LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia – Espanya). Formació: Jesús de la Rosa (teclats i veu), Eduardo Rodríguez (guitarra) i Juan José Palacios (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 1983. Gèneres: flamenc, rock progressiu, fusió, world music i rock andalús.                       Principal àlbum: Hijos del agobio (1977). Altres importants: El patio (1975) i Sombra y luz (1979), El millor: banda històrica i molt reivindicada El pitjor: les morts de De La Rosa i Palacios.

  Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia – Espanya). Formació: Lole Montoya (veu) i Manuel Molina (guitarra i veu). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 - 1995. Gèneres: flamenc, rock andalús, fusió i world music.         Principal àlbum: Pasaje del agua (1976). Altres importants: Nuevo día (1975) i Lole y Manuel (1977). El millor: parella llegendària de l’anomenat rock andalús. El pitjor: el duo va començar a perdre força als anys 80.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 70. Característiques: fusió entre el flamenc i el rock, cert enuig dels puristes del flamenc i sentit de pertinença andalusí. Influències rebudes: rock, rock progressiu, fusió i world music. Influències futures: bandes com Lagartija Nick o Los Planetas. Principals bandes: Lole y Manuel, Triana i Mediana Azahara (foto). El millor: els primers treballs de Triana han estat a bastament reivindicats. El pitjor: les ja significades queixes dels puristes del flamenc.

  Lloc de fundació: Bilbao (Biscaia – Euskadi). Formació inicial: Amaya Uranga (veu principal), Izaskun Uranga (veu), Estíbaliz Uranga (veu), Roberto Uranga (veu), Sergio Blanco (veu i guitarra), Rafael Blanco (veu), Javier Garay (veu), José Ipiña (veu), Paco Panera (veu) i Luis Mari Zarrabeitia (veu). Formació clàssica: Amaya Uranga, Izaskun Uranga, Roberto Uranga, Javier Garay, José Ipiña i Carlos Zubiaga (veu, guitarra i teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2007. Gèneres: cançó melòdica, folk i pop.           Principal àlbum: Mocedades 4 (1973). Altres importants: Mocedades 5 (1974) i Amor de hombre (1982), El millor: “Eres tu” va ser elegida la millor cançó de la història del festival d’Eurovisió. El pitjor: però no va guanyar l’edició a la qual es va presentar.

  Any i lloc de naixement: 1956 (Ciutat de Panamà, Província de Panamà – Panamà). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2016. Gèneres: cançó melodica, pop i cantautor.   Principal àlbum: Bandido (1984). Altres importants: Linda (1977) i 11 maneras de ponerse el sombrero (1998). El millor: gran protagonista de l’anomenada música de fans. El pitjor: les seves polèmiques.

  Any i lloc de naixement: 1944 (Granada, Andalusia – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2021. Gèneres: rock.            Principal àlbum: Rock & Ríos (1982). Altres importants: Despierta (1970) i El rock de una noche de verano (1983). El millor: el directe “Rock & Ríos” va ser un autèntic fenomen. El pitjor: les versions que va fer de temes de Joan Manuel serrat i El Último de la Fila.

  Any i lloc de naixement: 1947 (Mieres, Astúries – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2022. Gèneres: cantautor.   Principal àlbum: Soy un corazón tendido al sol (1978). Altres importants: Ay amor ! (1981) i El lanzador de cuchillos (1984. El millor: amb Joan Manuel Serrat, potser el cantautor més transcendent en llengua castellana. El pitjor: alguna deriva comercial amb la seva parella Ana Belén.

  Any i lloc de naixement: 1947 (Algesires, Andalusia – Espanya). Any i lloc de defunció: 2014 (Playa del Carmen, Andalusia – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1963 – 2024 (l’últim de caràcter pòstum). Gèneres: flamenc, fusió i world music.        Principal àlbum: Fuente i caudal (1973). Altres importants: Recital de guitarra (1971) i Paco de Lucía interpreta a Manuel de Falla (1978). El millor: ressò internacional. El pitjor: algunes crítiques dels puristes del flamenc.

  Any i lloc de naixement: 1946 (Alcoi, València – Espanya). Any i lloc de defunció: 2019 (Madrid, Madrid – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2010. Gèneres: pop i cançó melòdica.       Principal àlbum: Camilo (1974). Altres importants: Algo más (1973) i Amor libre (1975). El millor: la seva interpretació de “Jesucrist superstar”. El pitjor: després d’uns anys 70 extraordinaris, va començar una profunda crisi a partir del decenni dels 80.

  Any i lloc de naixement: 1944 (Aielo de Malferit, València – Espanya). Any i lloc de defunció: 1973 (Villarrubio, Castella la Manxa – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 1973. Gèneres: cançó melòdica.    Principal àlbum: Un beso y una flor (1972). Altres importants: Te Quiero, te Quiero (1970) i Nino Bravo (1971). El millor: consideració de llegenda. El pitjor: la seva mort en accident de circulació.

  Any i lloc de naixement: 1943 (Madrid, Madrid – Espanya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1969 – 2017. Gèneres: cançó melòdica.    Principal àlbum: Hey ! (1980). Altres importants: Gwendolyne (1970) i Por una mujer (1972). El millor: estrella internacional. El pitjor: algunes excentricitats de la seva vida privada.

  Característiques: èxit de la cançó melòdica, els cantautors i la música de fans, fusió del flamenc i el rock i certa crisi del rock tradicional. Influències rebudes: pop i rock anglosaxó, cançó d’autor catalana, chanson i cançó d’autor franceses i cançó melòdica italiana.   Influències futures: els mateixos gèneres en les diferents dècades. Principals solistes: Raphael, Julio Iglesias, Nino Bravo, Camilo Sesto, Karina, Jaime Morey, Paco de Lucía, Hilario Camacho (foto), Víctor Manuel, Cecilia, Mari Trini, Miguel Ríos i Miguel Bosé. Principals bandes: Lole y Manuel, Mocedades, Triana i Los Pecos. El millor: el rock andalús. El pitjor: la decadència de formacions pioneres dels 60 com Bravos, Pop Tops, Mustang o Sírex.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Alcoi, Alcoià – País Valencià). Any i lloc de defunció: 1995 (Barcelona, Barcelonès – Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1972 – 1980. Gèneres: nova cançó.           Principal àlbum: A Alcoi (1974). Altres importants: Un entre tants... (1972) i Crònica d’un temps (1973). El millor: una carrera polifacètica que va incloure la música, la poesia i el cine. El pitjor: a partir dels anys 80 es va centrar més en el cinema que no pas en l’apartat musical.

  Comarca: Barcelonès. País: Catalunya. Habitants (aproximat): 1.600.000. Cèlebre per: seu de moviments com la nova cançó catalana, el rock laietà o el boom del pop – rock en català dels 90.

  Any d’edició: 1969. Formació: Pau Riba (veu i guitarra), Toti Soler (guitarra) i Jordi Sabatés (teclats). Àlbum d’estudi anterior: Miniatura (1969). Àlbum d’estudi posterior: Ars eròtica (1979). Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic i nova cançó.       Principals cançons: Noia de porcellana, Ja s’ha mort la besàvia i Helena desenganyat. El millor: elegit com el millor disc en llengua catalana de la història. El pitjor: dues cares bastant diferents i desconcertants.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: arribada a Barcelona del moviment hippy i avantguardes com el rock psicodèlic i el rock progressiu. Influències rebudes: pop, rock, folk, rock psicodèlic, rock progressiu, rumba, nova cançó i moviment hippy. Influències futures: pop, rock, folk i rumba catalans de les següents dècades. Principals solistes: Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Gato Pérez I Toti Soler. Principals bandes: Ia & Batiste (foto), Maquina, Om, Orquestra Plateria i Companyia Elèctrica Dharma. El millor: una Barcelona moderna, intel·lectual i avantguardista. El pitjor: la desaparició de l’antic Zeleste.

  Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès - Catalunya). Formació inicial i clàssica: Joan Fortuny (veu i saxofon), Esteve Fortuny (guitarra), Lluís Fortuny (trompeta), Josep Fortuny (bateria), Lluís Fortuny (teclats), Carles Vidal (guitarra i baix) i Pep Rius (guitarra). Altres components bàsics: Iban Rodríguez (bateria) i Maria Fortuny (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 2024. Gèneres: rock, folk rock, rock psicodèlic, jazz rock i rock laietà.    Principal àlbum: Catalluna (1983). Altres importants: Diumenge (1975) i L’oucomballa (1976). El millor: l’impacte de “Catalluna”. El pitjor: les morts d’Esteve i Josep.

  Lloc de fundació: Barcelona (Barcelonès - Catalunya). Formació: Manel Joseph (veu), Esther Ambrós (veu), Tchica Fernando (guitarra i veu), Emili Baleriola (guitarra), Àngel Blázquez (baix i veu), Yonder de Jesús Peña (bateria i percussió), Emilio Ruiz (Piano), Pep Torres (saxofon i flauta), David Pastor (trompeta), Rocki Albero (trompeta), Sergi Vergés (trombó) i Carlos Reyes (percussió i congues) Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2011. Gèneres: rumba, salsa, bolero, mambo, txa txa txa, rock i rock laietà.                       Principal àlbum: Orquestra Plateria (1978). Altres importants: Orquestra Plateria 2 (1979) i Una historia (1981). El millor: la versió del tema “Pedro Navaja”, de Rubén Blades, va tenir un important èxit. El pitjor: a diferència d’altres representants del rock laietà, no va fer ús d’avantguardes.

  Any i lloc de naixement: 1951 (Buenos Aires, Buenos Aires - Argentina). Any i lloc de defunció: 1990 (Caldes de Montbui, Vallès Oriental – Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 1996 (els últims treballs de caràcter pòstum). Gèneres: rumba, cantautor i rock laietà.      Principal àlbum: Fred Pedralbes (1976). Altres importants: Astroferia (1977) i Carabruta (1978). El millor: els bilingüisme de les seves obres. El pitjor: una mort sobtada per un atac cardiovascular.

  Any i lloc de naixement: 1951 (Barcelona, Barcelonès - Catalunya). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1976 – 2019. Gèneres: rock, folk rock, nova cançó, cantautor i rock laietà. Principal àlbum: Bèstia ! (1976). Altres importants: Bèstia 2 ! (1994) i Radio club Haarlem jazz (1997). El millor: Bèstia ! El pitjor: només un elapé en la seva etapa clàssica.