LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Dave Vanian (Veu), Brian James (guitarra), Captain Sensible (baix) i Rat Scabies (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2003. Gèneres: punk.          Principal àlbum: Damned Damned Damned (1977).   Altres importants: Music for pleasure (1977) i Machine gun etiquette (1979), El millor: primer grup punk britànic en triomfar. El pitjor: després va ser enfosquit per altres formacions del gènere.

  Any d’edició: 1979. Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simenon i Topper Headon. Àlbum d’estudi anterior: Give’ m enough rope (1978). Àlbum d’estudi posterior: Sandinista ! (1980). Gèneres: punk, rock, ska i reggae. Principals cançons: Rudie can’t fail, Clampdown i Train in vain. Rànquing britànic: 9. Rànquing nord-americà: 27. El millor: una de les grans obres mestres de la història del rock. El pitjor: seguidament tot aniria cap a baix.

  Any d’edició: 1978. Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simenon i Topper Headon. Àlbum d’estudi anterior: The Clash (1977). Àlbum d’estudi posterior: London calling (1979). Gèneres: punk.          Principals cançons: English civil war, Tommy gun i Stay free. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 128. El millor: un treball reivindicat. El pitjor: que sigui considerat un disc de transició entre el debut i “London calling”.

  Any d’edició: 1977. Formació: Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simenon, Terry Chimes i Topper Headon. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Give’ em enough rope (1978). Gèneres: punk.          Principals cançons: I’m bored with the USA, (White man) i Hammersmith palais i Janie Jones. Rànquing britànic: 12. Rànquing nord-americà: 126. El millor: força clàssic del gènere punk. El pitjor: poca difusió als Estats Units.

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Joe Strummer (veu i guitarra), Mick Jones (guitarra i veu), Paul Simonon (baix), Terry Chimes (bateria) i Topper Headon (bateria). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 - 1985. Gèneres: punk, rock, ska i reggae. Principal àlbum: London calling (1979). Altres importants: The Clash (1977) i Give’ em enough rope (1978). El millor: molt més que una banda punk. El pitjor: les diferències entre Strummer i Jones van desembocar en la separació.

  Any d’edició: 1977. Formació: Johnny Rotten, Steve Jones, Glen Matlock, Paul Cook i Sid Vicious. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: cap. Gèneres: punk.           Principals cançons: God save the queen, Anarchy in the UK i Pretty vacant. Rànquing britànic: 1. Rànquing nord-americà: 106. El millor: Anarchy in the UK. El pitjor: més que un àlbum d’estudi és una recopilació de cançons. 

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Johnny Rotten (veu), Steve Jones (guitarra), Glen Matlock (baix) i Paul Cook (bateria). Altres components importants: Sid Vicious (baix). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977. Gèneres: punk.          Principal àlbum: Never mind the bollocks... here The ex Pistols (1977). Altres importants: Spunk (1977) i The great rock’ roll swindle (1979). El millor: el grup més popular del punk rock. El pitjor: l’autodestrucció de Vicious.

  Dècada d’inici: 70. Dècada estel·lar: 70. Característiques: crestes i diferents colors als cabells, arracades i cadenes, retorn a les arrels del rock, temes de curt minutatge, música senzilla i directa, ràbia i protesta, nihilisme, pessimisme (no future), conseqüència de la crisi econòmica de 1973 i animadversió al rock progressiu i simfònic. Influències rebudes: rock, so Detroit, protopunk i pub rock. Influències futures: rock independent i alternatiu, grunge, brit pop i diferents revivals del gènere. Principals solistes: Principals bandes: The Sex Pistols, The Clash, The Damned, Buzzcocks, Ramones, Dead Boys, Dead Kennedys, Black Flag, Television, Talking Heads i Blondie. El millor: formacions mítiques, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units. El pitjor: la versió original va durar molt poc.

  Lloc de fundació: Canvey Island (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial i clàssica: Lee Brilleaux (veu, guitarra i harmònica), Wilco Johnson (guitarra, piano i veu), John B. Sparks (baix) i The Big Figure (bateria).   Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 2006. Gèneres: rock, pub rock, new wave i rock’n roll revival.     Principal àlbum: down by the jetty (1975). Altres importants: Malpractice (1975) i Sneakin’ suspicion (1977). El millor: apostar per tornar a les arrels del rock després d’anys de simfonisme i rock progressiu. El pitjor: només amb Malpractice van assolir el top 10 del rànquing britànic.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Harrow, Anglaterra – Regne Unit). Any i lloc de defunció: 2000 (Londres, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 2002 (l’últim treball de caràcter pòstum). Gèneres: rock, pub rock, punk, music hall i new wave.       Principal àlbum: Do it yourself (1979). Altres importants: New boots and panties ! (1977) i Laughter (1980). El millor: la col·laboració amb The Blockheads. El pitjor: la crisi després de “Laughter”.

  Any i lloc de naixement: 1949 (Walton – on – Thames, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1978 – 2013. Gèneres: pop, rock, pub rock i new wave.   Principal àlbum: Jesus of cool (1978). Altres importants: Labour of lust (1979) i Nick the knife (1982). El millor: els inicis emmarcats en el pub rock i la new wave. El pitjor: la seva carrera va acabar sent més important pel que fa a la funció de productor. 

  Any d’edició: 1979. Formació: Elvis Costello (veu i guitarra), Bruce Tomas (Baix), Pete Thomas (bateria) i Steve Nieve (teclats). Àlbum d’estudi anterior: This year’s girl (1978). Àlbum d’estudi posterior: Get happy ! (1980). Gèneres: pop, rock, pub rock i new wave. Principals cançons: Accidents will happen, Senior service i Oliver’s army. Rànquing britànic: 2. Rànquing nord-americà: 11. El millor: la consolidació d’una trilogia inicial extraordinària. El pitjor: a Costello se li seguia resistint el número u.

  Any d’edició: 1978. Formació: : Elvis Costello (veu i guitarra), Bruce Tomas (Baix), Pete Thomas (bateria) i Steve Nieve (teclats). Àlbum d’estudi anterior: My aim is true (1977). Àlbum d’estudi posterior: Armed forces (1979). Gèneres: pop, rock, pub rock i new wave. Principals cançons: This year’s girl, (I don’t want to go to) Chelsea i Lip service. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 30. El millor: (I don’t want to go to) Chelsea. El pitjor: era difícil per a Costello aconseguir bons números a Billboard.

  Any d’edició: 1977. Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: This year’s girl (1978). Gèneres: pop, rock, pub rock i new wave.   Principals cançons: Alison, (the angels wanna wear my) red shoes i Watching the detectives. Rànquing britànic: 14. Rànquing nord-americà: 32. El millor: les peces “Alison” i “Watching the detectives”, El pitjor: no assolir el top 10 a les llistes britàniques.

  Any i lloc de naixement : 1954 (Londres, Anglaterra – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1977 – 2022. Formació de The Atractions: Bruce Tomas (Baix), Pete Thomas (bateria) i Steve Nieve (teclats). Gèneres: pop, rock, pub rock, new wave i country rock.    Principal àlbum: This year’s model (1978). Altres importats: My aim is true (1977) i Armed forces (1979). El millor: la frescor dels seus àlbums inicials. El pitjor: quan va deixar de col·laborar amb The Atractions.

  Dècada d’inici i estel·lar: 70. Característiques: retorn als arrels del rock, temes curts i senzills, actuacions en espais reduïts i certa oposició al rock progressiu i simfònic. Influències rebudes: pop i rock. Influències futures: punk rock i new wave. Principals solistes: Elvis Costello, Nick Low i Ian Dury. Principals bandes: Elvis Costello & The Atractions (foto) i Doctor Feelgood. El millor: la unió entre Costello i el trio The Atractions. El pitjor: el punk posterior ho va arrasar tot.

  Any d’edició: 1969. Formació: Sly Stone, Freddie Stone, Larry Graham, Greg Errico, Rose Stone, Jerry Martini, Cynthia Robinson, Vet stone, Mary McCreary i Elva Mouton. Àlbum d’estudi anterior: Àlbum d’estudi posterior: There’s riot goin’ on (1971). Gèneres: rythm & blues, soul, funk i moviment hippy. Principals cançons: Stand !, Everyday people i You can make it if you try. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 13. El millor: el primer gran èxit a Billboard. El pitjor: sense notícies al Regne Unit.

  Lloc de fundació: San Francisco (Califòrnia – Estats Units). Formació inicial: Sly Stone (veu, guitarra i teclats), Freddie Stone (guitarra), Larry Graham (baix), Greg Errico (bateria), Jerry Martini (saxofon), Cynthia Robinson (trompeta), Vet stone (cors), Mary McCreary (cors) i Elva Mouton (cors).   Formació clàssica: Sly Stone, Freddie Stone, Larry Graham, Greg Errico, Rose Stone (teclats), Jerry Martini, Cynthia Robinson, Vet stone, Mary McCreary i Elva Mouton. Altres músics importants: Billy Preston (teclats). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 1982. Gèneres: rythm & blues, soul, funk i moviment hippy.        Principal àlbum: Stand ! (1969). Altres importants: There’s riot goin’ on (1971) i Fresh (1973). El millor: una de les primeres bandes multiracials. El pitjor: el grup va començar a perdre força durant els segon lustre dels anys 70.