LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Dublín (Leinster - Irlanda). Formació inicial i clàssica: Bob Geldof (veu), Garry Roberts (guitarra), Gerry Cott (guitarra), Pete Briquette (baix), Simon Crowe (bateria) i Johnnie Fingers (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 1984. Gèneres: pop, rock, punk i new wave           Principal àlbum: The fine art of surfacing (1979). Altres importants: A tonic for the troops (1978) i Mondo Bongo (1981). El millor: I don’t like Mondays. El pitjor: pràcticament va ser un "one wonder hit".

  Any d’edició: 1991. Formació: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr. Àlbum d’estudi anterior: Rattle and hum (1988). Àlbum d’estudi posterior: Zooropa (1993). Gèneres: pop, rock, rock electrònic i avantguarda. Principals cançons: One, Mysterious ways i Acrobat. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 1. El millor: canvi de registre important i oportú. El pitjor: no va assolir el número u al Regne Unit.

  Any d’edició: 1987. Formació: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr. Àlbum d’estudi anterior: The unforgettable fire (1984). Àlbum d’estudi posterior: Rattle and hum (1988). Gèneres: pop i rock. Principals cançons: Where is the streets have no name, I still haven’t found what i’m looking for i With or Without you. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: número u en multitud d’estats. El pitjor: excés d’èpica consumada.

  Any d’edició: 1983. Formació: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr. Àlbum d’estudi anterior: October (1981). Àlbum d’estudi posterior: The unforgettable fire (1984). Gèneres: pop, rock i new wave.        Principals cançons: Sunday bloody Sunday, New year’s days i Two hearts beat as one. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 12. El millor: a mi sempre m’ha semblat el millor treball del grup irlandès. El pitjor: de certa manera ja començava un excés d’èpica.

  Lloc de fundació: Dublín (Leinster - Irlanda). Formació: Bono (veu), The Edge (guitarra), Adam Clayton (baix) i Larry Mullen Jr. (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1980 – 2023. Gèneres: pop, rock, rock electrònic, avantguarda i new wave.      Principal àlbum: War (1983). Altres importants: The Joshua Tree (1987) i Achtung baby (1991). El millor: War. El pitjor: convertits en veritables dinosaures del rock.

  Any d’edició: 1983. Formació: Sting, Andy Summers i Stewart Copeland. Àlbum d’estudi anterior: Ghost in the machine (1981). Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: pop, rock i new wave.        Principals cançons: Every breath you take, King of pain i Wrapped around your fingers. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 1. El millor: el gran èxit d’”Every breath you take”. El pitjor: cançó excessivament radiada.

  Any d’edició: 1979. Formació: Sting, Andy Summers i Stewart Copeland. Àlbum d’estudi anterior: Outlandos d’amour (1978). Àlbum d’estudi posterior: Zenyatta mondatta (1980). Gèneres: pop, rock, new wave i reggae pop. Principals cançons: Message in a bottle, Bring on the night i Walking on the moon. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 25. El millor: “Message in a bottle”, un hit imperdurable. El pitjor: per mi es tracta d’un disc inferior al seu predecessor.

  Any d’edició: 1978. Formació: Sting, Andy Summers i Stewart Copeland. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Regatta de blanc (1979). Gèneres: pop, rock, new wave i reggae pop.          Principals cançons: So lonely, Roxanne i Can’t stand losing you. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 23. El millor: d’alguna manera van crear un estil nou fusionant el pop amb el reggae. El pitjor: potser un disc amb alguns alts i baixos.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Sting (veu i baix), Henry Padovani (guitarra) i Stewart Copeland (bateria). Formació clàssica: Sting, Andy Summers (guitarra) i Stewart Copeland. Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1979 – 2003. Gèneres: pop, rock, reggae pop i new wave.          Principal àlbum: Outlandous d’amour (1978). Altres importants: Regatta de blanc (1979) i Sinchronicity (1983), El millor: els inicis reggae pop. El pitjor: la sofisticació posterior.

  Any d’edició: 1980. Formació: Paul Weller, Bruce Foxton i Rik Buckler. Àlbum d’estudi anterior: Setting sons (1979). Àlbum d’estudi posterior: The gift (1982),  Gèneres: rock, punk, new wave i mod revival. Principals cançons: Monday, Start ! That’s entertaiment. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 72. El millor: la definitiva consolidació de The Jam. El pitjor: s’acostava el final.

  Any d’edició: 1979. Formació: Paul Weller, Bruce Foxton i Rik Buckler. Àlbum d’estudi anterior: All mod cons (1978). Àlbum d’estudi posterior: Sound affects (1980). Gèneres: rock, punk, new wave i mod revival.         Principals cançons: Private hell, Wasteland i The Eton rifles. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 137. El millor: probablement el cim creatiu del grup anglès. El pitjor: entrada a Billboard, però molt tímida.

  Any d’edició: 1978. Formació: Paul Weller, Bruce Foxton i Rik Buckler. Àlbum d’estudi anterior: This is the modern world (1977). Àlbum d’estudi posterior: Setting sons (1979). Gèneres: rock, punk, new wave i mod revival. Principals cançons: David Watts, A bomb in Wardour street i Down in the tube station at Midnight. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: Down in the tube station at Midnight. El pitjor: sense ressò al mercat nord-americà.

  Lloc de fundació: Woking (Anglaterra – Regne Unit). Formació: Paul Weller (veu i guitarra), Bruce Foxton (baix i veu) i Rick Buckler (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 1982. Gèneres: rock, punk, new wave i mod revival.        Principal àlbum: Setting sons (1979). Altres importants: All mod cons (1978) i Sound affects (1980). El millor: el talent de Weller. El pitjor: quant el cantant, guitarrista, compositor i líder va decidir obrir camins nous i dissoldre el trio.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80 . Característiques: diferents corrents com postpunk, synth pop i nous romàntics o revivals com el moviment mod, l’ska i el reggae. Influències rebudes: pop, rock, rock progressiu, glam rock, moviment mod, ska i reggae. Influències futures: brit pop, synth pop revival, techno i pop – rock independent i alternatiu. Principals bandes: The Jam, Joy Division, The Cure, Durruti Column, Echo & the Bunnymen, Public Image Limited, Dépéche Mode, The Pretenders, Duran Duran, Spandau Ballet, Adam & the Ants, Culture Club, Simple Minds, Human League, Orchestra Manouvres on the Dark, Pet Shop Boys, Soft Cell (foto), Aztec Camera, Cabaret Voltaire, U 2, The Police, Eurythmics, New Order, China Chrisis, The Boomtown Rats, Television, Talking Heads, Blondie, The Cars, UB 52, Bob Marley & the Wailers, UB 40, The Specials, Madness i Dexys Midnight Runners. El millor: bandes llegendàries com Joy Division, The Cure, Dépéche Mode o Madne...

  Lloc de fundació: Champaign (Illinois - Estats Units). Formació inicial: Terry Luttrell (veu), Gary Richrath (guitarra), Gregg Philbin (baix), Alan Gratzer (bateria) i Neal Doughtly (teclats).   Formació clàssica: Kevin Cronin (veu i guitarra), Gary Richrath, Gregg Philbin, Alan Gratzer i Neal Doughtly. Altres components bàsics: Mike Murphy (veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 2009. Gèneres: pop, rock i AOR.    Principal àlbum: Hi infidelity (1980). Altres importants: Good Trouble (1982) i Wheels are turnin’ (1984), El millor: Hi infidelity. El pitjor: els canvis de cantants.

  Lloc de fundació: Los Angeles (Califòrnia - Estats Units). Formació inicial i clàssica: Bobby Kimball (veu), Steve Porcaro (veu i teclats), Steve Lukather (guitarra), David Hungate (baix), Jeffrey Porcaro (bateria) i David Paich (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2018. Gèneres: pop, rock i AOR.    Principal àlbum: Toto IV (1982). Altres importants: Toto (1978) i Hydra (1979). El millor: hits com “Hold the line” i “Africa”. El pitjor: des dels 90, discs testimonials.

  Lloc de fundació: San José (Califòrnia - Estats Units). Formació inicial: Tom Johnston (veu, guitarra i harmònica), Patrick Simmons (guitarra), Dave Shogren (baix i teclats) i John Hartman (bateria i pandereta).     Formació clàssica: Tom Johnston, Patrick Simmons, John Hartman, Tiran Porter (baix) i Michael Hossack (bateria). Altres components bàsics: Michael McDonald (teclats i sintetitzadors). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 – 2021. Gèneres: rock i AOR.             Principal àlbum: Minute by minute (1978). Altres importants: Stampide (1976) i One step Closer (1980). El millor: uns 70 gloriosos. El pitjor: la caiguda lliure durant els 80.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 80. Característiques: composicions dirigides a un públic adult, gran tècnica instrumental i tornades molt potents. Influències rebudes: pop i rock. Influències futures: power pop. Principals solistes: Michael McDonald i Pat Benatar. Principals bandes: Doobie Brothers, Doctor Hook, Poco, Reo Speedwagon, Boston (foto), Foreigner i Journey. El millor: músics molt eficients. El pitjor: les crítiques a un excés comercial i produccions higièniques.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Poggio Bustone, Laci - Itàlia). Any i lloc de defunció: 1998 (Milà, Llombardia - Itàlia). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 1994. Gèneres: cantautor, cançó melòdica, pop i pop psicodèlic.           Principal àlbum: Il mio canto libero (1972). Altres importants: Amore e non amore (1971) i Il nostro caro Angelo (1973). El millor: el gran èxit del tema “Il mio canto libero”. El pitjor: la separació amb el lletrista Mogol.

  Característiques: chanson i cantautors a França, cançó melòdica a Itàlia, continuació del Krautrock a Alemanya i auge de la música disco al continent.   Influències rebudes: chanson i cantautors a França, festival de Sanremo a Itàlia, rock progressiu i simfònic a Alemanya i música disco nord-americana al continent. Influències futures: els mateixos gèneres. Principals solistes: Charles Aznavour, Jacques Brel, Georges Brassens, Georges Moustaki i Laurent Bouzly (França) i Lucio Battisti, Claudio Baglione, Umberto Tozzi, Gianni Bella i Richard Cocciante (Itàlia). Principals bandes: Kraftwerk, Can, Neu !, Tangerine Dream, Abba i Boney M. El millor: el boom de la cançó melòdica italiana, amb una gran repercussió a l’estat espanyol. El pitjor: França i Itàlia llavors renyides amb el pop – rock tradicional. A la foto, Gianni Bella.

  Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid – Espanya). Formació: Francisco Javier Herrero (veu) i Pedro José Herrero (veu i guitarra). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 1984. Gèneres: cançó melòdica i pop.       Principal àlbum: Concierto para adolescentes (1978). Altres importants: Un par de corazones (1979) i Siempre Pecos (1980). El millor: un autèntic fenomen per al públic adolescent. El pitjor: a poc a poc el duo va anar perdent força.