LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any i lloc de naixement: 1948 (Barcelona, Barcelonès - Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2016. Gèneres: rock, nova cançó, cantautor i rock laietà. Principal àlbum: Qualsevol nit pot sortir el sol (1975). Altres importants: Antaviana (1979) i Nit de Sant Joan (1981). El millor: molt reivindicat. El pitjor: l’estranya reconversió en Ricardo Solfa.

  Any i lloc de naixement: 1948 (Palma de Mallorca, Illa de Mallorca - Balears). Any i lloc de defunció: 2022 (Tiana, Maresme - Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 - 2022. Gèneres: rock, nova cançó, cantautor i rock laietà.            Principal àlbum: Diòptria (1969). Altres importants: Diòptria 2 (1970) i Transnarcís (1986). El millor: “Diòptria” està considerat des de bastants sectors el millor treball en llengua catalana de la història. El pitjor: segurament mai va poder superar la seva obra més emblemàtica.

  Característiques: continuació de la nova cançó, rock laietà, importació del rock psicodèlic, el rock progressiu i el jazz rock, antiga sala Zeleste (foto) i certa crisi del pop – rock tradicional. Influències rebudes: cançó d’autor francòfona, moviment hippy, rock psicodèlic, rock progressiu i jazz rock. Influències futures: cançó d’autor a la resta de l’estat. Principals solistes: Raimon, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia i Gato Pérez. Principals bandes: Ia & Batiste, Màquina, Companyia Elèctrica Dharma,   i Orquestra Plateria. El millor: el rock laietà va omplir Barcelona de modernitat. El pitjor: la decadència d’algunes formacions dels 60 com Los Sírex o Los Mustang.

  Lloc de fundació: Berlín (Berlín - Alemanya). Formació inicial: Liz Mitchell (veu solista), Marcia Barrett (veu) i Frank Farian (veu). Formació clàssica: Liz Mitchell, Marcia Barrett, Katie Kissoon (veu) i Frank Farian Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 1985. Gèneres: pop, dance pop, disco i eurodisco.          Principal àlbum: Nightflight to Venus (1978). Altres importants: Take the heat off me (1976) i Love for sale (1977). El millor: uns finals dels 70 espectaculars, El pitjor: típic producte de laboratori.

  Any d’edició: 1976. Formació: Agnetha Fältskog, Anni – Frid Lyngstad, Benny Anderson i Björn Ulvaeus Àlbum d’estudi anterior: Abba (1975). Àlbum d’estudi posterior: Abba: the album (1977). Gèneres: pop, dance pop, disco i Eurodisco. Principals cançons: Dancing queen, Dum dum diddle i Knowing me knowing you. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 20. El millor: Dancing queen. El pitjor: l’assignatura pendent de Billboard.

  Lloc de fundació: Estocolm (Estocolm - Suècia). Formació inicial i clàssica: Agnetha Fältskog (veu), Anni – Frid Lyngstad (veu), Benny Anderson (teclats, sintetitzadors i veu) i Björn Ulvaeus (guitarra i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1973 – 1981. Gèneres: pop, dance pop, disco i Eurodisco.          Principal àlbum: Arrival (1976). Altres importants: Abba (1975) i Abba: the album (1977). El millor: fins llavors un fenomen sense precedents en una banda no anglosaxona. El pitjor: es van acabar separant tant artísticament com de forma sentimental.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 70. Característiques: les mateixes que la disco music en general amb la particularitat que es va tractar d’un fenomen europeu. Influències rebudes: música disco. Influències futures: diferents estils de discoteca. Principals bandes: Abba i Boney M. El millor: la majestuosa carrera del quartet suec Abba. El pitjor: en el seu moment va ser un gènere no massa ben considerat.

  Lloc de fundació: Hialeah (Florida – Estats Units). Membre permanent: Harry Wayne Casey (veu i teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1974 - 2015.  Gèneres: funk i disco.           Principal àlbum: Do you wanna go party ? (1979). Altres importants: KC & the Sunshine Band (1975) i Part 3 (1976). El millor: Please don’t go. El pitjor: sons molt repetitius.

  Lloc de fundació: New Jersey (New Jersey - Estats Units). Formació inicial i clàssica: Robert Kool Bell (veu i Baix), Claydes Smith (guitarra), Woody Sparrow (guitarra), George Funky Brown (bateria), Ricky West (teclats), Khalis Bayyan (saxofon), Dennis DT Thomas (saxofon) i Robert Spike Mickens (trompeta).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2023. Gèneres: soul, funk i disco. Principal àlbum: Ladies’ night (1979). Altres importants: Celebrate ! (1980) i Something special (1981). El millor: l’època que va transcórrer entre finals dels 70 i començaments dels 80. El pitjor: últims treballs molt poc transcendents.

  Lloc de fundació: Redcliffe (Queensland - Austràlia). Formació inicial i clàssica: Barry Gibb (veu i guitarra), Maurice Gibb (veu, guitarra, baix i teclats) i Robin Gibb (veu i teclats). Altres components bàsics: Vince Melouney (guitarra) i Colin Petersen (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1965 – 2001. Gèneres: pop, folk pop i disco.         Principal àlbum: Odessa (1969). Altres importants: Trafalgar (1971) i Spirits having flown (1979). El millor: el seu esclat disco a finals dels 70. El pitjor: que una part important de públic no conegui la seva fenomenal etapa folk pop dels 60.  

  Any i lloc de naixement: 1948 (Boston, Massachusetts - Estats Units). Any i lloc de defunció: 2012 (Naples, Florida - Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1974 – 2008. Gèneres: disco.         Principal àlbum: Bad girls (1979). Altres importants: Love to love you baby (1975) i She works hard for the money (1983). El millor: reina de la disco music. El pitjor: a partir de la dècada dels 90 els seus treballs van ser testimonials.

  País: Estats Units. Estat: Pennsilvània. Habitants (aproximat): 1.500.000. Cèlebre per: seu del so que va marcar una important etapa de la música disco.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 70. Característiques: auge de les discoteques, música força comercial, històrics films com “Saturday night fever”, importància dels instruments de vent, pràctica exhaustiva del falset i importància de ciutats com Philadelphia o Nova York. Influències rebudes: rythm & blues, soul i funk. Influències futures: eurodisco i hip hop. Principals solistes: Barry White (foto), Donna Summer i Gloria Gaynor. Principals bandes: Bee Gees, Kool & the Gang, Tavares, Earth, wind & Fire, Abba i Boney M. El millor: el pas del temps n’ha millorat la percepció. El pitjor: un gènere molt comercial i pràcticament per a tots els públics.

  Any d’edició: 1978. Formació: Deborah Harry, Chris Stein, Clement Burke, Jimmy Destri, Frank Infante i Nigel Harrison Àlbum d’estudi anterior: Plastic Letters (1977). Àlbum d’estudi posterior: Eat to the beat (1979). Gèneres: pop, rock, punk, disco i new wave.          Principals cançons: Hanging on the telephone, Picture this i Heart of glass. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 6. El millor: el magnífic cover de “Hanging on the telephone”. El pitjor: que en alguns sectors només es conegui la disco “Heart of glass”.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial: Deborah Harry (veu), Chris Stein (guitarra), Gary Valentine (baix), Clement Burke (bateria) i Jimmy Destri (teclats). Formació clàssica: Deborah Harry, Chris Stein, Clement Burke, Jimmy Destri, Frank Infante (guitarra) i Nigel Harrison (baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 2017. Gèneres: pop, rock, punk, disco i new wave.          Principal àlbum: Parallel lines (1978). Altres importants: Plastic letters (1977) i Eat to the beat (1979). El millor: “Parallel lines”, el seu segon treball de llarga durada. El pitjor: la imatge de Harry en ocasions va deixar injustament en un segon pla les cançons del grup i la seva mateixa veu.

  Any d’edició: 1980. Formació: David Byrne, Jerry Harrison, Tina Weymouth i Chris Frantz. Àlbum d’estudi anterior: Fear of music (1979). Àlbum d’estudi posterior: Speaking in tongues (1983). Gèneres: punk, new wave i world music.     Principals cançons: Crosseyed and painless, Once in a lifetime i Houses in motion. Rànquing britànic: 21. Rànquing nord-americà: 19. El millor: la definitiva entrada en la world music. El pitjor: el final de l’etapa clàssica del grup.

  Any d’edició: 1977. Formació: David Byrne, Jerry Harrison, Tina Weymouth i Chris Frantz. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: More songs about buildings and food (1978). Gèneres: punk i new wave. Principals cançons: Uh – oh love comes to town, New feeling, Psycho killer, Rànquing britànic: 60. Rànquing nord-americà: 97. El millor: una obra molt reivindicada. El pitjor: no va suposar un èxit comercial, sobretot als Estats Units.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: David Byrne (veu i guitarra), Jerry Harrison (guitarra i teclats), Tina Weymouth (baix) i Chris Frantz (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 1988. Gèneres: punk, new wave i world music.     Principal àlbum: Talking Heads: 77 (1977). Altres importants: Fear of music (1979) i Remain in light (1980).   El millor: la etapa que va cobrir els anys 70 i començaments del decenni dels 80. El pitjor: quan Byrne va iniciar els seus projectes en solitari la banda se’n va ressentir.

  Any d’edició: 1977. Formació: Tom Verlaine, Richard Lloyd, Fred Smith i Billy Ficca Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Adventure (1978). Gèneres: punk i new wave. Principals cançons: Elevation,  Marquee moon i Guiding light. Rànquing britànic: 28. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: una de les grans obres mestres de la història de la música popular. El pitjor: un disc que va passar inadvertit a Billboard.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Tom Verlaine (veu i guitarra), Richard Lloyd (guitarra), Fred Smith (baix) i Billy Ficca (Bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi del període clàssic): 1977 – 1978. Gèneres: punk i new wave.   Principal àlbum: Marquee moon (1977). Altres importants: Adventure (1978) i Television (1992). El millor: el seu extraordinari treball inicial. El pitjor: només dues obres de llarga durada durant la seva etapa inicial.

  Any d’edició: 1976. Formació: Joey Ramone, Johnny Ramone, Dee Dee Ramone i Tommy Ramone. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Leave home (1977). Gèneres: punk.          Principals cançons: Blietzkrieg bop, Beat on the brat i I wanna be your boyfriend. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 111. El millor: un clàssic inqüestionable del punk rock. El pitjor: un desastre comercial.

  Lloc de fundació: Nova York (Nova York – Estats Units). Formació inicial i clàssica: Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix) i Tommy Ramone (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 1995. Gèneres: punk.           Principal àlbum: Ramones (1976). Altres importants: Leave home (1977) i Rocket to Russia (1977). El millor: el seu treball original de llarga durada. El pitjor: la prematura mort del quatre components originals.