LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Liverpool (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Ian McCulloch (veu, guitarra i teclats), Will Sergeant (guitarra), Les Pattinson (baix) i Pete de Freitas (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 2018. Gèneres: rock, rock independent, rock psicodèlic, postpunk i new wave.              Principal àlbum: Ocean rain (1984). Altres importants: Porcupine (1983) i Echo & the Bunnymen (1987). El millor: Ocean rain. El pitjor: la mort de Freitas.

  Any d’edició: 1989. Formació: Robert Smith, Porl Thompson, Simon Gallup, Boris Williams, Lol Tolhurst i Roger O’Donnell.  Àlbum d’estudi anterior: Kiss me, kiss me, kiss me (1987).  Àlbum d’estudi posterior: Wish (1992). Gèneres: pop, rock, postpunk, rock sinistre, rock gòtic, rock independent i new wave. Principals cançons: Pictures of you, Lovesong i Lullaby.  Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 12. El millor: per a molts experts, l’obra mestra del grup anglès.  El pitjor: es podria dir que va finalitzar l’era clàssica de la formació de Crawley. 

  Any d’edició: 1987. Formació: Robert Smith, Porl Thompson, Simon Gallup, Boris Williams i Lol Tolhurst. Àlbum d’estudi anterior: The dock of the door (1985). Àlbum d’estudi posterior: Disintegration (1989).  Gèneres: pop, rock, postpunk, rock sinistre, rock gòtic, rock independent i new wave. Principals cançons: Catch, Why can’t i be you ? i Just like heaven. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 35. El millor: Just like heaven.  El pitjor: mai m’ha agradat “Why i can’t be you ?”.

  Any d’edició: 1985. Formació: Robert Smith, Porl Thompson, Simon Gallup, Boris Williams i Lol Tolhurst. Àlbum d’estudi anterior: The top (1984), Àlbum d’estudi posterior: Kiss me, kiss me, kiss me (1987). Gèneres: pop, rock, postpunk, rock sinistre, rock gòtic, rock independent i new wave.        Principals cançons: In between days, Close to me i A night like this. Rànquing britànic: 7. Rànquing nord-americà: 59. El millor: podríem parlar de la primera obra mainstream del grup britànic. El pitjor: els antics fans poden esgrimir un apropament a la música comercial.

  Lloc de fundació: Crawley (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Robert Smith (veu i guitarra), Porl Thompson (guitarra), Michael Dempsey (baix) i Lol Tolhurst (bateria i teclats).   Formació clàssica: Robert Smith, Porl Thompson, Simon Gallup (baix), Lol Tolhurst i Boris Williams (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 2024. Gèneres: pop, rock, postpunk, rock sinistre, rock gòtic, rock independent i new wave.       Principal àlbum: Disintegration (1989). Altres importants: The head of the door (1985) i Kiss me, kiss me, kiss me (1987). El millor: el talent compositor d’Smith. El pitjor: certa decadència durant les dues primeres dècades del segle XX.

  Any d’edició: 1980. Formació: Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris. Àlbum d’estudi anterior: Unknown pleasures (1980). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: rock, postpunk, rock sinistre, rock independent i new wave. Principals cançons: Isolation, Twenty four hours i Love will tear us apart. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: que s’inclogués en posteriors edicions “Love will tear us apart”, el seu tema més popular. El pitjor: poc més tard d’editar-se el treball, Curtis va decidir posar punt i final a la seva vida.

  Any d’edició: 1979. Formació: Ian Curtis, Bernard Sumner, Peter Hook i Stephen Morris.  Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Closer (1980).  Gèneres: rock, postpunk, rock sinistre, rock independent i new wave. Principals cançons: Disorder, New dawn fades i Shadowplay. Rànquing britànic: 5. Rànquing nord-americà: no entrada.  El millor: disc de culte.  El pitjor: sense repercussió a l’altra banda de l’Atlàntic. 

  Lloc de fundació: Salford (Anglaterra – Regne Unit).  Formació: Ian Curtis (veu), Bernard Sumner (guitarra i teclats), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria).  Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 1980. Gèneres: rock, postpunk, rock sinistre, rock independent i new wave. Principal àlbum: unknown pleasures (1979).  Altre: Closer (1980). El millor: una de les bandes més reivindicades de la història de la música rock.  El pitjor: el suïcidi de Curtis. 

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: composicions sinistres i, en alguns casos, estètica gòtica.  Influències rebudes: pop, rock i rock electrònic i tecnificat. Influències futures: pop, rock i rock electrònic i tecnificat de les següents dècades, així com diferents revivals amb grups com Interpol i The Editors.  Principals bandes: Joy Division, The Cure, Echo & the Bunnymen, Public Image Limited, Syouxsie & the Banshees, Psychedelic Furs i The Chameleons.  El millor: el culte atorgat a Joy Division i la magnífica trajectòria de The Cure.  El pitjor: moltes formacions no van superar la dècada dels 80.  A la foto, Ian Curtis, cantant de Joy Division.

  Província: Leinster.  Estat: Irlanda.  Habitants (aproximat): 600.000.  Cèlebre per: bandes com Thin Lizzy, U 2, The Boomtown Rats, The Chieftains, My Bloody Valentine o The Thrills.