) i Jerry Dammers (teclats).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 2021. Gèneres: rock, ska i new wave. Principal àlbum: The Specials (1979).  Altres importants: More Specials (1980) i In the Studio (1984). El millor: grup insígnia del segell 2 Tone.  El pitjor: després dels dos primers treballs de llarga durada, la banda es va anar diluint. 

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 80. Característiques: fusió entre aquest ritme caribeny i la música pop – rock. Influències rebudes: calypso.  Influències futures: ska de diferents dècades. Principals bandes: The Specials, Madness, Bad Manners (foto) i No Doubt. El millor: el segell 2 Tone.  El pitjor: només Madness va aconseguir una gran notorietat. 

  Any d’edició: 1984.  Àlbum d’estudi anterior: Nebraska (1982).  Àlbum d’estudi posterior: Tunnel of love (1987).  Gèneres: pop i rock.   Principals cançons: Born in the USA, I’m going down i Dancing in the dark.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: va extreure set singles.  El pitjor: definitivament, amb peces com “Dancing in the dark”, el Boss va arribar a tots els públics. 

  Any d’edició: 1980. Àlbum d’estudi anterior: Darkness on the edge of town (1978).  Àlbum d’estudi posterior: Nebraska (1982).  Gèneres: pop i rock. Principals cançons: Sherry Darling, Hungry heart i The river. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: primer número u del Boss en gran format.  El pitjor: temes com “Sherry Darling” i “Hungry heart” anunciaven un important acostament a la música comercial. 

  Any i lloc de naixement: 1949 (New Jersey, New Jersey – Estats Units).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període): 1980 – 2022. Gèneres: pop, rock, i folk rock. Principal àlbum: Born in the USA (1984). Altres importants: The river (1980) i Tunnel of love (1987).  El millor: convertit en autèntic artista mainstream amb “Born in the USA”. El pitjor: amb aquest treball es va acostar molt a barems comercials. 

  Any d’edició: 1983. Àlbum d’estudi anterior: Scary monsters, and super creeps (1980). Àlbum d’estudi posterior: Tonight (1984).  Gèneres: pop, rock, nous romàntics i new wave. Principals cançons: Let’s dance.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 4. El millor: número u en un munt d’estats. El pitjor: però no als Estats Units. 

  Any i lloc de naixement: 1947 (Londres, Anglaterra – Regne Unit). Any i lloc de defunció: 2016 (Nova York, Nova York – Estats Units).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període): 1983 – 2021 (l’últim de caràcter pòstum).  Gèneres: pop, rock, nous romàntics, new wave i techno. Principal àlbum: Let’s dance (1983).  Altres importants: Tonight (1984) i Never let me down (1987).  El millor: reinventar-se contínuament. El pitjor: no va tenir llavors les millors crítiques de la seva carrera.

  Any d’edició: 1985.  Formació: Mark Knopfler, John Illsley, Alan Clark i Guy Fletcher.  Àlbum d’estudi anterior: Love over gold (1982). Àlbum d’estudi posterior: On every street (1991). Gèneres: pop i rock. Principals cançons: So far away, Money for nothing i Your latest trick.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el gran triomf comercial del grup de Knopfler. El pitjor: mai m’han agradat temes com “Money for nothing” i “Walk of life”.

  Any d’edició: 1980.  Formació: Mark Knopfler, John Illsley i Pick Withers. Àlbum d’estudi anterior: Communiqué (1979). Àlbum d’estudi posterior:  Love over gold (1982).  Gèneres: pop, rock i blues rock. Principals cançons: Tunnel of love, Romeo and Juliet i Expresso love.  Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 19. El millor: Tunnel of love.  El pitjor: David Knopfler, el germà del líder, ja no formava part de la banda. 

  Any d’edició: 1978.  Formació: Mark Knopfler, David Knopfler, John Illsley i Pick Withers. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Communiqué (1979).  Gèneres: pop, rock i blues rock. Principals cançons: Down to the waterline, Water of love i Sultans of swing. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: 2. El millor: “Sultans of swing”, tot un clàssic del rock.  El pitjor: més èxit als Estats Units que no pas a la Gran Bretanya. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra - Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Mark Knopfler (veu i guitarra), David Knopfler (guitarra), John Illsley (baix) i Pick Withers (Bateria).  Altres components bàsics: Alan Clark (teclats).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 1991.  Gèneres: pop, rock i blues rock. Principal àlbum: Dire Straits (1978).  Altres importants: Making movies (1980) i Brothers in arms (1985).  El millor: l’aposta per un rock clàssic i fresc. El pitjor: la sofisticació de “Brothers in arms”. 

  País: Anglaterra. Estat: Regne Unit. Habitants (aproximat): 1.150.000. Cèlebre per: bandes de pop, rock, rock dur, heavy metal i pop – rock independent. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Boy George (veu), Roy Hay (guitarra i teclats), Michael Craig (baix) i Jon Moss (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1982 – 1986.  Gèneres: pop, nous romàntics i new wave. Principal àlbum: Kissing to be clever (1982).  Altres importants: Colour by numbers (1983) i Waking up with the house on fire (1984). El millor: el factor Boy George.  El pitjor: vam quedar una mica farts de “karma chamaleon”. 

  Any d’edició: 1983. Formació: Tony Hadley, Gary Kemp, Steve Norman, Martin Kemp i John Keeble. Àlbum d’estudi anterior: Diamond (1982).  Àlbum d’estudi posterior: Parade (1984).  Gèneres: pop, soul pop, nous romàntics i new wave. Principals cançons: Communication, Gold i True.  Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 19. El millor: el seu únic número u en gran format. El pitjor: excés d’elegància i glamur.