LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Tony Hadley (veu i sintetitzadors), Gary Kemp (guitarra i sintetitzadors), Steve Norman (guitarra), Martin Kemp (baix) i John Keeble (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 2009. Gèneres: pop, soul pop, nous romàntics i new wave.         Principal àlbum: True (1983). Altres importants: Parade (1984) i Through the barricades (1986). El millor: l’enorme èxit del treball “True” i la cançó del mateix títol. El pitjor: un canvi cap cap a un estil soul blanc que no va agradar a tots els fans inicials.

  Any d’edició: 1982. Formació: Simon le Bon, Andy Taylor, John Taylor, Roger Taylor   i Nick Rhodes. Àlbum d’estudi anterior: Duran Duran (1981). Àlbum d’estudi posterior: Seven and the ragged tiger (1983). Gèneres: pop, rock, nous romàntics i new wave.    Principals cançons: Rio, My own way i Save a prayer. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 6. El millor: top 10 en molts estats. El pitjor: no poder assolir el número u a la Gran Bretanya.

  Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Simon le Bon (veu), Andy Taylor (guitarra), John Taylor (baix), Roger Taylor (bateria) i Nick Rhodes (teclats i sintetitzadors). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 2023. Gèneres: pop, rock, nous romàntics i new wave.    Principal àlbum: Rio (1982). Altres importants: Duran Duran (1981) i Seven and the ragged tiger (1983). El millor: el treball “Rio” va ser bastant reivindicat. El pitjor: la temporal dissolució, que va originar les bandes Arcadia i The Power Station.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: imatge tant important com la música, glamur, pintura facial, disfresses i ús exhaustiu de teclats i sintetitzadors. Influències rebudes: pop, rock i glam rock. Influències futures: diferents revivals. Principals solistes: David Bowie, Bryan Ferry i Adam Ant. Principals bandes: Duran Duran, Spandau Ballet, Adam & the Ants (foto), Culture Club, Dépéche Mode i Simple Minds. El millor: les seves dues bandes més populars, Duran Duran i Spandau Ballet, han passat a la posteritat. El pitjor: una preocupació exagerada per la imatge.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació: Annie Lennox (veu, teclats, sintetitzadors, percussió i flauta) i David Stewart (guitarra, baix, teclats, sintetitzadors i veu).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 1989. Gèneres: pop, synth pop, dance i new wave.          Principal àlbum: Sweet dreams, and made of this (1983). Altres importants: Touch (1983) i Be yourself tonight (1985). El millor: la part central del decenni dels 80. El pitjor: alguns èxits tenien gran càrrega comercial.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació: Neil Tennant (veu i teclats) i Chris Lowe (teclats i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1986 – 2024. Gèneres: pop, synth pop i new wave.          Principal àlbum: Actually (1987). Altres importants: Please (1986) i Introspective (1988). El millor: un èxit espectacular, regular i molt prolongat. El pitjor: per mi molts dels seus hits es troben propers a l’estil bubblegum.

  Any d’edició: 1985. Formació: Jim Kerr, Charles Burchill, John Giblin, Mel Gaynor i Michael MacNeil Àlbum d’estudi anterior: Sparkle in the rain (1982). Àlbum d’estudi posterior: Street fighting years (1989). Gèneres: pop, rock i new wave.        Principals cançons: All things she said, Alive and kicking i Don’t you (forget about me). Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 10. El millor: “Don’t you (forget about me)”, afegit posteriorment al disc,   s’ha convertit en un autèntic clàssic. El pitjor: la confirmació d’un canvi cap a l’èpica que no va agradar a alguns fans.

  Any d’edició: 1982. Formació: Jim Kerr, Charles Burchill, Derek Forbes, Brian McGee i Michael MacNeil Àlbum d’estudi anterior: Sister feelings call (1981). Àlbum d’estudi posterior: Sparkle in the rain (1982). Gèneres: pop, rock, synth pop, nous romàntics i new wave.          Principals cançons: Someone, somewhere in summertime, Promised tou a miracle i Glittering prize. Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 69. El millor: el cim creatiu del grup escocès. El pitjor: poca repercussió a Billboard.

  Lloc de fundació: Glasgow (Escòcia – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Jim Kerr (veu), Charles Burchill (guitarra i violí), Derek Forbes (baix), Brian McGee (bateria) i Michael MacNeil (teclats).   Altres components bàsics: Mel Gaynor (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 2022. Gèneres: pop, rock, synth pop, nous romàntics i new wave. Principal àlbum: New gold dream 81 – 82 – 83 – 84 (1982). Altres importants: Sparkle in the rain (1984) i Once upon a time (1985). El millor: New gold dream 81 – 82 – 83 – 84. El pitjor: un canvi de registre que no va agradar tothom a partir d’”Once upon a time”.

  Any d’edició: 1981. Formació: Philip Oakey, Joanne Catherall, Susan Ann Sulley, Ian Burden, Jo Callis i Philip Adrian Wright. Àlbum d’estudi anterior: Travelogue (1980). Àlbum d’estudi posterior: Hysteria (12984). Gèneres: s ynth pop i new wave.      Principals cançons: The things that dreams are made of, Get carter i Don’t you want me. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 3. El millor: el súper hit “Don’t you want me”. El pitjor: potser el pas del temps no ha estat benèvol amb aquest disc.

  Lloc de fundació: Sheffield (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Philip Oakey (veu i sintetitzadors), Ian Craig Marsh (veu i sintetitzadors), Martyn Ware (veu i sintetitzadors) i Philip Adrian Wright (tècnic). Formació clàssica: Philip Oakey, Joanne Catherall (veu), Susan Ann Sulley (veu), Ian Burden (sintetitzadors), Jo Callis (sintetitzadors) i Philip Adrian Wright. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 2011. Gèneres: synth pop i new wave.      Principal àlbum: Dare (1981). Altres importants: Hysteria (1984) i Crash (1986). El millor: l’èxit i les vendes de “Dare”. El pitjor: els fundadors Marsh i Ware ho van deixar aviat per formar Softcell.

  Any d’edició: 1990. Formació: Martin Gore, Dave Gahan,  Andy Fletcher i Alan Wilder. Àlbum d’estudi anterior: Music for the masses (1987).  Àlbum d’estudi posterior: Songs of faith and devotion (1993).  Gèneres: synth pop i rock independent. Principals cançons: World in my eyes, Enjoy the silence i Policy of truth.  Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 7. El millor: segurament el millor treball del mític grup anglès. El pitjor: a Dépéche Mode se li seguia resistint el número u. 

  Any d’edició: 1987. Formació: Martin Gore, Dave Gahan,  Andy Fletcher i Alan Wilder. Àlbum d’estudi anterior: Black celebration (1986). Àlbum d’estudi posterior: Violator (1990).  Gèneres: synth pop, rock independent i new wave. Principals cançons: Never let me down again, The things you said i Strangelove.  Rànquing britànic: 10. Rànquing nord-americà: 35. El millor: la consolidació del grup britànic. El pitjor: entrar pels pèls al top ten de les llistes del Regne Unit. 

  Lloc de fundació: Basildon (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial: Vince Clarke (guitarra, teclats i sintetitzadors), Martin Gore (guitarra i teclats), Dave Gahan (veu) i Andy Fletcher (guitarra, baix, teclats i sintetitzadors).  Formació clàssica: Martin Gore, Dave Gahan,  Andy Fletcher i Alan Wilder (guitarra, baix, bateria, teclats i sintetitzadors).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1981 – 2023.  Gèneres: synth pop, nous romàntics, rock independent i new wave.  Principal àlbum: Violator (1990). Altres importants: Black celebration (1986) i Music for the masses (1987).  El millor: els treballs “Music for the masses “ i “Violator” els van convertir en una stadium band.  El pitjor: la ràpida marxa de Clarke. 

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: ús exhaustiu de teclats, caixes de ritme i sintetitzadors.  Influències rebudes: rock progressiu i krautrok.  Influències futures: techno i revivals de synth pop.  Principals bandes: Dépéche Mode, Human League, Simple Minds, Softcell, Eurythmics, Pet Shop Boys, Manouvres Orquestra in the Dark, Aztec Camera, China Chrisis, Talk Talk (foto), Sisters of Mercy i A - Ha. El millor: formacions històriques com Dépéche Mode, Human League o Simple Minds.  El pitjor: tothom va acabar una mica fart dels sintetitzadors. 

  Lloc de fundació: Middleton (Anglaterra – Regne Unit).  Formació inicial i clàssica: Mark Burgess (veu i baix), Dave Fielding (guitarra i teclats), Reg Smithies (guitarra) i John Lever (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1983 – 1986. Gèneres: rock, rock independent, postpunk i new wave. Principal àlbum: Script of the bridge (1983).  Altres importants: What does anything mean ? Basically (1985) i Strange times (1986).  El millor: Script of the bridge. El pitjor: ràpida dissolució.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Richard Butler (veu), John Ashton (guitarra), Roger Morris (guitarra), Tim Butler (baix), Vince Ely (bateria) i Duncan Kilburn (saxofon). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 - 1991. Gèneres: rock, rock independent, postpunk i new wave.   Principal àlbum: Psychedelic Furs (1980). Altres importants: Mirror moves (1984) i Midnight to midnight (1987), El millor: el treball de debut s’ha convertit en un àlbum de culte. El pitjor: una trajectòria que va anar de més a menys.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Siouxsie Sioux (veu), John McKay (guitarra i saxofon), Steven Severin (baix) i Kenny Morris (bateria). Formació clàssica: Siouxsie Sioux, Steven Severin, John McGeoch (guitarra) i Budgie (bateria). Altres components bàsics: Robert Smith (guitarra i teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 - 1995. Gèneres: rock, rock independent, rock gòtic, rock sinistre, postpunk i new wave.     Principal àlbum: Hyaena (1984). Altres importants: The scream (1978) i Kaleidoscope (1980). El millor: banda clàssica del postpunk i rock gòtic. El pitjor: que la presència d’Smith es limités a “Hyaena”.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: John Lydon (veu i teclats), Keith Levene (guitarra i sintetitzadors), Jah Wobble (baix) i Jim Walker (bateria).     Formació clàssica: John Lydon, Keith Levene, Jah Wobble i Martin Atkins (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2023. Gèneres: rock, postpunk, rock experimental i new wave.   Principal àlbum: The flowers of romance (1981). Altres importants: Public image: first issue (1978) i Metal box (1979). El millor: Lydon (exRotten) va trobar una via després de The Sex Pistols. El pitjor: un projecte molt més discret i silenciós. 

  Any d’edició: 1984. Formació: Ian McCulloch, Will Sergeant, Les Pattinson i Pete de Freitas. Àlbum d’estudi anterior: Porcupine (1983). Àlbum d’estudi posterior: Echo & the Bunnymen (1987). Gèneres: rock, rock independent, rock psicodèlic, postpunk i new wave.              Principals cançons: Silver, Killing moon i seven seas. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 87. El millor: Killing moon. El pitjor: els fans original podien al·legar certa assequibilitat.