LA MÚSICA POP - ROCK PAS A PAS

  Any d’edició: 1972. Àlbum d’estudi anterior: Roots (1971). Àlbum d’estudi posterior: Back to the world (1973). Gèneres: rythm & blues, soul i funk. Principals cançons: Little child runnin’ Wild, Freddie’s dead i Superfly. Rànquing britànic: 26. Rànquing nord-americà: 1. El millor: un autèntic clàssic del funk. El pitjor: números discrets a la Gran Bretanya.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Chicago, Illinois – Estats Units). Any i lloc de defunció: 1999 (Roswell, Georgia – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 1996. Gèneres: rythm & blues, soul i funk. Principal àlbum: Super fly (1972). Altres importants: Curtis (1970) i Back to the world (1973). El millor: el gran èxit del seu treball estel·lar. El pitjor: amb els 80 va arribar la crisi. 

  Any i lloc de naixement: 1941 (Kannapolis, North Carolina – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 (Funkadelic i Parliament) – 2008. Gèneres: rythm & blues, soul i funk.            Principal àlbum: Mothership connection (1975), amb Parliament. Altres importants: One nation under a Groove (1978), amb Funkadelic, i Funkentelechy vs the placebo syndrome (1979), amb Parliament. El millor: la formació de les bandes Funkadelic i Parliament. El pitjor: no poder arribar mai al top 10 del Billboard general.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Covington, Tennessee – Estats Units). Any i lloc de defunció: 2008 (Memphis, Tennessee – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1968 – 1979. Gèneres: rythm & blues, soul i funk.            Principal àlbum: Hot buttered soul (1969). Altres importants: The Isaac Hayes movement (1970) i Black moses (1971). El millor: la banda sonora del film “Shaft”. El pitjor: el gran públic el coneix essencialment per aquest motiu.

  Dècada d’inici: 60. Dècada estel·lar: 70. Característiques: nova evolució rítmica de la música afroamericana, importància del baix, la bateria i els instruments de vent i coincidència amb l’època de cine Blaxploitation i del moviment del black power. Influències rebudes: jazz, blues, rythm & blues i soul. Influències futures: disco i hip hop. Principals solistes: James Brown, Isaac Hayes, George Clinton, Curtis Mayfield i Prince. Principals bandes: The Temptations, Sly & the Family Stone, Funkadelic, Parliament, The Commodores, Earth, Wind & Fire, Kool & the Gang i Red Hot Chili Peppers. El millor: una gran era de la societat afroamericana, en els apartats social i cultural. El pitjor: un gènere molts anys acotat a músics negres.  A la foto, les formacions Funkadelic i Parliament. 

  Any d’edició: 1978. Formació: Patti Smith (veu i guitarra), Lenny Kaye (guitarra), Ivan Kral (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Bruce Brody (teclats). Àlbum d’estudi anterior: Radio Ethiopia (1976). Àlbum d’estudi posterior: Wave (1979). Gèneres: rock, cantautora i protopunk.         Principals cançons: Till victory, Because the night i We three. Rànquing britànic: 16. Rànquing nord-americà: 20. El millor: “Because the night” ha estat sempre el seu himne. El pitjor: se li resistia el top 10.

  Any d’edició: 1976. Formació: Patti Smith (veu i guitarra), Lenny Kaye (guitarra), Ivan Kral (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats). Àlbum d’estudi anterior: Horses (1975). Àlbum d’estudi posterior: Easter (1978). Gèneres: rock, cantautora i protopunk. Principals cançons: Ask the angels, Pissing in a river i Pumping (my heart). Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 122. El millor: mantenir el grup del debut. El pitjor: un petit pas enrere, tan de públic com dels del punt de vista de la crítica.

  Any d’edició: 1975. Formació: Patti Smith (veu), Lenny Kaye (guitarra), Ivan Kral (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats). Àlbum d’estudi anterior: cap. Àlbum d’estudi posterior: Radio Ethiopia (1976). Gèneres: rock, cantautora i protopunk.         Principals cançons: Gloria, Redondo beach i Free money. Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: 47. El millor: un dels debuts més elogiats de la història del rock. El pitjor: un treball que va passar desapercebut a la Gran Bretanya.

  Any i lloc de naixement: 1946   (Chicago, Illinois – Estats Units). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1975 – 2012. Gèneres: rock, cantautora i protopunk.         Principal àlbum: Horses (1975). Altres importants: Radio Ethiopia (1976) i Easter (1978). El millor: la seva trilogia d’àlbums inicial. El pitjor: segurament mai la va poder superar.

  Any d’edició: 1973. Àlbum d’estudi anterior: The academy en peril (1972). Àlbum d’estudi posterior: Fear (1974). Gèneres: rock i cantautor.    Principals cançons: Child’s Christmas in Wales, The endless plain of fortune i Antarctica starts here.   Rànquing britànic: sense entrada. Rànquing nord-americà: sense entrada. El millor: el treball estel·lar de Cale en solitari. El pitjor: un estil molt diferent al que normalment va mostrar.

  Any i lloc de naixement: 1942 (Garnant, Gal·les - Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2024. Gèneres: rock, cantautor, noise rock, rock psicodèlic i protopunk.                       Principal àlbum: Paris 1919 (1973). Altres importants: Vintage Violence (1970) i Fear (1974). El millor: la part més radical de The Velvet Underground. El pitjor: la seva marxa de la banda novaiorquesa després dels dos primers àlbums.

  Dècada: 70. Característiques: transgressió que va influir en el punk rock i certa intel·lectualitat. Influències rebudes: pop, rock, glam rock i so Detroit. Influències futures: pub rock, punk rock i rock independent i alternatiu. Principals solistes: Lou Reed, John Cale, Iggy Pop i Patti Smith. Principals bandes: MC5, The Stooges i The New York Dolls. El millor: autèntiques llegendes de la música rock. El pitjor: tots van entrar en certa crisi durant el mandat de Ronald Reagan al Estats Units. A la foto, Reed i Cale.

Any d’edició: 1979. Formació: Roger Hodgson, Rick Davies, Dougie Thompson, Bob Siebenberg i John Anthony Helliwell. Àlbum d’estudi anterior: Even in the quietest moments (1977). Àlbum d’estudi posterior: ... famous last words (1982). Gèneres: pop, rock i pop simfònic.    Principals cançons: The logical song, Breakfast in America i Take the long way home.   Rànquing britànic: 3. Rànquing nord-americà: 1. El millor: un èxit espectacular als Estats Units. El pitjor: no va poder aconseguir el número u a la Gran Bretanya.

  Any d’edició: 1977. Formació: Roger Hodgson, Rick Davies, Dougie Thompson, Bob Siebenberg i John Anthony Helliwell. Àlbum d’estudi anterior: Crisis ? What crisis ? (1975). Àlbum d’estudi posterior: Breakfat in America (1979). Gèneres: pop, rock i pop simfònic.    Principals cançons: Give a little bit, Babaji i Fool’s overture. Rànquing britànic: 12. Rànquing nord-americà: 16. El millor: Give a little bit. El pitjor: no va assolir el top 10 ni a la Gran Bretanya ni tampoc als Estats Units.

  Any d’edició: 1974. Formació: Roger Hodgson, Rick Davies, Dougie Thompson, Bob Siebenberg i John Anthony Helliwell. Àlbum d’estudi anterior: Indelibly stamped (1971). Àlbum d’estudi posterior: Crisis ? What crisis ? (1975). Gèneres: pop, rock i pop simfònic.    Principals cançons: School, Hide in your shell i Dreamer. Rànquing britànic: 4. Rànquing nord-americà: 38. El millor: Hide in your shell. El pitjor: no m’agrada “Dreamer”.  

  Lloc de fundació: Londres (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Roger Hodgson (veu, guitarra, baix i teclats), Rick Davies (veu i teclats), Richard Palmer (guitarra) i Robert Millar (bateria). Formació clàssica: Roger Hodgson, Rick Davies, Dougie Thompson (baix), Bob Siebenberg (bateria) i John Anthony Helliwell (saxofon). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1970 – 2002. Gèneres: pop, rock i pop simfònic.   Principal àlbum: Crime of the century (1974). Altres importants: Even in the quietest moments (1977) i Breakfast in America (1979). El millor: els números de Breakfast in America. El pitjor: la marxa de Hodgson.

  Any d’edició: 1976. Formació: Jeff Lynne, Kelly Groucutt, Bev Bevan, John Tandy, Mick Kaminski, Hugh McDowell i Melvyn Gale. Àlbum d’estudi anterior: Face the music (1975).   Àlbum d’estudi posterior: Out of the blue (1977). Gèneres: pop, rock i pop simfònic.   Principals cançons: Telephone line, Livin’ thing i Shangri-la. Rànquing britànic: 6. Rànquing nord-americà: 5. El millor: segons el meu parer, la millor obra de l’ELO. El pitjor: que després Lynne prescindís dels músics simfònics.

  Lloc de fundació: Birmingham (Anglaterra – Regne Unit). Formació inicial: Ron Wood (veu, guitarra, baix i instruments de vent), Jeff Lynne (veu guitarra, baix, teclats i sintetitzadors), Bev Bevan (bateria), Steve Woolam (violí) i Bill Hunt (instruments de vent).    Formació clàssica: Jeff Lynne, Kelly Groucutt (baix), Bev Bevan, Richard Tandy (teclats i sintetitzadors), Mik Kaminski (violí), Hugh McDowell (violoncel) i Melvyn Gale (violoncel). Altres: Mike de Albuquerque (baix) i Mike Edwards (violoncel). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1971 - 2019. Gèneres: pop, rock i pop simfònic.   Principal àlbum: A new world record (1976). Altres importants: Eldorado (1974) i Discovery (1979). El millor: A new world record. El pitjor: el que va venir després.

  Any i lloc de naixement: 1945 (Greenock, Escòcia – Regne Unit). Carrera (anys del primer i últim àlbums d’estudi): 1967 – 2008. Gèneres: pop, folk i cantautor.         Principal àlbum: Year of the cat (1976). Altres importants: Modern times (1975) i Time passages (1978). El millor: l’èxit “Year of the cat”. El pitjor: va ser el clàssic one wonder hit.

  Any d’edició: 1970. bum d’estudi anterior: Mona bone jakon (1970). Àlbum d’estudi posterior: Teaser and the firecat (1971). Gèneres: pop, rock, folk i cantautor. Principals cançons: Where do the children play ? Wild world i Father and son. Rànquing britànic: 20. Rànquing nord-americà: 8. El millor: Wild world. El pitjor: lluny del top 10 al Regne Unit.